La plaça de bous de València va congregar ahir a uns 12.000 espectadors per veure en directe el show de l´Smack Down. La notícia de l´esdeveniment a El Levante de hui està en primera plana i té per titular “El circo romano del siglo XXI” (mireu la foto 23 de la versió digital). El circ romà és un tipus de circ ben diferent al dels pallassos. L´espectacle del circ romà exaltava la violència fins arribar a convertir en espectacle l´assasinat públic... hi ha violència al pressing cach?
No es fàcil escriure de pressing catch quan no es té massa idea. Però com sovint ho faig d´altres temes, per què no també d´este? Del pressing catch sé que és la lluita lliure professional. Sé que hi ha vàries associacions, federacions, franquícies o com es vullguen dir dedicades al control de este negoci. Sé que la més important és
També sé que els lluitadors simulen les lluites, és dir, sé que no lluiten de veritat (sent haver-ho desvelat) i crec que açò pot provocar la confusió de que la coreografia assajada de colps i presses que trobem en un combat no resulten perilloses ni per als lluitadors ni per als espectadors, encara que estos siguen xiquets i adolescents. Crec que la ficció del combat no elimina o atenua la violència de les accions que es realitzen. I crec que l´element clau a l´hora de jutjar la perillositat i violència d´este espectacle no és si es lluita o no de veritat, sinó si són violentes les accions i actituds que es mostren encara que siguen pur teatre. Potser deixen de ser violentes per ser simulades? I més encara quan els lluitadors arriben a simular tan bé les accions que sembla que siguen reals, com per exemple este legdrop que Jeff Hardy (1´85m i 102kg de pes) li fa a Edge (1´98m i 108kg de pes) al Money In The Bank ladder match del Wrestlemania 23 (abril de 2007):
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada