Heidi i Alietes finalistes "ex aequo" dels 2ons Premis de Microrelats d’El Penjoll 2009

Finalitzat el període de votacions, ens trobem dos microrelats que han obtingut, cadascú, el 22% dels 22 vots totals i que, per tant, són els mereixedors del reconeixement de finalistes ex aequo dels 2ons Premis de Microrelats d'El Penjoll 2009. Els microrelats són Contrastos vitals i Onan, dels d’ara endavant, Molt Excel·lentíssima i Magnificent Milady Heidi i Molt Excel·lentíssim i Magnificent Sir Alietes el del corralot, als que, per la Gràcia de Déu i el poder que ens dóna la base 9 d’estos premis, declarem d’ací a tota la Governació d’enllà lo Riu Xúquer: marit i muller.

L’enhorabona als dos finalistes i la nostra gratitud a tots i totes aquelles que heu participat d’alguna manera (presentant microrelats, fent comentaris, votant...) en esta segona convocatòria dels premis. Esperem que s’ho hàgeu passat bé.

I ara, per favor, genoll a terra que, com és costum, anem a recordar els dos microrelats finalistes:

Contrastos vitals, de la Molt Excel·lentíssima i Magnificent Milady Heidi

Es graduarien el mateix dia i no a l'Universitat precisament. Una sentiria aigua per les cames, la sang i el dolor... L'altra respiraria amb tal força que tota la terra trontollaria per un moment: una sentiria plaer, felicitat, l'altra soledat, fred...

Onan, del Molt Excel·lentíssim i Magnificent Sir Alietes el del corralot

Es masturba sense parar. A la que se li empina ja tenim al paio cascant-se-la. Pura adolescència. Ho fa de cara a la gent. Sense manies, sense tallar-se un pèl. El xicon és tot amor per donar i es dóna del tot. A la gent sembla agradar-li. Riuen i li tiren plàtans. Llàstima els barrots, pensa.

2on Premis de microrelats El Penjoll 2009: ja tenim llista de candidats a finalista… i de plomes d’ànec

L’opinió pública dels penjollaires ha resolt ja els candidats que entraran en la votació per establir el finalista 2009, corresponent als 2ons Premis de Microrrelats el Penjoll. La llista de candidats per a votar el finalista estarà composada pels 9 microrelats que han resultat el més proposats, concretament per quatre o més penjollaires. No s’ha pogut completar a 10 la llista perquè hi han 8 microrelats empatats, havent estat proposats per 3 penjollaires (una llista de 17 creguem que és massa extensa). La llista de candidats a finalista als 2ons Premis de Microrrelats el Penjoll és esta:

Darwiniana II, de Lo Pol (proposat per 7 penjollaires)
Darwiniana, de Lo Pol (per 6)
Contrastos vitals, de Heidi (per 5)
Onan, d’Alietes del corralot (per 4)
L'enveja, d’Alietes del corralot (per 4)
Bàrbars VII: pèrdues sostenibles, d’Alietes del corralot (per 4)
Anit, de Callinca (per 4)
Dia d'estiu, de Calinca (per 4)
Memòria, de Peguie (per 4)

Enhorabona als seus autors i autores.

Ah! i, en quant a la llista de plomes d’ànec, cal dir que, atesa la reclamació presentada per la Sra. Peguie, no hem tingut que desplomar cap anec. Un altre any serà.

Ja podeu votar el microrelat finalista dels 9 candidats. Hi ha de termini fins el proper divendres, 31 de juliol. Sols pot quedar-ne un!

2ons Premis de Microrelats El Penjoll 2009: quin serà el "finalista"?

S’ha acabat el termini de presentació d’originals als 2ons Premis de Microrelats d’El Penjoll 2009. Si l’any passat van ser 63 microrelats els presentats, enguany han sigut 115 microrelats, repartits entre un total de 21 autors. Els més productius han estat Alietes el del corralot i el Capità Superflipo, ambdós amb 17 microrelats. El President de la República de les Mones n’ha presentat 15. Ko-jons tampoc s’ha quedat curt amb 9. El Petit Príncep: 8. Aquil·les Sisternes i Cul de Sac: 6. Peguie, Heidi i Cal·linca: 5. Lluís (el tarrascla), Refelet, el Funambuliste i el Santíssim Pare: 3. Lo Pol i Marxi: 2. Escrivà de Cort, Vicent, Dª Reencarnación Palomino, Albert García Elena i Rosa Roig són els únics que han presentat un solitari microrelat.

Una característica d’enguany la trobem en les sèries de microrelats: El maleït microrelat amb un total de 30 microrelats elaborats a dues mans pel Capità Superflipo i Tarsan, President de la República de les Mones; els 9 microrelats Bàrbars d’Alietes el del Corralot; els 3 de Garrotades d’El Petit Príncep; i els 2 microrelats de Darwiniana de Lo Pol, Sexe i benestar/malestar de Refelet, Obsessió de Heidi, i Qui no recorda no viu de Marxi.

Fet este breu resum general, toca ara que comencem a dirimir els premis. Recordem què diu la base 8 dels mateixos:

Premis. El primer premi es declara automàticament desert. El segon premi, anomenat ‘finalista’, es determinarà mitjançant una enquesta oberta on els lectors d’El Penjoll votaran entre els diferents microrelats presentats. Tots els autors que no reben cap vot en esta enquesta obtindran la menció honorífica de ‘ploma d’anec’. El veredicte de l’enquesta serà inapel·lable.

Com són tants els microrelats presentats, en el 3er Simposi Penjollaire es va decidir fer un post (este) on es duga a terme un debat obert on cadascú amb la seua identitat (ací no val l’anonimat) defense i propose els seus microrelats candidats a finalista (aquells que considere millors, siga 1 o en siguen 13). No val autoproposar els propis microrelats. Els 10 microrelats més assenyalats entre els comentaris dels penjollaires seran els que es ficaran com opcions de resposta en l’enquesta per a la votació del finalista. Tots aquells microrelats que no siguen nominats com candidats a finalista o no reben cap comentari de suport rebran la menció honorífica de ploma d’anec.

No volem acabar este post sense assenyalar un altre aspecte a destacar d’estos 2ons Premis i que ha sigut la no participació del finalista de l’any passat: Sir Drac Montdúver. Què li haurà passat? Per què no ha participat? Recordem les seues paraules en El Maleït Microrelat (XVII): “Paciència estimat Capità Superflipo, tot arriba. Li promet un micorelat aviat”. Però això no ha ocorregut. Què l'ha dut a faltar a la seua paraula? Por escènica? Falta d'inspiració? O, tal vegada, considere que enguany no hi havia nivell suficient entre els microrelats participants? Què ha passat realment? Estarem atents al seu comentari i a la seua proposta de candidats a finalista d’enguany.

Alé, ja podeu opinar i fer les vostres propostes de candidats a finalista dels 2ons Premis de Microrelats El Penjoll 2009. Recordeu que els 10 més assenyalats entre tots els comentaris, seran els que conformaran l'enquesta on es decidirà el finalista.

Ah! Les propostes de candidats es podran fer fins el proper dissabte, 25 de juliol.

Z

Al principi era un zapatista, volia terra i llibertat.

Amb el pas dels anys es va decebre i es va fer zapaterista. Ja sols aspirava a un treball, un casa, un apartament, un 4x4 i compte corrent gestionat pels seus amics els banquers...

la darrera discussió

Encara la recorde. Tu seguda davant meu i jo retraient-te, que si açò no pot seguir així, que si vull viure ma vida, que si no puc estar amb tu a totes hores... Em vaig veure als teus ulls tan bonics, tan humits, i llavors exclamares un "guau, guau" tan tendre, que ja mai ens hem tornat a separar.

MODELS DE FAMÍLIA

Jagger, el seu pastor alemany, l'omplia a llepades sovint. Ell li permetia un parell de xarrupades abans de retirar-li la cara. Aquell dia al notar el seu alé es va deixar dur. Va obrir la boca, les llengües es van entrellaçar i la passió es va desbordar. Havia arribat al límit de la solitud.

De GARROTADES III

De menut era un porega; no participava en cap brega i sempre al.legava que ell no creia en la violència.

Quan va crèixer, fart que tots se´n foteren d´ell, va decidir pegar sempre la primera hòstia, sense més explicacions.

El dia que va fallar, ho va lamentar per sempre més; i va tornar a ser menut.

De GARROTADES II

Ho arreglava tot a hòsties, perquè segons ell la violència era “lo més democràtic”.

Tenia raó; mai utilitzava navalles, pipes o d´altres estris armamentístics, tan sols les mans. Fins que va topar amb un com ell, però una mica menys demòcrata.

En alçar la mà, li va fotre un tir que el va deixar estés.

De GARROTADES

Era un borinot, des de menut sempre havia cobrat de valent....

Ara des del seu despatx a l´ajuntament rendia comptes.... tu denunciat; tu vols fer obres? ni parlar-ne; tu embargat; tu.......

Una mà negra que dominava el poble.

....

Al carreró eren tots dos iguals... i se li van acabar les ganes de manar

El misteriós viatge de Nicolau Sòcrates, que, a través d’un braç de mar contestà soterrat, el portà,el segle passat, prop d’estar i lluny d’imaginar

A

t
r
e
s

c
e
n
t
s

m
e
t
r
e
s

c
a
p

a
v
a
l
l

s
o
t
a

X
à
t
i
v
a

t
r
o
b
à

u
n
a

c
i
u
t
a
t

j
u
n
t

a

u
n

r
i
u

s
o
t
e
r
r
a
n
i.

B
e
n
v
i
n
g
u
t
-
l
i

d
i
g
u
e
r
e
n-.

A
q
u
e
s
t
a

é
s

l
a

v
e
r
i
t
a
b
l
e

X
à
t
i
v
a,

l
a

c
i
u
t
a
t

í
b
e
r
a
-m
a
u
l
e
t.

N
o

s’
h
o

p
o
d
i
a

c
r
e
u
r
e,

t
e
n
i
e
n

u
n
a

d
e
m
o
c
r
à
c
i
a

a
s
s
e
m
b
l
e
à
r
i
a,

e
n
e
r
g
i
a

n
e
t
a,

h
o
r
t
a,

b
o
s
c
o
s,

a
r
t

i

l
l
i
b
e
r
t
a
t.

S
i

h
o

c
o
n
t
e

d
a
l
t,

e
m

m
a
t
a
r
a
n

-p
e
n
s
à.

L'engany

_
_
Bocachette estava nerviós...

Tenia l'estranya sensació que algú el vigilava de prop.

_____________Pum! _________________ -Ai!
_
_
_

i Bàrbars IX: Quitança

—L’amo diu que m’apujarà el sou.
—Enhorabona.
—Però que m’he d’abaixar els pantalons i ell amb la seua polla bàrbara em donarà pel sac.
—Un sacrifici.
—Tu qué faries?
—Ja voràs com només cou al principi. Ho fa d’allò més bé. I sempre més estarà pendent de tu.
—Au... Adéu!

Espill

—Per allà vénen les dos germanes.

—No són germanes.

—Pôs com si ho foren, xato.

—Són... una altra cosa.

—Qué vols dir?

—Com vols que t’ho diga?

—Que em digues qué?

—Collons, pareixes tonto. Són... com tu i jo.

—Ai, calla, quin fàstic!

Memòria

Ignasi se'n va anar al front i ja no va tornar. No va tindre dona ni fills. Ningú va plorar la seua mort perquè, oficialment, no és mort, però tampoc desaparegut. Ningú no li pot portar flors a la seua tomba perquè no en té. D'ací uns anys passarà a un estat molt clar: inexistent.

Bàrbars VIII: Crisis

El despatxaren de la faena dos dies després de comprar-se el 4x4 més bàrbar de la gamma. La dona no parava de cridar que això li passava per subnormal i que ara com s’apanyaria ella. Amb el 4x4 li va passar per damunt tantes voltes que d’ella no quedà més que una taca de gat atropellat.

L’enveja

Li va caure la làmpada al cap i se li va quedar soldada. Era magnífic perqué segons les idees que tenia s’il·luminaven unes peretes o d’altres. La gent li va dir que era un mamó, que ja veus tu, que això no tenia res d’original, que de semàfors ja feia molts anys que n’hi havia.

PENITÈNCIA NOTARIAL

Aquella setmana Faust el notari havia llegit vint-i-tres escriptures al seu despatx. La minuta per cada una d'elles, 650 €. A l'església de Sant Judes, el diumenge, rescabalava els seus pecats exercint d'escolà. Llegia les sagrades escriptures i deixava 3 € i 40 cèntims d'almoina.

Jugant jugant!

Romania mut, esperant el seu torn sota un ambient extremadament sobrecarregat. La situació era tensa; un a un havien anat passant sense més conseqüències. Li tocava al penúltim i si res no succeïa, després anava ell.

Va prémer amb força, i el clic del gallet va ser l´últim que va escoltar.

Vocació

Ja des de menut era tan gos i malfaener, que decidí fer-se polític.

Maria, marieta!

Mentre pujava a peu per l’escala estreta de la vella casa familiar, sentia al seu interior la veu contundent de sa iaia que la cridava per berenar Maria, Marieta què no vens?No em faces pujar! Un somriure cínic, el record d’una espenta...sa iaia pujava i després una nova vida, i moltes més escales.

Autora: Rosa Roig