MÚSIQUES DE L'HOLOCAUST A XÀTIVA

M'ha dit un pardalet que el divendres 9 de maig a la Casa de Cultura d'Aixàtiva, a les 20:00h, hi haurà l'actuació del Brossa Quartet de Corda. Porten un espectacle que es diu "Músiques de l'Holocaust" i que està bastit a partir de peces musicals compostes o interpretades en camps de concentració nazis i a partir de textos de supervivents o escriptors que han patit de prop aquella barbàrie anomenada holocaust.
Al Brossa Quartet, format per Aleix Puig, Pere Bartolomé (violins), Imma Lluch (viola) i Oleguer Aymamí (violoncel), s'afegixen l'acordionista Gregori Ferrer i l'actor Elies Barberà.
Dóna la casualitat que Imma Lluch i Elies Barberà són socarrats. (I la mare de Pere Bartolomé, també).
L'espectacle és d'una gran qualitat musical i d'un alt voltatge emocional. Dura una hora.
La de Xàtiva serà la trentena actuació.

El concert de Xàtiva l'organitzen els xicons i xicones de CaMot. L'entrada val 5€ i la podeu adquirir a la seu de CaMot (C. Blanc, 9) o la papereria La Tella (C. Sanchis Guarner).

El dia anterior (8 de maig), el Brossa Quartet de Corda fa "Músiques de l'Holocaust" a les 13:00'h a la facultat de Ciències Socials de València, al campus dels Tarongers.

No us el podeu perdre, perqué així el comentarem abastament.

AMICS ESPANYOLS (un pistoler en el 25 d'abril a Alacant?)

Ací podeu vore un exemple d'amic espanyol. Si haveu vist el vídeo que hem penjat més avall, ja el coneixereu. La novetat l'aporten Sóc el que veus (bloc no apte per a cegos) i Alerta Solidària. Afirmen que l'amic espanyol portava un pistola i han publicat una foto al respecte. Si haveu vist el nostre vídeo és fàcil adonar-se que l'amic espanyol amaga la mà dreta tot el temps i que, en cert moment, es gira cap arrere per vore si continua allí la policia. La foto de Sóc el que veus (foto 1) és molt fosca, però nosaltres li hem donat brillo (foto 2) i l'hem ampliada (foto 3). La conclusió és que, home, podria ser el carregador de piles del sonotone, però la veritat és que s'assembla molt a una pipa. Per tant, no estaria de més que els que es dediquen a vetlar per l'ordre públic, per la justícia i pel govern (o això diuen) prengueren alguna mesura al respecte.
Més enllaços relacionats: L'avanç, Racó català.

foto 1 (original)

foto 2 (amb brillo)

foto 3 (amb brillo i ampliada)

Escalada en Bloc; empenta i diversió

Fa un parell de dissabtes, a Montaverner, es va celebrar el Campionat d’Escalada en Bloc del País Valencià i vaig tenir la bona pensada d’anar-hi a veure les dues finals, la de dones i la d’homes. Per a mi va ser una experiència força enriquidora, l’essència que s’hi respirava em va captivar de tal manera que no m’he pogut estar d’escriure alguna cosa.

Aquells què algun cop us haveu enfrontat a la verticalitat d’una paret sabeu com és de complexa aquesta activitat. I és que per poder superar les presses, cal ser àgil i hàbil, cal gaudir d’una esplèndida flexibilitat i comptar amb un bon nivell de força i resistència. Tot això, a més, s’ha d’amanir amb un toc d’atenció cognitiva, la necessària per encertar els moviments més efectius.

Com és el cap d’important en l’escalada en bloc! Parle del cervell, dels pensaments de l’escalador/a quan lluita per avançar. Veig tenacitat, coratge i valentia, la decisió ha de ser ferma, no hi ha lloc per als dubtes. Veig confiança, capacitat i tinença, l’autopercepció té un paper clau i molt important. És per tot açò, sobretot pel darrer apunt, que l’escalada és una activitat molt enriquidora; un cop superat el moment clau, la recompensa és increïblement satisfactòria.

L’esforç – ben entès - com a element inherent de l’activitat física és gairebé palpable en l’escalada. Ho és perquè la superació física i mental s’esdevé d’una manera força visible. L’escalador/a puja per les presses i forats, avança per la paret, i supera moments d’incertesa i inseguretat. I quan no els supera, que també passa, sempre pot tornar-hi. És per això que sovint, l’escalada es converteix en una potent teràpia psicològica.

Amb tot, l’escalda és una disciplina valenta, exigent, enriquidora i perquè no dir-ho, també molt divertida, i si no, mireu aquest vídeo, dediqueu - si els disposeu - 23 minuts a delectar-vos amb aquesta magnífica peça audiovisual. Paga molt la pena, a banda del contingut - què és espectacular -, el discurs narratiu és boníssim, també ho és l’atretzzo i els efectes de la post-producció - sobretot la música i els colors de la imatge -.

Petzl - Navalameca 70's
Cargado por Petzl-crew

I si teniu ganes de més - i temps -, podeu visitar la plana de Tony Lamiche, un dels protagonistes del curt.

Un NO als organismes modificats genèticament (OMG)

El 7 de maig tindrà lloc a Brussel·les una important votació sobre transgènics. La indústria agroquímica vol que la UE li permeta cultivar dacses que produeixen pesticides, així com una creïlla transgènica que conté gens de resistència a antibiòtics. Vols que el 7 de maig els comissaris diguen NO a estes sol·licituds de la indústria?

Signar carta per als comissaris europeus

XAVI CASTILLO A RAFELGUARAF EL DIMECRES 30 D´ABRIL

El pròxim dimecres 30 d´abril a les 23h. actua, a l´auditori de Rafelguaraf, Xavi Castillo amb l´espectacle El Chou. Les entrades costen a 10€ i es poden aconseguir al pub Ekus del poble. Per a més informació: conqueridors.rafel@yahoo.es

Segons la pàgina de Pot de Plom, un dia abans, el 29, també actuarà a Alcantera del Xúquer amb l´espectacle Canvi Climàtic Circus però no disposem d´informació al respecte. Si algú ens la pot facilitar que, per favor, faça algun comentari informant-nos al respecte.

Foto agafada de la pàgina de Pot de Plom

VA DE POETES! (v)

En l’anterior capítol de Va de poetes! havíem deixat Salvador Espriu autosoterrat en un nínxol del Cementiri de Sinera: l’artifici literari li havia permés fer metàfora de la realitat viscuda: allò que se’n va dir exili interior (i tan interior!). Reclòs a la closca (recordeu que ja havíem dit d’ell que tenia aspecte de tortuga) viu els anys de postguerra a Barcelona. Del nínxol estant s’adona que amb un sol llibre no estava tot dit, que calia estirar el fil de la seua creació. Sinera es manifesta com un organisme viu que reclama el seu creixement natural. Cementiri de Sinera es desenvoluparà en 4 llibres més, que formen l’anomenat cicle de la mort: Les hores, Mrs. Death, El caminant i el mur i Final de laberint.

A través d’estos llibres (i encara d’altres com Les cançons d’Ariadna o La pell de brau) retorna la veu martellejant d’Espriu. Hi ha noves coses a dir, moltes més, però l’horitzó no serà mai optimista: no hi ha raons per cantar la vida.

Espriu ha iniciat pistes en el primer llibre. Estes pistes es convertiran en fites, marques on fonamentar la seua lírica. La mitificació de Sinera s’alça des dels mites de les tradicions egípcia, hebrea i grega. L’assumpció de les mitologies i cultures fonamentals mediterrànies permet parlar del present amb un sentit també mític, i per tant atemporal.

Espriu va deixant indicis, molletes de pa per resseguir la pista. Són centrals, per exemple, els recordatoris i les dates que encapçalen cadascuna de les tres parts del llibre Les hores:

I. Recordant B. Rosselló-Pòrcel (5-I-1938).

II. Recordant sempre la meva mare (7-VIII-1950).

III Recordant allunyadament Salom (18-VII-1936).

El record de la mort de Rosselló-Pòrcel, de sa mare i de Salom, heterònim d’Espriu, mort el 18 de juliol del 36, dia de l’infaust alzamiento. Com veiem, tot és ple de signes que cal descobrir.

Ací podem donar només notícies o claus per entrar al món d’Espriu. Altres ho han fet molt més abastament, per exemple, Josep Maria Castellet en el llibre “Iniciació a la poesia de Salvador Espriu”; o Raimon amb les “Cançons de la roda del temps”, que són la segona part del llibre El caminant i el mur; i d'altres poemes solts

I ara, per rematar garbes, dos poemes d'Espriu. Un per als aficionats a guardar equilibris:

EL FUNÀMBUL

Pelegrí a la corda
de l’arc damunt l’abisme,
vaig portar vasos d’aigua,
sense vessar-los, des de
l’anguniós origen
dels ulls fins on acaba
tot desig de paisatge.
Jo, l’albardà, tenia
grossa por de sentir-me
prou enlairat, tan pròxim
a la neu, a les ales
de l’esparver. Confesso,
addictes morts del públic,
que no era gens fàcil
de guardar l’equilibri.
I quan rendia comptes
del treball, aplaudíeu:
no mancava cap gota
a la set dels dimonis.

I un altre del tot actual. Com no pensar en Mr. Bush jr.?

AMB AQUELL NOM QUE ET SEMBLARÀ ESCAIENT

Folls reis han dit: “La guerra,
que esdevingui avui mare
del darrer món.” Contemplo,
doncs, les senzilles coses
per última vegada,
mentre soldats esborren
dels fràgils murs del somni
la paraula demà. L’oculta
forma del temps s’enduia
tot l’injust a la plena
quietud del no-res. Oh, bellíssim,
suprem foc! Quan m’atanso
a trobar-me en l’altiva
mort militar, encara
veig, ben endins de l’orba
mirada, les muntanyes
i la neu, velles hores
dels pobres homes àvids
de vida, sols de viure
sense cap saviesa.

25 d'abril a Xàtiva

Homenatge dels partits d'esquerres, sense Esquerra Unida ni Iniciativa, a Pep Martínez d'Esquerra Unida, que va faltar l'estiu passat, i que era defensor del pacte entre els partits d'esquerres i nacionalistes per a guanyar-li les eleccions a Alfonso Rus.

25 d'abril a Alacant 2008

Existix realment la Manifestació del 25 d'abril? és una il·lusió col·lectiva? un mite? una llegenda urbana? Si el you tube ho permet, El Penjoll vos portarà el que no voreu a televisió.

Línies dormint

Cantar l´Hallelujah sense entrebancar-me
i que l´aire no em falte,
que el sò s´escampe.
Que els entre el son als milions
de linies que formen murs sobre la mà que les dibuixa,
la meva.


http://www.youtube.com/watch?v=0bizhFKZD1s

Hola, sóc Smokman

Gràcies, equip, per convidar-me. Un amic ja m'ha dit alguna cosa de qui és algú de vosaltres. Jo ho deixaré en la incògnita, de moment. Per això de Smokman, algú m'ho va dir allà pels temps de l'EGB, que els que hem arribat a la quarantena (jo just aquest mes) és clar que la vam viure. Ho dic perquè com em dedique a l'ensenyament, les velles sigles em sonen això, velles. Al que anàvem, els que compartien classe amb mi en aquell col·legi del barri antic on el que parlava castellà era "el castellà", i no el fill de papà, perquè no hi havia, eren com jo: els nostres pares, si no treballaven no menjaven, i la llengua que parlaven era la de sempre, com no. D'aquella gent anònima segurament no coneixeríeu quasi ningú... no eren dels de fer-se molt famosos, i en l'institut (ni en la profe) pocs se'n van veure. M'ho posaren per això dels esternuts, de l'alèrgia primaveral, que segurament, en arribar el 25 d'abril, m'entrava. També em ploren els ulls, de vegades. Ara anit quasi em van plorar d'emoció en veure a Botifarra en l'homenatge d'Amics de la Costera. Cada vegada més autèntic, fins i tot en les endevinalles i dites i malnoms dels habitants de diversos pobles que ens va referir. Cada vegada veig més clar que l'estima a la meua terra i a la meua llengua no ve només del que hem reflexionat beguent-nos el cervell
de majors, sinó del que vam sentir de xiquets als nostres pares i avis, del que ens transmet la gent que ens ha precedit en aquesta terra. Gràcies Botifarra!

Músiques al vent: Rock a Alacant

Per a que s'animeu a acudir hui a Alacant o per a que vos moriu d'enveja per no haver-ho fet, ací vos posem alguns vídeos dels grups que actuaran. Tots plegats demostren el moment de la música en català, eixa que Canal 9 té censurada.

La Gossa Sorda, el grup de Pego, és la gran esperança dels les comarques centrals al País Valencià. Començaren en 1999 i poc a poc han anat fent-se un lloc fins a esdevenir quasi tan populars com Obrint Pas. Cançons com Senyor Pirotècnic (2003), o Batiste Ceba (2003) són conegudes a tots els instituts meridionals del País Valencià. Amb fortes influències de l'Ska, la seu a música és, no obstant, eclèctica.


Mugroman , de Xixona, és, junt a La Gossa Sorda l'altre gran grup de les Comarques Centrals. A colp d'autoedició difosa en l'emule i en pàgines web com Musica lliure net han aconseguit fer-se un lloc al marge del sistema. Tot i que utilitzen la dolçaina, com La Gossa Sorda, el seu so s'acosta més al rock dur.

Antònia Font, és un grup de les Illes. Es tracta possiblement del grup en català més premiat i reconegut nacional i internacionalment dels darrers anys. Amb una tarannà clarament pop, la seua música es barreja amb diferents estils. Les lletres són imprevisibles i imaginatives. La seua obsessió són els viatges espacials. En Alacant oferiran un refinamentent el so i en la posta en escena que complementarà la proposta dels altres grups.


La Troba Kung Fú són del Principat. El grup és una iniciativa del cantant i acordionista de Dusminguet, Joan Garriga (de La Garriga). Recuperant el sentit de la paraula occitana Troba (que tant li agrada a l'amic Toni del Hostal), la Troba arreplega la tradició de la rumba catalana, que ja practicava Dusminguet, i l'afegix un rigor metòdic en l'experimentació amb altres músiques.




Betagarri ( d'aquí ve la famosa frase, si betagarri voràs), és un grup basc actiu des del 1993. També amb forta emprenta ska, el grup és molt popular a Euskadi i també a Catalunya, ja que ha fet versions de cançons com L'estaca de Lluís Llach.

'VINI, VID I VICI' (II): BODEGUES DE LA ZONA

El vi vol repòs en la botella, però els ceps de raïm necessiten del contrast dels excessos. Hiverns freds i estius calorosos, amb grans diferències de temperatura entre el dia i la nit... La nostra zona és bona per al cultiu del raïm. Terrenys de secà... Com els de Bixquert que, abans d´urbanitzar-se, eren bancals de raïm. Els primers xalets encara mantingueren el seu cultiu, però ara ja poc queda d´aquells ceps. Una llàstima perquè qui sap si d´haver sigut d´altra manera no estaríem parlant d´alguna bodega a Xàtiva. Però, com que no en tenim cap, vos parlaré de les més pròximes que cada vegada elaboren millors vins.

Estes bodegues estan situades a les comarques de la Costera, la Vall d´Albaida, la Canal de Navarrés i el Comptat. Les tres primeres s´integren en la denominació d´origen de València, corresponen a la subzona anomenada clariano, i la comarca del Comptat que pertany a la denominació d´origen d´Alacant.

- Comencem per la comarca de la Costera. En l´actualitat tenim dos llocs amb bodegues de qualitat: la Font de la Figuera i Moixent. A la Font la Figuera, està la Cooperativa La Viña i, a Moixent, les bodegues de Celler del Roure, Pago Casa Gran i la Cooperativa San Pedro Apóstol.

- A la Vall d´Albaida, trobem la Cooperativa Vinícola Onteniense i les bodegues Rafa Cambra i El Angosto (crec que són del mateix propietari) situades a Ontinyent i les bodegues de Los Frailes, Heretat de Taverners, Torrevellisca, J. Belda i Los Pinos a Fontanars dels Alforins.

- La comarca de la Canal de Navarrès té les Bodegas Enguera.

- I al Comptat estan les bodegues de Vins del Comtat a Cocentaina amb denominació d´origen d´Alacant i el Celler La Muntanya a Muro sense D.O.

A que no creieu que hi havia tantes bodegues per la zona? Doncs ara quan vos conte els caldos que tenen veureu... Què dic veureu! Beureu! I això que estes no són totes les bodegues de la zona, són la meua selecció. Hi han més com la bodega Bataller i la cooperativa de Castelló de Rugat o les cooperatives d´Albaida, la Pobla del Duc, Quatretonda o alguna bodega de Benigànim (per dir-ne algunes). Però, de moment, considere que estos vins són d´una qualitat inferior a l´exigida a vini, vid i vici .

Per últim, indicar-vos que els vins que es comentaran a partir de la següent entrada, els podeu aconseguir en les mateixes bodegues o en tendes especialitzades on-line com TendaVins o Vinos Valencianos, però jo vos recomane que es personeu a la Bodega Tossalet de Xàtiva (C/ Francesc Rubio, nº2) i es deixeu assessorar per Àngel, que este sí que entén de vins.

25 D'ABRIL A ALACANT I A XÀTIVA

Enguany la tradicional manifestació del 25 d'abril tindrà lloc a Alacant. Posteriorment, a partir de les 21 h i a la Platja del Postiguet, actuaran La Gossa Sorda, Mugroman i Antònia Font entre d'altres. A Xàtiva, organitzat pels partits polítics, també tindran lloc una sèrie d'actes el diumenge en la Pedra dels Maulets, com la tradicional dansà i el parlament que esta vegada anirà a càrrec d'Agustí Ventura, cronista oficial de Xàtiva.

Xerrada a Camot

Ens ha arribat este bonic cartell de CaMot a propòsit de d'un xerrada que tindrà lloc demà. Aprofitem per comentar-vos el següent: és fàcil vore que és a la mateixa hora i el mateix dia que el sopar literari de Xateba. Animem a les associacions de Xàtiva i voltants a intentar coordinar-se quan organitzen actes, ja que sovint hi haurà qui estarà interessat/da i no podrà acudir per solapament.

XÀTIVA EN LA LITERATURA I MARÍA JOSÉ PLA EN LA CULTURA

Ahir després de seguir amb atenció el debat que es va produir en El Penjoll a propòsit de la presentació del llibre Xàtiva en la literatura, vaig decidir acostar-me a les 20:30 a la Casa de la Cultura on aquesta tenia lloc. A diferència dels actes del 300 anniversari de la crema (algun organitzat per la Biblioteca) la Sala Noble estava plena de gom a gom. El llibre, que ja tinc en les meues mans, i que, al contrari del que s'havia dit ahir, va ser repartit al final de l'acte (!), és una excel·lent iniciativa de la Biblioteca Pública Municipal de Xàtiva, a la qual cal felicitar tant per ell, com per l'esforç organitzatiu. Sota la coordinació de Vicent Orquín, la presentació del llibre va córrer a càrrec de José Luis García del Busto, home de vast currículum i cultura, que va nàixer a Xàtiva, però que, desgraciament, quasi no ha viscut a ella. García del Busto no parla a penes valencià i per a ell, més bé, l'acte va ser Játiva en la literatura. La seua insistència en el nom predemocràtic està excusada per l'estima que demostrava cap a la nostra, i seua ciutat, i per la lectura entusiasta (que ens va emocionar a tots/es) que feu dels textos en castellà. Els textos en valencià o, més correctament expressat, en català, foren bellament declamats per personal de la biblioteca i pels actors de Xàtiva Laura Salinas i Victor Torres, als quals acompanyà al piano, amb discreció i bon gust, Pau Ortolà. Així, entre uns i altres es llegiren, es declamaren o es mencionaren a Jaume I, Elías Tormo, Carles Sarthou, Juan Gil Albert, Raimon, Vicent Andrés Estellés i Joan Sales, entre d'altres.
Lamentable ens sembla, en canvi, la presència i les intervencions de María José Pla (PP). La regidora de cultura de l'Ajuntament de Xàtiva es va omplir la boca amb les paraules de Joan Sales: "Xàtiva (...) la ciutat més polida del món". Quan havia quedat clar, després de la lectura de Laura Salinas, que Sales considerava a Xàtiva una ciutat catalana. Aquesta actitud de Pla resulta incomprensible tenint en compte el rebuig a Catalunya i els Països Catalans que fomenta el seu partit a València, començant pel seu cap a l'Ajuntament, Alfonso Rus. Un rebuig que també patix el tema de la memòria històrica per part del PP, quan, paradoxalment, Joan Sales era un republicà, membre de la Columna Durruti, que escrigué aquestes paraules durant un descans a Xàtiva, lluny del front. Més lamentable i més incomprensible és encara la seua presència a l'acte, tenint en compte que, tots els autors mencionats dalt, coincidien en destacar la bellesa de l'horta de Xàtiva feta a colps d'aixada. Per a María José Pla, no hauria de ser difícil entendre que el paradís o el paisatge dels que parlaven Joan Sales, Elías Tormo, Jaume I, Juan Gil Albert, etc. començà a ser destrossat amb els polígons industrials, en època del PSPV (que tan de bé feu, en canvi, al nucli antic). Però també, que la seua destrucció més sistemàtica i ampla està sent realitzada sota el govern del seu partit, el PP. Doble moral? atreviment i ignorància? falta de reflexió? Ens és impossible saber què pensa Maria José Pla perquè no la coneguem. Per tant, cal concedir-li el benefici del dubte, però si podem afirmar que els seus compromisos polítics i la seua aposta cultural estan en flagrant contradicció. Per a què volem la literatura, si ens falta el que la va inspirar? Per a què volem cultura si ja no tenim paradís ni horta ni natura?

EL PENJOLL AMB LA CAMPANYA 'SALVAR ELS BOSCOS' DE GREENPEACE... I TU?

La prioritat de la campanya de boscos de Greenpeace és la conservació i ús sostenible dels boscos primaris, ecosistemes amenaçats on residixen dos terceres parts de la biodiversitat terrestre i moltes cultures i pobles indígenes.

Els boscos primaris són naturals i es caracteritzen per no haver sigut transformats o alterats mai per l'activitat industrial. La seua dinàmica i evolució depén del règim de pertorbacions naturals, amb nul·la o escassa intervenció humana i són prou grans com per a garantir la supervivència de poblacions viables de tots els sers vius, incloses espècies migratòries. Atés que la intervenció humana ha sigut limitada, els boscos primaris són els únics que encara es conserven en estat verge. Per tant, cap altre tipus de bosc o plantació s'acosta a la riquesa biològica o a la importància ecològica dels boscos primaris.

Estos boscos verges estan desapareixent ràpidament i de forma irreversible. El 80% d'estos ecosistemes ja ha sigut destruït o alterat i el 20% restant està amenaçat per diverses causes: explotació forestal o petrolífera, mineria, construcció d'embassaments i carreteres, expansió de l'agricultura i la ramaderia, etc.

Els boscos primaris necessiten protecció a través dels organismes nacionals i internacionals competents. No obstant això, el treball d'estos organismes no pareix suficient per a conservar els últims boscos primaris de la Terra. Si volem que les pròximes generacions puguen disfrutar d'estos ecosistemes singulars caldrà actuar a distints nivells, tant nacionals com internacionals. Per exemple, demandant els nostres polítics i empreses que prenguen decisions encaminades a la protecció d'estos boscos. I també, reorientant els nostres hàbits de consum per a evitar les formes de producció insostenibles o que afecten la biodiversitat.

Els boscos primaris formen part de l'hàbitat de molts pobles indígenes. Al voltant de 150 milions de persones depenen de la supervivència d'estos boscos. Molts d'estos pobles i persones són desallotjats, encara que visquen en les selves des de temps immemorials. Quasi mai li'ls dóna el dret d'intervindre en les decisions o en el que passa en el seu ambient. I amb la destrucció, es queden sense llar.

Text traduït de la pàgina de Greenpeace España

No han fet falta més que unes belles notes en una nova, senzilla i bella entrada (la d'una Dona Ocell revolejant en un pentagrama amb una sensualitat estremidora), i alguna referència a una nit amb la Puta que és València, per a encendre en mi tots els ressorts que fins ara, i també amb la rèmora de la falta de temps per a quasi tot, m'havien impedit co-participar en esta caixa de Pandora que és el Penjoll. Però unes poques notes de Dayna Kurtz en un vídeo poden provocar uns afanys nocturns justificats amb aires literaris i sense major ambició que la de poder col·laborar i aportar les meues opinions i el meu vademècum estilístic. I és que esta dona m'ha enlluernat des del seu debut en 1997 amb el disc "Otherwise Luscious Life" amb el que ja va trencar motles a l'iniciar-se amb un directe. La seua discografia posterior: "Postcards From Downtown"-2002- i "Beautiful Yesterday"-2004- no van fer sinó confirmar la primacia d'esta dama en els ambients folck, i mentres alguns li professaven devoció (Norah Jones s'ha declarat la seua deixebla i major admiradora), altres començaven a veure en ella a la nova Patti Smith. Les dos actuacions en directe que he vist de la de Nova York, acompanyada de la seua banda habitual d'acompanyament Taràntula (no confondre amb els seus homònims barcelonins, una miqueta més surrealistes els primers i esquizofrènics els segons), van ser una classe magistral de mescladissa folck, pop, jazz i country. I si a més en una altra entrada propera Rafelet ens acosta al bon ambient existent en la nit del divendres a Manuel amb una referència explítica al meu bon amic Senior, component de bandes ja extingides com Surfer Joe o Landy, i el seu Cor Brutal minimitzat amb la sola presència del baixista J.L.Tormo també component del grup Eurotrash Girl, potser tindrà més sentit la meua decisió sense embuts per a recomanar-vos l'audició de l'últim treball de D. Kurtz el Lp de 2006 "Another Black Feather" on cançons com Nola o Venezuela poden encadenar-vos definitivament a la cantant.

“VINI, VID I VICI” (I): PROLEGÒMENS I PROLEGDONES

Veni, vidi, vici és la coneguda frase que Juli Cèsar va dir després de la batalla de Zela i que significa “vaig arribar, vaig vorer i vaig vèncer”. Menys conegut és el fet que, en mig del soparot de celebració d´aquella victòria, Juli Cèsar es va alçar de la taula i va intentar repetir la mateixa frase però, en esta ocasió, li va eixir: “vini, vid i vici”, i es va desplomar a terra. El vi l´havia derrotat.

Amb el títol vini, vid i vici vaig a encetar una sèrie que complementa l´ofrena que les sèries “Va de poetes” d´Alites i “Músiques al vent” de Refelet li estan dedicant a eixe déu conegut pels grecs com Dionís i pels llatins com Baco. A vini, vid i vici toca parlar de vi, perquè VIni, VId i VIci és una reiteració de VI-VI-VI, que en números llatins és transforma en el conegut 6-6-6. El número de la Bèstia, que ens adverteix que massa vi pot traure-la de dins de nosaltres.

Per què vaig a parlar de vins? Perquè me´ls bec. No sé si entenc, però me´ls bec. I alguna experiència dec de tindre. En qualsevol cas, no vaig a parlar des del punt de vista d´un entès, per a això trobareu vàries guies (que vos assenyale al final de l´entrada). En esta sèrie vaig a parlar-vos des del punt de vista del bevedor. Un punt de vista distint al dels tastadors, sumillers i enòlegs. I és distint principalment per dos motius. El primer és que estos entesos basen el seu juí bàsicament en mirar, olorar i paladejar el vi. El seu juí és vàlid, però incomplet per al bevedor, perquè es basa en les fases de captació sensitiva de les propietats organolèptiques del vi, però res es preocupa per les internes i profundes, com la fase digestiu-intestinal i la de pujada al cap, que realment són les que capten la vertadera essència del vi. El segon motiu de distinció és que en algunes tastes, a més, no s´arriba a beure´s el vi i s´acaba escopint. Un bon bevedor no pot despreciar d´eixa manera el vi. Se l´ha d´engolir. Sols s´escup el vi roín. Mala senyal és que el vi isca per on ha entrat, perquè això vol dir que és roín, que ha assentat malament o que s´ha begut en excés. Tres errors imperdonables per al bon bevedor que ocupa eixe espai virtuós i equilibrat que hi ha entre els entesos (tastadors, sumillers, enòlegs...) i els borratxos.

Però no ens avancem, a poc a poc, glopet a glopet. En la pròxima entrega vos parlaré de les bodegues que tenim per la zona. Alea iacta est.

Algunes guies de vins:

Verema

Guia de vins d´El Mundo

Todo Vino

Guia Campsa de vins

Guia de vins Gourmet

Guia Peñin dels vins

XÀTIVA EN LA LITERATURA

Com haveu pogut comprovar, a través dels cartells que hi ha a tota Xàtiva, la presentació del llibre Xàtiva en la literatura, tindrà lloc hui, 22 d'abril, i no demà com es va dir ací fa uns dies. Concretament serà a les 20:30 a la Casa de la Cultura. La presentació correrà a càrrec de José Luis García del Busto i tindrà un acompanyament musical a càrrec del pianista Pau Ortolà. L'acte ha estat organitzat per la Biblioteca Municipal de Xàtiva, i ens alegra saber que, segons fonts ben informades, no hi haurà melé (nosaltres ja ho sabíem, però ho havíem posat només per vore si estaveu atents!).

Part de la portada d'un dels llibres que s'han escrit sobre la nostra ciutat: Xàtiva de Vicent Andrés Estellés.

FORO I SOPAR LITERARI "LECTURES PER LA IGUALTAT" A XATEBA

Imatge de Mercé Rodoreda presa de la Viquipèdia

A càrrec de Dolors Insa, Bibliotecària de Cocentaina, i organitzat per Xateba, en el Centre Cívic La ferroviaria (Plaça de l'Espanyoleto) tindrà lloc el proper divendres 25 d'abril a les 20 h, un foro i sopar literari amb el tema: Lectures per la igualtat.

Salta't els estereotips!

Se’m va proposar que fes d’especialista en temes esportius, no sé si n’estic suficientment capacitada, ni tampoc si el caire que se’m demanava era aquest o un altre. Però tot i així, i en vista de l’èxit dels cicles temàtics d’el penjoll, n’inicie un d’esportiu, (i assumeixo les seues conseqüències) però sense nom i ampli, molt ampli, amb cabuda per a diferents aspectes i vessants del món de l’exercici físic, més conegut com esport.



La vida està plena d’estereotips, i per transmissió directa, també ho està el món de l’esport. Classifiquem conscient o inconscientment les activitats físiques i esportives segons ens semblen masculines o femenines, això és, a raó de quina siga la capacitat física bàsica que predomina, li assignem a l’activitat un gènere. Greu errada.

Força, resistència, velocitat i flexibilitat, totes ens són comunes, tothom en tenim en major o menor mesura, homes i dones. És cert que el nivell màxim que podem assolir, ve condicionat per la nostra fisiologia, aquella que respon a home o dona (sense endinsar-nos en les possibilitats que existeixen fora d’aquesta classificació rígida i taxant), però tot i així, som capaços de desenvolupar-les totes.

A banda, n’hi ha les raons d’equitat. No esmente la igualtat perquè les diferències fisiològiques i morfològiques que existeixen entre homes i dones, condicionen el rendiment de les activitats físiques, de manera que parle d’equitat, com a igualtat d’oportunitats. Més enllà del resultat de l’activitat, les possibilitats per poder desenvolupar-la han de ser les mateixes per a unes i altres.

Així, com a valor social positiu, els estereotips queden fora de lloc i els clixés no s’admeten, ni en l’esport, ni en la vida. De la riquesa motriu han de poder gaudir tant les dones, com els homes. És per això que aquí us deixe un vídeo, per a que en sigueu testimonis de que no hi ha activitats només per a dones, que els homes també podeu saltar a la corda!

Músiques al vent: València, eres una puta

Crònica de la Nit de la cançó 2008 de Manuel

Aquesta cançó d'amor de Senior, València, eres una puta va ser una de les més corejades en l'actuació conjunta de Pau Alabajos, Senior i Toni del Hostal a Manuel el divendres passat, gràcies a l'Associació Cultural Mitja Galta. L'objectiu de Músiques al vent no és fer cròniques de concerts, però en vista que Capità Superflipo i Tarsan de la Selva fallen més que una escopeta de perdigons, i al final no cobriren eixe event com s'havien compromés, allà que em vaig haver d'acostar.

De primeres actuà Pau Alabajos acompanyat de la seua inseparable Laura al violí. Repassaren alguns dels temes del seu primer disc i en presentaren d'altres del nou, Teoria del caos. Junt a les cançons d'amor barretjaren les de compromís. D'aquestes et quedes ràpidament amb el tema dedicat a l'accident del metro de la línia 1, i amb Contra el ciment que podeu escoltar a la seua web. Pau és un cantautor en evolució i té l'avantatge de ser molt jove. En sols un any ha millorat molt la seua tècnica vocal i el seu rodatge es promet llarg i ric en fruits. A les seues cançons afegix a més carisma i simpatia i, entre cançó i cançó, unes textos en prosa poètica que declama amb passió i sentiment.

Senior (o Sènior?) habita el perillós territori en el qual el públic dubta si llançar-li una tomaca o retre's al seu atreviment. Si no l'has escoltat mai és difícil saber si s'està inventant la cançó o realment és així. Acompanyat sols pel seu baixista, després que filaren dues cançons, Senior havia sumit al públic en el desconcert. Però com quan entona el seu hit, València, eres una puta, es posa a tots en la butxaca. Tothom feia palmes i corejava aquella tornada dedicada a una dona anomenada València (vés tu per on). Deprés Senior ja es va atrevir a baixar al "pati de butaques", mentre tocava desenxufat entre els assistents, i acabà amb la famosa Deixeu que les dones s'acosten a mi.
Però el punt culminant de la nit arribà amb la perla de l'Alcúdia: Toni de l'Hostal. Amb el dinamisme que el caracteritza i la seua veu prodigiosa, el versàtil interpret va botar a l'escenari al crit de "Paella! Paella!" i ens va sorprendre a tots amb una versió culinària del Chiki Chiki. Comentà, sense donar-li importància, que ja hi havia qui l'havia proposat com a representant d'Andorra a Eurovisió. Deprés, seguiren els èxits Soy Putero, versió del Soy minero inspirada en el Ladrón de Cartagena, i altres com la versió country de Tio Pep se'n va a Muro.
Finalment, reberem la sorpresa inesperada de l'actuació del cantautor alcoià Hugo Mas, a qui Toni de l'Hostal va donar l'alternativa. Amb evidents influències d'Ovidi Montllor, es tracta, no obstant, d'una veu pròpia que promet. Però hui ja n'hi ha prou. Si volieu saber més, haver vingut!!!

Pau Alabajos en plena actuació

Senior amb un cor brutal: deixeu ja d'una vegada que les dones s'acosten a ell!
El del bigotot tan guapot, al costat de les botelles de vi i cervesa, que escruta a Senior, no és de la Mitja Galta, ni membre del jurat d'Eurovisió, ni crític musical de Disco Exprés,
I tampoc és Rodolfo Chikiliquatre... ésss Sant Antoni del Hostal!!! (mireu com el sabio de la Valenciclopèdia ha posat una carpeta blaveta al costat de la banderola, no siga que el prenguen per panca!)
Hugo Mas, quan per fi va aconseguir afinar la guitarra de Sant Antoni del Hostal

Tots alhora! Moltes gràcies a Mitja Galta!!!

L´armari de la dona ocell

A vista d´ocell, la feble situació social.
Dels vols diaris de reconeixement,
torna al niu la dona voladora
i núa s´entrega al plaer,
mai no hi ha prou d´amar a soles.
Ara són les pedres les que es descomposen,
les que es tornen sorra al seu voltant.

Per cert, han tornat les orenetes a niar en casa

Sóc un animal especista ¡¡¡

L'especisme és un terme encunyat en 1970 pel psicòleg Richard D. Ryder i que ho va aplicar a la discriminació basada en la diferència d'espècie animal. La discriminació especista pressuposa, que els interessos d'un individu són de menor importància pel fet de pertànyer a una espècie animal determinada. Esta discriminació és una actitud prou arrelada en totes les cultures. La representació més comuna d'este és l'antropocentrisme moral, o siga, la infravaloració dels interessos d'aquells que no pertanyen a l'espècie animal homo sapiens.



En 1986 va ser definit pel Diccionari d'Oxford com "l'assumpció de la superioritat humana sobre altres criatures, la qual cosa porta a l'explotació animal."

El terme especisme prové de la paraula "espècie", i indica l'actitud humana segons la qual la pròpia espècie (humana, en este cas) és privilegiada per algun motiu respecte de totes les altres espècies animals.

Una de les seues conseqüències més constatables és l'explotació que patixen els animals (no humans) en mans dels animals humans. Esta explotació busca sempre el benefici de l'espècie humana en detriment de la resta: l'home mata als animals per a menjar la seua carn, per a vestir-se amb les seues pells i crear mil formes d'utilitzar-los profitosament com a productes. Tanca als animals salvatges per a "conéixer-los" o "conservar-los", per a experimentar substàncies, per a divertir-se a costa seu o per a torturar-los fins a la mort. En tots estos casos (que reflectixen les bases de la indústria alimentària, d'entreteniment, "de la moda", científica, etc.) l'espècie humana nega certes condicions dels animals per a sacrificar-les a fi del "bé humà".

Al ser l'especisme una superposició del ser humà per sobre altres espècies, se li contraposa la idea de la igualtat com a condició d'equiparació entre espècies. Esta igualtat consistix en el fet que tots els sers vius, independentment de les seues característiques individuals, posseïxen interessos que pel fet de ser concomitants a la seua existència són considerats com un bé per a ells.

D'esta manera, si tots els sers són diferents (quant a la seua fisonomia, intel·ligència, desenvolupament psíquic, etc.) i cada un compta amb diversos interessos que ho determinen, llavors hem de buscar un punt d'igualtat que els relacione, una característica que els determine a tots per igual. Esta característica que unix sers tan diversos l'argumenta Singer adherint al concepte central de l'utilitarisme de Jeremy Bentham: la sensibilitat. Per a Bentham, al considerar la validesa moral dels animals no humans:

“No hem de preguntar-nos: poden raonar?, ni tampoc: poden parlar?, sinó: poden patir?”

Esta sensibilitat, com a capacitat per a experimentar plaer o dolor és moralment rellevant alhora que considera equivocat qualsevol mitjà que cause patiment intencionadament, perquè:

“si un ser patix, no pot haver-hi cap justificació moral per a negar-se a tindre en compte este patiment. Al marge de la naturalesa del ser, el principi d'igualtat exigix que el seu patiment compte tant com el mateix patiment de qualsevol altre ser.”

El veganisme és una filosofia i un estil de vida que rebutja esta discriminació.

Fonts: wikipendia.com, ecosofia.org, youtube.com

teulades, terrats i altres equilibris....

Encara sóc a la teua teulada, i m'he fartat d'esperar-te...

que no m'escoltes? i si ho fas, per què no em dius com baixar d'ací?

eeeeeeeeooooo!!! Ieeeeeeeee!!!

Hi ha algú ahí? i per favor que no siga un àngel...

Taller d'indumentària a l'EDX

L’Escola de Danses de Xàtiva farà dissabte un taller d’indumentària per a explicar al detall com han de ser els vestits de ballador i balladora. Hi haurà una mostra de teles i peces de roba, així com els patrons necessaris per fer-se el vestit. El taller l’impartirà la senyora Angelita, que ja va sorprendre el mes passat amb un exitós taller de monyos.

La trobada està pensada tant per a les persones que volen fer-se un vestit, com per a aquelles que volen saber els detalls, l'origen i l'evolució de la indumentària valenciana. Serà dissabte 19 a les 10:00 h del matí, al local que té l’Escola de Danses al carrer Montcada.

Fira del Llibre a Xàtiva

Des d'ahir, i durant tot el cap de setmana, trobareu al passeig de l'Albereda la Fira del Llibre de Xàtiva. Enguany, a més de la fira, s'han organitzat altres actes dins d'un programa titulat Abril de llibres.

Estos són dos dels actes: El 23 d'abril a la Casa de la Cultura, tindrà lloc la presentació a càrrec de José Luis García del Busto del llibre Xàtiva en la literatura. Un acte populista dels que li agraden al nostre alcalde, en el qual se li regalarà a tots els assistents el llibre en qüestió. Si algú vol anar a barallar-se per un ja vos informarem de l'hora de la melé.

Posteriorment, el 24 de abril, i també a la Casa de la Cultura, es realitzarà un recital d'homenatge a Ovidi Montllor, en el que s´interpretaran poemas d'Ausias March, Salvat-Papasseit i Vicent Andrés Estellés entre d'altres

Anirem informant-vos de més actes i detalls a mesura que ens arriben.

Sortides per Yibal Balansiyya

El proper diumenge 20 d'abril es realitzarà una eixida al paratge de Santa Maria de la Murta.
La motivació d'aquesta excursió és la que vullgau però si em permeteu... jo propose jugar a "la recerca de la planta perduda", es tracta de fotografiar els següents exemplars que potser es troben distribuïts per la zona:

1. Corretjola de serp (Convolvulus althaeoides)


2. Llentiscle (Pistacia lentiscus)


3. Romer (Rosmarinus officinalis)


4. Pebrella (Thymus piperella)
   

No cal dir que esmorzarem "in situ".
Eixida: Estació de Renfe de Xàtiva a les 10:00 AM (si volen els fills).
Eixida: Aparcament de Santa Maria de la Murta (Alzira) a les 10:45 AM.

Salut i us espere.

MUSICA DE LA BONA ESTE DIVENDRES A MANUEL

L' Associació Cultural Mitja Galta ha organitzat, per commemorar el 25 d´abril, una nit de la cançó el pròxim divendres 18 d´abril a les 22h. en el primer pis de la Casa de la Cultura de Manuel, on actuaran:

PAU ALABAJOS (de Torrent), actualment un dels cantautors més actius al País Valencià que cantarà cançons del seu nou disc acabat de traure: Teoria del Caos.

SENIOR (de l'Ènova), un dels modernitzadors de la música en valencià, amb molt de nivell musical i unes lletres molt treballades.

TONI DE L'HOSTAL (de l'Alcúdia), un dels renovadors de la música tradicional valenciana, amb les seues cançons tan carregades d'humor i la seua manera tan personal de recitar-les (Toni a més és el creador de la Valenciclopèdia).

L´entrada és gratuïta. Allí ens vorem, els que anem.

PAU ALABAJOS

SENIOR I EL COR BRUTAL (d'una actuació a Xàtiva)

TONI DE L´HOSTAL

VÍDEO DIVERTIT

Gran Germà Penjoll

Estimats i estimades: heu de saber que els satèl·lits (amb ela geminada) de El penjoll vos vigilen dia i nit encara que vosaltres no vos doneu compter. Que potser pensaveu que no ens havíem adonat que encara no haveu signat el Manifest per una televisió pública i plural? Però es pot saber què vos passa? és que vos agrada Canal 9? és que voleu continuar vegent a Camps i Rita toooooots els dies de la vostra vida quan encengueu el televisor com una condemna infinita? I la fòrmula 1? i el València Campió? i el Concurs de Paelles de Sueca? O és que tingueu poreta de que vos fitxen? però si en El Penjoll ja vos tinguem a tots i totes fitxats! què més vos dóna? au vinga, no sigueu desficaciats i signeu, o sinós el nostre senyor El Penjoll, quan aneu al cel, vos condemnarà a vore sis centes vegades un telediari presentat per Empar Recatalà, per a que vos quede clar que...els valencians mai serem catalans! (en tot cas recatalans, que és com ser català, però més encara!).

Músiques al vent: Rafa Xambó

Salut i República!

Comence ací una sèrie de col·laboracions que té per finalitat difondre la música en la nostra llengua. El primer que he de dir al respecte és que jo no sóc un entés, però com que no hi ha ningú que s'anime i les pàgines que trobe a la xarxa tampoc m'entusiasmen, faré el que puga per anar acostant-vos aquesta música tan injustament marginada al País Valencià. Ho faré sempre des del nostre punt de vista: Xàtiva, i d'aquí el nom que li he posat. Però, intentaré també que puga ser interessant i accessible per a tots/es. No faré entrades exhaustives ni erudites. Només donaré quatre pinzellades, el poc que jo sé, el just per plantar la llavor i que vosaltres la feu créixer (si voleu).

Per a aquesta primera entrada, he triat a Rafa Xambó (Algemesí, 1954). Aquest cantautor, va ser dels darrers en incorporar-se a la Nova Cançó. En 1974 va guanyar el Festival de Noves Veus de Sabadell i un any després Francesc Bellmunt el va triar, com a un dels representats de la cançó en català al País València, per a la seua pel·lícula documental La Nova Cançó, en la que feia les entrevistes Àngel Casas. No obstant, per les dificultats intrínseques per als cantants i músics al País Valencià, que ell mateix apuntava al documental, la seua trajectòria no va quallar. No és fins el 1992 que tornem a saber d'ell. Eixe any produix el treball de Juli Bustamente Ciutat magnètica on també canta una cançó. Però la seua principal dedicació a partir d'ací, és la seua tasca docent a la Universitat de València, on és professor de sociologia. També ha publicat articles en premsa. Finalment, l'any 1999 reprén la seua activitat musical. D'aquesta darrera mampresa la collita ha estat excel·lent, doncs ha publicat tres treballs: 7 acústics (2002), Dies oberts (2003) i Cançons de la memòria trista (2006). Millorant en cadascú la seua proposta musical. Del darrer, triem per a hui una cançó molt apropiada: Somnis republicans.



Pàgina web de Rafa Xambó on podeu fer alguna descàrrega de les seues cançons.

CRÍTICA A RODOLFO CHIKILICUATRE

Em sent decebut, molt decebut, terriblement decebut de Rodolfo Chikilicuatre. No sé si és que comença a pesar-li la responsabilitat de representar a Espanya al Festival d´Eurovisió o és el mateix èxit i fama com cantant el que està transformant a Rodolfo. Crec que està oblidant els seus orígens, i qui perd els orígens perd identitat.

Que canvie la lletra de la cançó no em sembla mal, al cap i a la fi és una cançó. Que es passetge pels platós televisius i altres llocs amb espectadors, tampoc. Que es monte un negoci al voltant de la seua cançó, menys encara (tot el contrari, no hi ha res més agradable que prendre-li el pel als bobos consumistes). Que canvie de còmic-cantant a cantant-còmic, ja em crea dubtes. Però el que m´ha decebut totalment ha sigut no vorer a Rodolfo als càstings d´Operació Triunfo 2008. Ací és on m´haguera demostrat que és un geni i no guanyant Eurovisió.

Per què no s´ha presentat? Què haguera passat en un cara a cara entre els membres del jurat dels càstings (Noemi Galera, Ángel Llácer i Risto Mejide) i el representant d´Espanya a Eurovisió? Recordem que el concurs va nàixer per triar a la cantant que representaria a Espanya a Eurovisió 2002 (Rosa). Què haguera passat si al representant d´Espanya a Eurovisió 2008 no l´hagueren agafat a OT? I si haguera entrat? Imperdonable l´oportunitat perduda per continuar fent història!

Homenatge a Guillem Agulló

El 11 d'abril de 1993, ara fa 15 anys moria assassinat per un ultradretà el jove valencià Guillem Agulló. Aquesta mort ens va impressionar a tots. Guillem Agulló sols va tindre la mala sort d'estar acampat amb els seus amics a Montanejos, prop d'uns altres joves d'ultradretà. Sembla que la seua existència era per a ells intolerable. Actualment, el seu assassí, Pedro Cuevas, gaudix de plena llibertat per presentar-se en llistes a unes eleccions democràtiques, a diferència del que passa amb els abertzales.

Hui a les 17:30 a la Plaça de l'Ajuntament de Burjassot i organitzat per Maulets tindrà lloc una manifestació en record i homenatge al jove assassinat. La manifestació conclourà amb un parlament a les 18:30. Una hora després actuarà el xativí Feliu Ventura (a qui per cert animem a col·laborar en El Penjoll) . Finalment, Obrint Pas, La Gossa Sorda i 121 db tancaran els actes amb un concert a partir de les 21:30 en l'auditori de Burjassot. En aquestes actuacions, La Gossa Sorda presentarà, a més, el seu nou disc.

Circ a Xàtiva

Parlant de circs, a Xàtiva es troba, fins el pròxim diumenge, el Circo Acuático (que d´aquàtic té el mínim). Està instal.lat prop del Poliesportiu Les Pereres. D´este circ destaquen els tres espectacles de malabars: la parella de diàbolo, concretament el xic, té un bon nivell, el malabarista de pilotes compleix i la malabarista amb maces i pilotes val la pena vorer-la.

PRESSING CATCH: UN ESPECTACLE VIOLENT?

La plaça de bous de València va congregar ahir a uns 12.000 espectadors per veure en directe el show de l´Smack Down. La notícia de l´esdeveniment a El Levante de hui està en primera plana i té per titular “El circo romano del siglo XXI” (mireu la foto 23 de la versió digital). El circ romà és un tipus de circ ben diferent al dels pallassos. L´espectacle del circ romà exaltava la violència fins arribar a convertir en espectacle l´assasinat públic... hi ha violència al pressing cach?

No es fàcil escriure de pressing catch quan no es té massa idea. Però com sovint ho faig d´altres temes, per què no també d´este? Del pressing catch sé que és la lluita lliure professional. Sé que hi ha vàries associacions, federacions, franquícies o com es vullguen dir dedicades al control de este negoci. Sé que la més important és la World Wrestling Entertainment (WWE). Sé que la cadena de televisió Cuatro retransmet combats d´esta empresa. Sé que una gran quantitat de xiquets i adolescents segueixen esta lluita dramatitzada (veient-la per la televisió, anant a combats que s´estan fent arreu d´Espanya, jugant a videojocs relacionats, col·leccionant cromos, comprant camisetes, revistes i souvenirs diversos...). I sé que s´han fet vàries critiques a l´emissió dels combats en horari de protecció infantil.

També sé que els lluitadors simulen les lluites, és dir, sé que no lluiten de veritat (sent haver-ho desvelat) i crec que açò pot provocar la confusió de que la coreografia assajada de colps i presses que trobem en un combat no resulten perilloses ni per als lluitadors ni per als espectadors, encara que estos siguen xiquets i adolescents. Crec que la ficció del combat no elimina o atenua la violència de les accions que es realitzen. I crec que l´element clau a l´hora de jutjar la perillositat i violència d´este espectacle no és si es lluita o no de veritat, sinó si són violentes les accions i actituds que es mostren encara que siguen pur teatre. Potser deixen de ser violentes per ser simulades? I més encara quan els lluitadors arriben a simular tan bé les accions que sembla que siguen reals, com per exemple este legdrop que Jeff Hardy (1´85m i 102kg de pes) li fa a Edge (1´98m i 108kg de pes) al Money In The Bank ladder match del Wrestlemania 23 (abril de 2007):

Acte homenatge a Patrocini Camús

El diumenge 13 d'Abril, a les 12 h. al local social de l'AAVV Barri Nord-Oest (C/Abu Masaifa), XATEBA –Associació per la Igualtat i contra la Violència de Gènere- celebrarà un acte d'homenatge i reconeixement a Na Patrocini Camús, veïna de la nostra ciutat, qui va morir recentment a l'edat de 101 anys, notícia de la qual el Penjoll es va fer resó.
Amb aquest acte es pretén honrar la memòria de totes les dones que després de la caiguda de la República van viure sota la Dictadura vides fosques i oprimides, rodejades de dolor i silenci sent a pesar d'això en molts casos sosteniment econòmic o afectiu de les seues famílies.

XATEBA ens convida a tos i totes a assistir per tal de donar suport a esta iniciativa.

Monstres

En vista del debat que està tenint lloc a El Penjoll amb motiu de l'entrada sobre pallassos del Capità Superflipo, a alguns dels col·laboradors ens ha paregut que podia afegir elements al debat el visionat de Freaks (1932) de Tod Browning. A continuació teniu un del passatges més famós de la pel·lícula. La jove rossa s'ha cassat amb Hans el nanet també ros. Però amb el seu amant, que seu al costat, planeja matar-lo per quedar-se amb els seus diners. La naneta rosa que els mira apunt de plorar és l'antiga novia de Hans. Està en anglés, però al final de l'escena podeu escoltar perfectament la paraula "Freaks".

Botifarra Premi Amics de La Costera

El popular cantaor de Xàtiva Pep Botifarra ha rebut el Premi Amics de la Costera. Este és un guardó bianual que l'associació del mateix nom entrega a aquelles persones que hagen destacat en la defensa del patrimoni a la comarca. El premi serà lliurat el proper divendres 25 d'abril en un sopar obert al que podeu assistir. Per a més informació, visiteu la pàgina d'Amics de la Costera.

Nosaltres felicitem al Botifarra i vos deixem amb ell interpretant La Jota de Xàtiva: