Buscar-se

Estava prou farta de les coses que feia. Una de les tantíssimes vesprades que passaven fent res a la terrassa del garito, va mirar el seu company. Uf, no el va reconèixer, malgrat que seguia estant el mateix jovenet de quaranta-tres anys:

Va decidir que li calia trobar-se a ella mateixa urgentment. Per sort es va trobar i la cosa no va passar d'un xicotet ensurt.

La il·lustració és de Cristobal Fortúnez que ha dibuixat la fauna que viu als barris de Madrid.

Mort de l'haca Paarra a mans de Rustic Kid

Al Mozzarella sempre ha estat conegut a tota la contornada com Rustic Kid. Des del dia que va deixar l'escola ha rabosejat el terme al llom de l'haca Paarra, que per coses del llenguatge oral ha passat a ser 'la Caparra', talment com el paràsit. Junt a la Caparra, Rustic Kid ha furtat collites de melons, d'albergínies, de cols, ha destroçat bancals i ha tombat fins i tot algun que altre mur que protegia ramat de les mans alienes.

Feia unes setmanes que la Caparra estava burra. Es negava a seguir les ordres de Rustic Kid, remugava tota l'estona. Fins i tot quan entraven a arramblar algun bancal, en compte d'esperar pacientment que Rustic omplira la sàrria, la Caparra es dedicava a menjar i xafigar tot allò que li rotava.

Fart, Al Mozzarella, conegut com Rustic Kid, li ha parat les potes a l'haca Paarra, coneguda com la Caparra. 

Begraaf het dode paard from Elmine Wijnia on Vimeo.

Més sobre l'autora del video: http://elmine.wijnia.com/weblog/ - http://vimeo.com/skallagrigg

Janis fent-se un anís una nit qualsevol

Guió per a ser filmat amb Polaroid 1000 instant camera.

Davit del carré Blanc

Exterior. Caminant per un carrer fins entrar a un bar

-JANÍS:
Pedra a pedra,
solc a solc,
un mur sóm.
Un pur mur,
com un murmuri
de niuades grues,
un mer mur
de les runes
de les derrotes,
oh baby, come on,
break another brick
of my wall, baby... [es perd la veu mentre travessa la porta del bar]

Interior del bar. Vàries taules ocupades. Llum viva.

-CAMBRERA GAMBERRA:
Ja vens pegant la vara, Janís,
que has tornat a canviar de trapi o què?

-JANÍS:
Recorda que l’ordre
regna i no governa.
I hui
fa una nit agradable:
hi ha vaga de transport.

-CAMBRERA GAMBERRA:
Sí, pensàvem volar
tots els ponts,
però va i resulta
que ens hi calen.
Una bogeria més.

-JANÍS:
Sí, tens raó.
Vivim les nostres
aventures incompletes,
tal com els xiquets,
com xiquets perduts.

-CAMBRERA GAMBERRA:
Ja ni la literatura
té el mateix gust.
Què em dius dels premis literaris?

-JANÍS:
Deu ser terrible!
És una violació
en tota regla,
una violació amb regles.
Com fer una paella
amb cartabò
en compte de cullerot.
Com posar un
Tadeus ex machina.

Coses que fan els borbons...

...quan van de safari a San Fermín

Ací teniu la info sobre qui ha perpetrat aquest safari fotogràfic

Coses senzilles...

...que pots vestir per treure de polleguera els encarregats d'un gran magatzem:





via http://improveverywhere.com/

Coses que l'ull no veu

Els futbolistes són gent especial. A més d'endur-se les primes netes, sense cap retenció (més que primes de risc ells tenen primes de desig), veuen i fan coses que no es poden veure per la resta dels no-futbolistes. 

Goal celebrations FX from Surrender Monkeys on Vimeo.

Coses que podrien passar si...

...estàs un dia a casa i et piquen els mosquits.

Spring-summer

Comunicat de la Confederació Estatal de Dèficits

"ELS DEFICIENTS SÓN ELLS"

Aquest és el títol del comunicat que la Confederació Estatal de Dèficits ha emès davant la criminalització de què estan sent víctimes els dèficits. Aquesta confederació agrupa els dèficits centrals, autonòmics, provincials i municipals.

Segons els portantveus de la confederació, els dèficits han esdevingut els caps de turc de la crisi i estan rebent tota mena d'acusacions, "la majoria d'elles sense cap fonament", afirma el comunicat.

Els dèficits representats per aquesta entitat han volgut revindicar el seu paper en la configuració de la democràcia. Han exemplificat en el dèficit de la Casa Reial el seu comès històric: la Casa del Rei és absolutament deficitària (es gasta tot el que rep dels pressupostos), no obstant, gaudeix d'un ampli reconeixement i ningú no ha gosat qüestionar la necessitat de seguir contractant aquest dèficit.

Davant la campanya de desprestigi de què són objecte, els dèficits han recordat que "els deficients són ells", en referència als polítics que han de gestionar la bona imatge dels diferents dèficits.

Destapat l'intent de frau de Chuck En'Orris en Rúsia

La comissió electoral russa ha descobert un important intent de frau electoral. Inicialment les sospites posaven a Vladimir Prats, de Rotglà i Corberà, com a principal autor del frau. Finalment s'ha descobert que la trama ha estat instigada per Chuck En'Orris.

Com a conseqüència de la investigació també s'ha decobert que Supergat ha intentat igualment fer-se un lloc al Kremlin.

Ací podeu veure la notícia.

Bollywood Psicodèlia

La nova organització social no és més que l'organització per tots els individus dels desitjos, de les passions, de les voluntats, dels somnis, creant dia a dia les condicions històriques del seu alliberament, del seu desenvolupament, de la seua realització pràctica. La humanitat no té una altra opció en el moment actual de la seua història: desaparèixer o crear les garanties de la felicitat individual.

Dinar de nadal: compartint taula amb Chesterton i Shaw

- No sé que em resulta més xocant de vosté, estimat Chesterton, si el seu erràtic discurs sobre el poder i la propietat o la dèria que professa contra aquells que no mengen el que vosté menja, ni beuen el que vosté beu.

- El trobe a vosté poc encertat, Shaw: jo odie especialment aquells que mengen el mateix que jo perquè no hi ha res més fastigós que algú ficant els dits al teu plat.

El poder i la propietat no m'interessen més enllà de la discussió amb vostés, els socialistes, que han arribat a un estat proper a la virginitat intel·lectual. Vostés, que han portat la moda del vegetarianisme i l'abstinència de l'alcohol, pensen que distribuint la riquesa està tot solucionat. És una versió més o menys subtil de cristianisme. Jo, al contrari, propose la distribució del poder: quedeu-vos amb la riquesa i la propietat i doneu-me el poder.

- I com pot parlar de poder qui està sotmès a la tirania de la carn i l'alcohol?

- Ah, benvolgut amic, veu tirans on només hi ha xulles, barrals de vi i jarres de cervesa. Deu ser que a vosté els encisams i les carlotes el tractaran amb més pulcritud. Estimat Shaw, veient-lo a vosté, qualsevol pensaria que no hi ha prou menjar en aquest món.

- Doncs, qualsevol que el veja a vosté, amic Chesterton, pensaria efectivament que no hi ha... perquè se l'ha menjat tot vosté. Si jo estiguera tan gros pensaria en suicididar-me!

- I si jo pensara en suicidar-me, el faria servir a vosté com a corda.(*)

(*) Les darreres frases són una cita pràcticament literal d'una conversa real entre Chesterton i Shaw.

Més de la premsa*

Breves

La Cadena Ser denuncia que el nieto de la hermana de la madre del suegro de Zaplana tiene un bar.

La CEOE retira finalmente su propuesta de abaratar el despido en 45 minutos.

Seis de cada cuatro canarios piensan que el gobierno autónomo dedica pocos recursos a luchar contra la delincuencia.

Agenda

En conmemoración del día mundial del Sida, se realizará una actividad de difusión de la enfermedad a partir de las 11 horas en la plaza del Ayuntamiento.

La romería de San Pedro de Alcántara se realizará a pie, salvo las personas mayores con dificultad para andar y los decapitados, que serán trasladados en ambulancias de la Cruz Roja.

(*) Aquestes notícies han aparegut realment en premsa. Podeu veure el post del bloc Des de la Mediterrània.

De la premsa...

Notícies breus

Un científic recentment ordenat sacerdot ha estat acusat de fer servir els seus parroquians com a conillets d'Índies.

La Divisió de Població de l'ONU alerta de què en el 2050 Fraga seguirà en política.

Acusen a Cioran de pertanyença a banda armada i enaltir el terrorisme per dir que "La meva missió consisteix en matar el temps i la d'ell és matar-me a mi. Entre assassins ens portem de perles."

Anuncis per paraules

Suicida desil·lusionat busca homicida convençut per encetar relació amb finalitats serioses. Abstenir-se bromistes.

La mediació

Les interaccions personals cada cop són menys directes i estan més mediades. Açò no és novedós ni dolent: el correu postal fa segles que existeix. El que és nou és que la pròpia experiència també està cada cop més mediada. I no és dolent... sempre que un o una no s'ho prenga molt seriosament i acabe confonguent la realitat amb la recreació de la realitat.

¿Evolució = més complexitat?

Hi ha la idea estesa que evolució equival a major complexitat. Sembla que evolucionar té una connotació positiva. Però és sempre així?
Veieu aquesta sèrie temporal d'anuncis d'un producte i jutgeu. S'admeten contra arguments, respostes en video, paquets bomba, etc.

Anys 80:


Anys 90:


2011:

2 de novembre

El 2 de novembre és el tres-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents setè en els anys de traspàs. És també el primer dia segons la tradició penjollaire arreplegada al VI Concilium Loquo Nuovo. Queden 59 dies per finalitzar l'any.

És el dia dels morts (fidels) i també celebrem el dia de: sant Victorià de Pettau, bisbe màrtir; Malaquies d'Armagh, abat; serventa de Déu Anna Soler Pi, religiosa vedruna.

Formes de promocionar(se)

Nota: Qualsevol semblança de Miguel Noguera amb Tadeus és només fruit de la vostra delirant imaginació

Quinqui beat

Què bo trobar-se aquest video dels Calis al bloc de Tadeus. M'encanta eixa música (Los Calis, Los Chichos...) i les pelis que van lligades a ella (Perros Callejeros, etc.)

No fa molt de temps el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona va dedicar una mostra a aquest... com dir-li? estil? Per un moment em vaig sentir menys estrany.

No vaig visitar l'exposició, desconec el contingut dels textos del catàleg, però supose que no deixaran de costat que tot aquest... com etiquetar-lo? moviment? té a veure amb el context de crisi (la famosa i erroniament anomenada "crisi del petroli") dels setanta, que a l'Estat espanyol, en mig del procés d'industrialització i amb la transició política en marxa, no va arribar fins ja entrats els huitanta. Aquella crisi va provocar un desplaçament encadenat al mercat laboral. Per baix del tot, el graó que pràcticament va ser expulsat del mercat, estaven els poquíssims immigrants que hi havia i els gitanos. Aquests darrers havien viscut uns anys de relativa calma (després de 500 anys d'acosament), que fins i tot els havien permès una certa integració (laboral i, en menor mesura, residencial). Una part de la cultura que produïen els gitanos a finals dels seixanta i durant els setanta incorporava elements de la cultura pop dels paios. Els primers Chichos apareixen molt "ye-ye" i amb l'amor romàntic com a tema principal (encara que ja hi havia altre tipus de temes més socials) de les seues cançons:

Però l'arribada dels efectes de la crisi va tornar a deixar fora del mercat laboral formal els gitanos. L'entrada massiva de l'heroïna va acabar d'adobar un còctel massa agre. El reflex a les cançons es va notar. La presó, el desig de llibertat, la droga, els ambients de la marginació (recordeu aquell bestial tema dels Chichos titulat Campo de la Bota), etc., van fer un toc d'atenció. Alguns es van girar de sobte, com quan s'escolta el soroll d'una navalla obrint-se. José A. de la Loma i Eloy de la Iglesia van ser dos dels que van escoltar aquest toc d'atenció, portant al cinema no sols les situacions sinó fins i tot alguns dels seus actors reals. La pel·lícula i la banda sónora de Yo, el Vaquilla al meu parer és un dels millors productes d'aquest... com dir-li?

Al llibre de Teresa San Román La diferència inquietant (hi ha versió catalana i castellana) podeu trobar alguna referència del que va passar aquests anys, malgrat que el tema del llibre són els gitanos en general des d'una perspectiva antropològica.

Diaris imaginats

Nota: la foto de les dones esperant per entrar a l'església de la Macarena és d'Emilio Morenatti; la dels cadets de West Point és de Luke Sharrett. Ambdues són del New York Times. Els textos són una traducció lliure de fragments del llibre Journal Imaginaire de Raoul Vaneigem.