DRAC MONTDÚVER ‘FINALISTA’ DEL 1er PREMI DE MICRORELATS EL PENJOLL 2008 AMB L’OBRA ‘LA PRINCESA I EL DRAC’

Per obra i gràcia del jurat del 1er Premi de Microrelats El Penjoll 2008, format pels 12 votants de l'enquesta oberta per declarar el seu ‘finalista’, es reconeix com tal (amb un 41% dels vots) l'original presentat amb el títol La princesa i el drac que té per autor al, d’ara endavant, Molt Excel·lentíssim i Magnificent Sir Drac Montdúver. Contra esta resolució no es pot fer absolutament res perquè és inapel·lable i impagable. L’enhorabona al ‘finalista’ i la nostra gratitud a tots i totes aquelles que heu participat d’alguna manera (presentant microrelats, fent comentaris, votant...) en este premi. Esperem que s’ho hàgeu passat bé.

I ara, per favor, genoll a terra que anem a recordar l’obra ‘finalista’:

PREMI MICRORELATS: ACTA DE LA FASE DE SELECCIÓ

El Comitè Organitzador del 1er Premi de Microrelats El Penjoll 2008

FA SABER:

Que a les 23:59h., del 24 de juny de 2008, havien participat 20 lectors en l’enquesta i que, atenent a la mateixa, passen a la fase on es triarà el ‘finalista’ els següents microrelats (al haver empat s’ ha decidit ampliar a 12 els seleccionats) :

Amb 10 vots:
La princesa i el drac (Drac Montdúver)

Amb 8 vots:
El lladre merdós (Peguie)

Amb 6 vots:
El cafenet (Funambulista)
Amnesya (Kurz)

Amb 5 vots:
Nihilista (Refelet)
El testament (Tarsan)
El Rei Jòquer (Albert Compte)
Notícia de Déu (Alietes)
Constatació (Peguie)
Basat en una història real... (Peguie)
Menut microsainet! (Superflipo)
L'últim viatge de Howard Carter (Alietes)

A la vegada, obtenen, de per vida, la ‘ploma d’anec’ els autors que no han rebut cap vot. A saber:

another teacher more
an excited observer
the lover student

El Comitè també informa que, degut a problemes de configuració de l’enquesta (aliens a El Penjoll), esta ha estat oberta més enllà de les 23:59h. del dimarts 24 de juny provocant que dos lectors més votaren, afectant açò als resultats finals. El més significatiu ha estat que, d´esta forma, els microrelats El compte, si us plau (Perlateuaculpa) i Adossats (Superflipo) han obtingut també 5 vots, però s’ha decidit excloure’ls de la fase final al no entrar la votació d´estos dos lectors dins del termini establert.

Per un instant

Era la nit de Sant Joan. Una enorme foguera s'elevava al cel. I de sobte va sentir una gran alegria mentre mirava la mar. Per una nit, els pagans tornaven a correr per la platja. Ella el mirà i li digué: Aquesta vegada no vindran, veritat? -No-contesta ell-per un instant podem fer el que vulguem.

La feblesa

Sempre li sabia mal dir no i acabava dient sí. Un dia, de sobte es fartà i es pegà un tir. Ningú entenia què havia passat. Deixà dona i fills que no estimava, un treball que no li agradava, i tristesa i desolació entre amics, banc, església i botiga…perquè, a aquell home tan amable, tothom el volia!

Camí d'Almansa 1721

Tenia el trabuc entre sella i nas: Ya no tengo más dinero. Vaig a morir, vaig pensar. I de sobte el que pareixia manar-los descavalca: Miquel? vaig sentir que dia amb accent de Xàtiva. Vaig mirar la cara atapeïda de cicatrius d’aquell home bru i en els seus ull hi havia llàgrimes. Era mon pare.

Tarragona 1714

L’havíen seguit per tota València i Catalunya durant quasi 10 anys.Tots guardaven silenci. El Penjadet, braç embenat, digué: Ja ho sabreu, Barcelona ha caigut. No podem tornar enrere. Ara ja no sou milicians, sou roders, sort i recordeu que ens vorem a Xàtiva! Però ja no el vegeren mai més.

Estructura narrativa

Plantejament: un somiatruites somriu a l’escenari, entre decorats meravellosos. Nus: proclama en veu alta que, malgrat els obstacles, abastarà el sol, la lluna i les estrelles. Desenllaç: el personatge s’enlaira fins que... de sobte, s’apaguen els llums, s’abaixa el teló i la sala s’omple de foscor.

Autor: l’aprenent d’escriptor

Qüestió de mala sort

De moment, li havien sortit 30 caràcters, però no trobava un tema transcendent, políticament correcte i d’aquells que eleven la creació literària a cotes sublims. En superar 177, seguia sense sortir-se’n. Quan vingué la inspiració, era tard. Havia consumit 260, amb espais, i no podia botar dels 300.

Autor: an inept writer

Càrrega que plau no pesa (nova versió)

Us hauré d’examinar jo —informa el substitut.
Divisió d’opinions: ells, escèptics; elles, entusiasmades.
—Ja no tornarà el titular?
—Crec que no.
Profusió d’aldarull i rialles.
—Qui pense que no us faré anar al solc va molt errat.
—Mestre! No sigues molt dur —diu una.
—Què en són, de ximples! —pensen ells.

Autor: an angry boy

Quatre microrelats classificats

Els anuncis per paraules ens fan entreveure histories que ens fiquen al dia de com està el món... A vorer si estos vos valen com microrelats.

Classes particulars

Licenciat en filología catalana, amb pràctiques laborals en el Ària de Asesorament Llingüístic del PP i en el Servici de Pol·lítica Llingüística de la Diputació de Valencia, dona clases particulars de repas en hestiu per a preparar el exàmen de sel·lectivitat. Exit asegurat. Preguntar per Edu.

Adossats

El somni de tota una vida a un pas de Xàtiva. Poder disfrutar de tranquil·litat amb una zona comercial pròxima. El més semblant al paradís. Un lloc captivador. Jardí interior. Servei de vigilància. Ideal per a descansar en pau. Visita’ns i informa’t a: Urbanització El Cementeri.

Cura de xiquets en estiu

Església nord-americana amb capellà pederasta obri la matrícula de les seues activitats d´estiu per a xiquets (campaments, cursos d’idiomes, catecisme...). Més informació a l’Infern.

Oferta de treball

Amo busca esclaus submisos, a ser possible poliglotes (francès, grec, birmà, anglès...). Començaré per les més sensuals i eròtiques tècniques de dominació i acabaré per les més perverses, sàdiques i sofisticades. Ordres, insults, humiliacions, dolor... Puc arribar a ser molt cruel i més en crisi.

El lladre merdós

Entraren a furtar a sa casa. Ho havien rebolicat tot i a la fi no s'havien endut res. Als dos dies li cridà un Poli. Havien pillat a un tipus amb una caixa de sabates de talons. Mentre prestava declaració davant el jutge deien que es lamentava: per una puta caixa de sabates de merda!

L’ÚLTIM VIATGE DE HOWARD CARTER

De nou a l’habitació d’hotel d’Alexandria, el somieig de l’opi. Idènticament diferent a la d’ahir a Tanta. A la de fa quatre dies, d’El Faium. I a la d’Asiüt. De nou obrir la maleta a grapats: estripar els budells de la Mòmia. Riota de Tutankamon. La ràbia. L’intestí en flames. La disenteria.

El lloro de Pere Calders atrapat a la dictadura birmana

Aní a Rangun, a treballar amb una ONG, i se m’acudí buscar-lo (un lloro viu vora 60 anys). Creguí veure’l en una parada militar, al muscle d’un oficial. «Mal per mal, preferisc el correfoc d’Ondara», observí. En oir català, l’au em digué: «No t’emboliques. Si et sent el gran intèrpret estàs perdut».

Autor: el nét del doctor Larén

La nova professora d’anglès

Vaquers ajustats, altíssims talons rojos, subjectador vermell entrevist per l’obertura de la brusa, llavis de carmesí, sospirs adolescents surant en un oceà de silenci... «We will enter into the matter», féu ella. Desconcert. «Yes, go into the matter, but which?», s’interrogà ell amb esguard beneït.

Autor: the lover student

Càrrega que plau no pesa

Us hauré d’examinar jo —informa la substituta.
Divisió d’opinions: elles, escèptiques; ells, entusiasmats.
—Ja no tornarà la titular?
—Crec que no.
Profusió d’aldarull i rialla.
—Si penseu que no us ficaré el dogal, aneu molt errats.
—Fica-me’l a mi, mestra! —diu un.
—Què en són, de ximples! —pensen elles.

Autor: an angry girl

Paraules amb doble sentit?

Guirigall, bots, comentaris burletes. «Better place the tip of your tongue», li diu ara l’escultural professora d’anglès. Els seus amics es trenquen de riure. «T’ha dit que col·loques millor la punta de la llengua», fan. Ell sospira i pensa que, en efecte, podria col·locar-la millor, però no sap on.

Autor: an excited observer

Els professors també sucumbeixen als seus encants

En començar l’avaluació, s’hi fixà. Ja li n’havien parlat. Talons, bossa i llavis roigs. Perfum penetrant. A través de la brusa, s’endevinaven uns pits turgents. «Vull aprovar alumnes que la tenien suspesa», digué ella. «Avui estàs esplèndida», féu ell. «Què vols dir?», demanà múrria altra col·lega.

Autor: another teacher more

DOS ESTRANYS

Havien coincidit a voltes en aquell parc, però no havien reparat l’un en l’altre. Aquell dia, però, caminaven distrets per un bosc de gent, olors i sensacions. Un dia lluminós i càlid com una besada. Es creuaren. Ella el va mirar. Ell va alçar els ulls, tímidament, com si li hagueren sorprés fent alguna cosa inapropiada. Somrigueren i s’aturaren, posseïts per atracció inexplicable. Ella es va apropar encara més i li va acaronar la galta amb tendresa, esperant els efectes. Ell féu el mateix. Esclataren a riure, aliens a l’entorn, amb una alegria compulsiva. I ell començà a besar-la sense destresa però amb decisió, agafant-li el cap a dos mans. Ella, mentre, experimentava un goig estrany i novedós...
La música s’atura. Ell sent com una mà estira del seu braç i l’allunya violentament d’ella.
- Però vols deixar la xiqueta, gorrino! Això és el que t’ensenyen a l’escola?
Ell gira el cap per veure-la una última vegada. Però ella ja no estava allí.

El Petit Horitzó

Arrogància i esperit de lluita, la crònica dels temps.
En la línia de l´horitzó s´alça un tros de terra,
quan sigui quiet, esdevindrà núvol.

Tres microrelats "ensainetats"

Advertència de l’autor: Este conjunt de microrelats estan dedicats a dos muses d’El Penjoll. S’han fet des de l’estima, amb certa confiança i esperant que siguen acollits amb bon humor. Qualsevol paregut amb la realitat, no seria pura coincidència sinó impura indecència. Parlant de realitat, ací tenim en acció a les dos muses en qüestió... 3,2,1...

Ai! quasi se m´oblida, el nom polonés de Tadeus es pronuncia en valencià sense fer sonar l'ela geminada. Ara sí: 3,2,1...

Brokeback sainet

Les llums estan apagades. S’escolta una escopinyada. Al moment, s’encenen les llums. Tadeus es gira a Pol i li pregunta sorprès:

- Ja està?

Pol li contesta:

- Sí. T’agradat?

Tadeus sentència fermament mentre es posa dret:

- Gens, ni miqueta! Què a açò li diguen sainet!

El públic aplaudix als dos actors.

Dos homes i un destí

Tadeus està front al seu ordinador. En l’habitació també es troba Pol.

- Què fas? –Li pregunta Tadeus.

- No res –Li respon Pol, llevant la mà d’on la tenia i apartant-se del costat de Tadeus.

- No te’n vages –li diu Tadeus–. Espera’t! Què hem d’acabar este sainet per a El Penjoll!

Menut microsainet!

Pol: Crec que el meu és millor.

Tadeus: Ensenya-me’l.

Pol li’l mostra.

Tadeus: Més curt sí, millor no.

Pol: A vorer el teu.

Tadeus li l’ensenya.

Pol: Hòstia! Quina rajola! Si no s’entén!.

Tadeus: És que es llig assentat, de baix cap a dalt i d’esquerra a dreta. Prova-ho i veuràs.

Pol: Sí... les estrelles.