divendres, 11 d’abril de 2008

PRESSING CATCH: UN ESPECTACLE VIOLENT?

La plaça de bous de València va congregar ahir a uns 12.000 espectadors per veure en directe el show de l´Smack Down. La notícia de l´esdeveniment a El Levante de hui està en primera plana i té per titular “El circo romano del siglo XXI” (mireu la foto 23 de la versió digital). El circ romà és un tipus de circ ben diferent al dels pallassos. L´espectacle del circ romà exaltava la violència fins arribar a convertir en espectacle l´assasinat públic... hi ha violència al pressing cach?

No es fàcil escriure de pressing catch quan no es té massa idea. Però com sovint ho faig d´altres temes, per què no també d´este? Del pressing catch sé que és la lluita lliure professional. Sé que hi ha vàries associacions, federacions, franquícies o com es vullguen dir dedicades al control de este negoci. Sé que la més important és la World Wrestling Entertainment (WWE). Sé que la cadena de televisió Cuatro retransmet combats d´esta empresa. Sé que una gran quantitat de xiquets i adolescents segueixen esta lluita dramatitzada (veient-la per la televisió, anant a combats que s´estan fent arreu d´Espanya, jugant a videojocs relacionats, col·leccionant cromos, comprant camisetes, revistes i souvenirs diversos...). I sé que s´han fet vàries critiques a l´emissió dels combats en horari de protecció infantil.

També sé que els lluitadors simulen les lluites, és dir, sé que no lluiten de veritat (sent haver-ho desvelat) i crec que açò pot provocar la confusió de que la coreografia assajada de colps i presses que trobem en un combat no resulten perilloses ni per als lluitadors ni per als espectadors, encara que estos siguen xiquets i adolescents. Crec que la ficció del combat no elimina o atenua la violència de les accions que es realitzen. I crec que l´element clau a l´hora de jutjar la perillositat i violència d´este espectacle no és si es lluita o no de veritat, sinó si són violentes les accions i actituds que es mostren encara que siguen pur teatre. Potser deixen de ser violentes per ser simulades? I més encara quan els lluitadors arriben a simular tan bé les accions que sembla que siguen reals, com per exemple este legdrop que Jeff Hardy (1´85m i 102kg de pes) li fa a Edge (1´98m i 108kg de pes) al Money In The Bank ladder match del Wrestlemania 23 (abril de 2007):