dimecres, 23 d’abril de 2008

XÀTIVA EN LA LITERATURA I MARÍA JOSÉ PLA EN LA CULTURA

Ahir després de seguir amb atenció el debat que es va produir en El Penjoll a propòsit de la presentació del llibre Xàtiva en la literatura, vaig decidir acostar-me a les 20:30 a la Casa de la Cultura on aquesta tenia lloc. A diferència dels actes del 300 anniversari de la crema (algun organitzat per la Biblioteca) la Sala Noble estava plena de gom a gom. El llibre, que ja tinc en les meues mans, i que, al contrari del que s'havia dit ahir, va ser repartit al final de l'acte (!), és una excel·lent iniciativa de la Biblioteca Pública Municipal de Xàtiva, a la qual cal felicitar tant per ell, com per l'esforç organitzatiu. Sota la coordinació de Vicent Orquín, la presentació del llibre va córrer a càrrec de José Luis García del Busto, home de vast currículum i cultura, que va nàixer a Xàtiva, però que, desgraciament, quasi no ha viscut a ella. García del Busto no parla a penes valencià i per a ell, més bé, l'acte va ser Játiva en la literatura. La seua insistència en el nom predemocràtic està excusada per l'estima que demostrava cap a la nostra, i seua ciutat, i per la lectura entusiasta (que ens va emocionar a tots/es) que feu dels textos en castellà. Els textos en valencià o, més correctament expressat, en català, foren bellament declamats per personal de la biblioteca i pels actors de Xàtiva Laura Salinas i Victor Torres, als quals acompanyà al piano, amb discreció i bon gust, Pau Ortolà. Així, entre uns i altres es llegiren, es declamaren o es mencionaren a Jaume I, Elías Tormo, Carles Sarthou, Juan Gil Albert, Raimon, Vicent Andrés Estellés i Joan Sales, entre d'altres.
Lamentable ens sembla, en canvi, la presència i les intervencions de María José Pla (PP). La regidora de cultura de l'Ajuntament de Xàtiva es va omplir la boca amb les paraules de Joan Sales: "Xàtiva (...) la ciutat més polida del món". Quan havia quedat clar, després de la lectura de Laura Salinas, que Sales considerava a Xàtiva una ciutat catalana. Aquesta actitud de Pla resulta incomprensible tenint en compte el rebuig a Catalunya i els Països Catalans que fomenta el seu partit a València, començant pel seu cap a l'Ajuntament, Alfonso Rus. Un rebuig que també patix el tema de la memòria històrica per part del PP, quan, paradoxalment, Joan Sales era un republicà, membre de la Columna Durruti, que escrigué aquestes paraules durant un descans a Xàtiva, lluny del front. Més lamentable i més incomprensible és encara la seua presència a l'acte, tenint en compte que, tots els autors mencionats dalt, coincidien en destacar la bellesa de l'horta de Xàtiva feta a colps d'aixada. Per a María José Pla, no hauria de ser difícil entendre que el paradís o el paisatge dels que parlaven Joan Sales, Elías Tormo, Jaume I, Juan Gil Albert, etc. començà a ser destrossat amb els polígons industrials, en època del PSPV (que tan de bé feu, en canvi, al nucli antic). Però també, que la seua destrucció més sistemàtica i ampla està sent realitzada sota el govern del seu partit, el PP. Doble moral? atreviment i ignorància? falta de reflexió? Ens és impossible saber què pensa Maria José Pla perquè no la coneguem. Per tant, cal concedir-li el benefici del dubte, però si podem afirmar que els seus compromisos polítics i la seua aposta cultural estan en flagrant contradicció. Per a què volem la literatura, si ens falta el que la va inspirar? Per a què volem cultura si ja no tenim paradís ni horta ni natura?

8 comentaris:

calinca ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
calinca ha dit...

Interessant crònica del recent acte. No vaig estar present, i tampoc tinc el llibre en qüestió, així que no puc opinar massa al respecte. En els raonaments de Refelet trobe alguna cosa que em sobta. Parla de la destrucció sistemàtica de l'horta de Xàtiva, i diu que la van començar els socialistes i l'està arrodonint el PP, o el Sr. Rus. Jo ho veig d'una altra manera. La 'culpable' d'aquests fòmens és una cosa molt vella anomenada 'revolució industrial'. A Xàtiva, Puertollano, Manchester o Cincinnaty. ¿Es pot culpabilitzar a algú en concret per fenòmens que són universals, globals o com volguem dir-li? ¿Es pot acusar a algú per qualsevol cosa o de qualsevol manera? En tot cas, m'imagine que el Sr. refelet tindrà arguments de pes per parlar d'aquesta destrucció concreta i sistemàtica que sembla estar succeïnt o haver-se donat ja a les nostres contrades i per assenyalar-ne els suposats culpables. M'agradaria conéixer aquests arguments.

Anònim ha dit...

Ale, comença el rebombori un altra vegada.

refelet ha dit...

Interessant observació, estimat Calinca. Podríem remuntar-nos encara molt més lluny. Per exemple, al pensament grec o la tradició religiosa jueu-cristiana per tal de trobar els orígens del problema. Però de moment només he dit que, en Xàtiva, la destrucció del paisatge (que tampoc era un paisatge completament natural) es va donar en època socialista i molt més en època popular. Si es fixa en el text, no ho he plantejat com una relació de causa efecte. És a dir, entenc que els governants ja fora Miquel Calabuig o Alfonso Rus, no són els causants d'esta destrucció. Però està clar que com a governants tenen una responsabilitat moral i política major que els demés. I el segon entenc que la té més que el primer,sense oblidar que tots dos han treballat amb els seus respectius equips que tenen la seua part de responsabilitat.En l'últime extrem de la cadena estaríem nosaltres mateix, que també tindríem la nostra part de responsabilitat, segurament sobretot, per omissió.
En qualsevol cas, també s'ha d'entendre que açò és un bloc-revista condicionat per la rapidesa del moment i que té unes limitacions expositives. Vull dir, que està clar que caldria afegir molts més detalls. Per exemple, el més destacat de tots, entenc que hauria de ser el PGOU de 1964-66 de l'arquitecte Francisco García que va ser el que va trencar el perímetre tradicional de la ciutat i va introduir el boom urbanístic dels anys 60 a Xàtiva. Un text molt interessant al respecte, que és d'on he tret aquesta informació és Fernando Gaja i Díaz, Intervenciones en centros históricos de la Comunidad Valenciana editat per la pròpia Generalitat i el Col·legi Oficial d'Arquitectes de València. El llibre és de 2001.
Per altra banda, no recorde haver parlat de "culpables" (si ho fet, demane disculpes). Si pense que reflexionar sobre la natura i el paisatge i intentar preservar-la i fomentar-la en condicions saludables hauria de ser una prioritat per als governants. Però també considere que hauria de ser normal que fem ús de la nostra llibertat d'expressió per a criticar això si vegem que qui hauria de tutelar el procés no ho fa o no sap fer-ho, encara que dispose d'eines millor que les nostres.

Anònim ha dit...

Ale Calinca, ja tens els arguments, ara què?

Capità Superflipo ha dit...

Cal.linca, està clar que el fenomen de la destrucció del món éstà prou generalitzat, però no tenen el mateix impacte sobre el medi ambient unes polítiques que altres (per això en uns llocs és més greu que en altres). I darrere de les polítiques hi han partits i persones concretes a les que podem exigir que facen coses al respecte i a les que podem responsabilitzar de moltes barbaritats. En els assumptes de la vida no hi res pitjor que ser apolític. Açò no vol dir adherir-se a un partit i defensar-lo a capa i espasa. Sinó que deuríem assumir la nostra part de responsabilitat democràtica i implicar-nos i mobilitzar-nos. La qüestió ja no és què és el que a tu, personalment, et preocupa. La qüestió és què fas tu per intentar millorar la situació. Pots actuar de manera individual o social (no són incompatibles). Mentre la primera té una càrrega filosòfica important (d´estil de vida), la segona té una càrrega política. I que no et càpiga cap dubte que les dues no s´alliberen de la càrrega ideològica.

calinca ha dit...

Sr Refelet,

Amb les seues puntualitzacions queda més clar el sentit del que havia escrit en la seua entrada. Entenc, a més, que les inexactituds del seu text poden estar causades per les premures amb què de vegades s'escriuen les entrades en un blog i les limitacions lògiques d'aquests textos, generalment curts i en ocasions esquemàtics.

Tarsan, President de la República de les Mones ha dit...

I on està l'anònima ben informada? Ah, se m'oblidava, és la primera i única vegada que ha intervingut en un bloc i, mira tu quina casualitat, que ens ha tocat a nosaltres.