A vista d´ocell, la feble situació social.
Dels vols diaris de reconeixement,
torna al niu la dona voladora
i núa s´entrega al plaer,
mai no hi ha prou d´amar a soles.
Ara són les pedres les que es descomposen,
les que es tornen sorra al seu voltant.
Per cert, han tornat les orenetes a niar en casa
7 comentaris:
Hola Albert, bonica entrada.
Veig que es va animant la gent. Salutacions a totes i tots els nouvinguts.
Albert, tú si que eres un artista.
M´agradat molt el teu treball.
Enhorabona.
Jeei Albert, em sent molt identificat amb la teva primera entrada. Tal vegada siga per algun quadre que penja a ma casa com si fora una dona ocell o per què la Diana Kurtz és la meva debilitat. He tingut la sort de veure-la dues vegades en directe i cada vegada m'agrada més. Ens vegem.
I les rates penades, què ha sigut de les rates penades? Abans hi havia moltes per esta època i ara és difícil trobar-ne.
Hora de llevar-se el barret i les sandàlies davant de vosté, mestre Albert. Feia molt de temps que ens saludàvem i vosté ve amb tres regals: un per admirar, un per llegir i er sonar, i un per escoltar: Quin gust! Forta abraçada.
Té raó el Capità Superflipo, ara, jo el que tampoc acabe de vore són rates prenyades.
gran l'albert!!! un toc d'elegant delicadesa sempre vé molt bé... ja has obert el camí, ara començarem a caminar per ell... i a gaudir...
una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada