No han fet falta més que unes belles notes en una nova, senzilla i bella entrada (la d'una Dona Ocell revolejant en un pentagrama amb una sensualitat estremidora), i alguna referència a una nit amb la Puta que és València, per a encendre en mi tots els ressorts que fins ara, i també amb la rèmora de la falta de temps per a quasi tot, m'havien impedit co-participar en esta caixa de Pandora que és el Penjoll. Però unes poques notes de Dayna Kurtz en un vídeo poden provocar uns afanys nocturns justificats amb aires literaris i sense major ambició que la de poder col·laborar i aportar les meues opinions i el meu vademècum estilístic. I és que esta dona m'ha enlluernat des del seu debut en 1997 amb el disc "Otherwise Luscious Life" amb el que ja va trencar motles a l'iniciar-se amb un directe. La seua discografia posterior: "Postcards From Downtown"-2002- i "Beautiful Yesterday"-2004- no van fer sinó confirmar la primacia d'esta dama en els ambients folck, i mentres alguns li professaven devoció (Norah Jones s'ha declarat la seua deixebla i major admiradora), altres començaven a veure en ella a la nova Patti Smith. Les dos actuacions en directe que he vist de la de Nova York, acompanyada de la seua banda habitual d'acompanyament Taràntula (no confondre amb els seus homònims barcelonins, una miqueta més surrealistes els primers i esquizofrènics els segons), van ser una classe magistral de mescladissa folck, pop, jazz i country. I si a més en una altra entrada propera Rafelet ens acosta al bon ambient existent en la nit del divendres a Manuel amb una referència explítica al meu bon amic Senior, component de bandes ja extingides com Surfer Joe o Landy, i el seu Cor Brutal minimitzat amb la sola presència del baixista J.L.Tormo també component del grup Eurotrash Girl, potser tindrà més sentit la meua decisió sense embuts per a recomanar-vos l'audició de l'últim treball de D. Kurtz el Lp de 2006 "Another Black Feather" on cançons com Nola o Venezuela poden encadenar-vos definitivament a la cantant.