Se’m va proposar que fes d’especialista en temes esportius, no sé si n’estic suficientment capacitada, ni tampoc si el caire que se’m demanava era aquest o un altre. Però tot i així, i en vista de l’èxit dels cicles temàtics d’el penjoll, n’inicie un d’esportiu, (i assumeixo les seues conseqüències) però sense nom i ampli, molt ampli, amb cabuda per a diferents aspectes i vessants del món de l’exercici físic, més conegut com esport.
La vida està plena d’estereotips, i per transmissió directa, també ho està el món de l’esport. Classifiquem conscient o inconscientment les activitats físiques i esportives segons ens semblen masculines o femenines, això és, a raó de quina siga la capacitat física bàsica que predomina, li assignem a l’activitat un gènere. Greu errada.
Força, resistència, velocitat i flexibilitat, totes ens són comunes, tothom en tenim en major o menor mesura, homes i dones. És cert que el nivell màxim que podem assolir, ve condicionat per la nostra fisiologia, aquella que respon a home o dona (sense endinsar-nos en les possibilitats que existeixen fora d’aquesta classificació rígida i taxant), però tot i així, som capaços de desenvolupar-les totes.
A banda, n’hi ha les raons d’equitat. No esmente la igualtat perquè les diferències fisiològiques i morfològiques que existeixen entre homes i dones, condicionen el rendiment de les activitats físiques, de manera que parle d’equitat, com a igualtat d’oportunitats. Més enllà del resultat de l’activitat, les possibilitats per poder desenvolupar-la han de ser les mateixes per a unes i altres.
Així, com a valor social positiu, els estereotips queden fora de lloc i els clixés no s’admeten, ni en l’esport, ni en la vida. De la riquesa motriu han de poder gaudir tant les dones, com els homes. És per això que aquí us deixe un vídeo, per a que en sigueu testimonis de que no hi ha activitats només per a dones, que els homes també podeu saltar a la corda!
La vida està plena d’estereotips, i per transmissió directa, també ho està el món de l’esport. Classifiquem conscient o inconscientment les activitats físiques i esportives segons ens semblen masculines o femenines, això és, a raó de quina siga la capacitat física bàsica que predomina, li assignem a l’activitat un gènere. Greu errada.
Força, resistència, velocitat i flexibilitat, totes ens són comunes, tothom en tenim en major o menor mesura, homes i dones. És cert que el nivell màxim que podem assolir, ve condicionat per la nostra fisiologia, aquella que respon a home o dona (sense endinsar-nos en les possibilitats que existeixen fora d’aquesta classificació rígida i taxant), però tot i així, som capaços de desenvolupar-les totes.
A banda, n’hi ha les raons d’equitat. No esmente la igualtat perquè les diferències fisiològiques i morfològiques que existeixen entre homes i dones, condicionen el rendiment de les activitats físiques, de manera que parle d’equitat, com a igualtat d’oportunitats. Més enllà del resultat de l’activitat, les possibilitats per poder desenvolupar-la han de ser les mateixes per a unes i altres.
Així, com a valor social positiu, els estereotips queden fora de lloc i els clixés no s’admeten, ni en l’esport, ni en la vida. De la riquesa motriu han de poder gaudir tant les dones, com els homes. És per això que aquí us deixe un vídeo, per a que en sigueu testimonis de que no hi ha activitats només per a dones, que els homes també podeu saltar a la corda!
5 comentaris:
Hola Menta!
L'article està molt bé, m'ha agradat molt, però crec que podies haver afegit que els estereotipus són de caire sexista, i que el que se li asignara a la dona o a l'home un o altre esport no era per casualitat.
Per exemple, quan anava a l'escola a les monges no em van ensenyar a jugar a futbol per exemple i a mi m'agradava.
Després les técniques coeducatives de la "Llanderal" a l'Institut m'enviaven directament a jugar a basquet o a bolei per ser xica.
Afortunadament les coses van canviant, estic d'acord amb tu.
Clar que sí! un vídeo molt divertit!
Aquella gent corcada i arnada era avorrida, classista i sexista, però no val la pena perdre ni un segon recordant-los.
Tots a fer equilibris!!Funambuliste al poder!!!
:) Fraula:
Tens tota la raó respecte el comentari que fas. Estic amb tu, cal donar les mateixes oportunitats a més de respectar les individualitats.
M'agradra que algú escriga d'activitat física, a mi particularment, com a bon caminant, és una temàtica per la qual tinc molt d'interés.
El vídeo l'he agafat per passar-lo a uns companys sinó t'importa.
Gràcies i espere amb impaciència el següent...
Hola,
Gràcies Pegui per enriquir-lo amb la teua experiència personal. Sí, els estereotips als que em referia eren de caire sexista, són els que impedeixen la normalització de certes activitats físiques per a tothom.
Drac, ben al contrari, m'acontenta que et serveixi el vídeo. Ja ens diràs que n'heu extret.
Tarsan encertat, me'n vaig a fer una estoneta d'equilibris!
osti!!!! quin mal de genolls!!!! uff!!! estic major per a certes coses...
no, en serio, Menta m'ha agradat molt l'article, i este tema que has tret de l'activitat física crec que pot donar molt de joc per a pròxims articles... mola...
Publica un comentari a l'entrada