dissabte, 26 d’abril del 2008

Hola, sóc Smokman

Gràcies, equip, per convidar-me. Un amic ja m'ha dit alguna cosa de qui és algú de vosaltres. Jo ho deixaré en la incògnita, de moment. Per això de Smokman, algú m'ho va dir allà pels temps de l'EGB, que els que hem arribat a la quarantena (jo just aquest mes) és clar que la vam viure. Ho dic perquè com em dedique a l'ensenyament, les velles sigles em sonen això, velles. Al que anàvem, els que compartien classe amb mi en aquell col·legi del barri antic on el que parlava castellà era "el castellà", i no el fill de papà, perquè no hi havia, eren com jo: els nostres pares, si no treballaven no menjaven, i la llengua que parlaven era la de sempre, com no. D'aquella gent anònima segurament no coneixeríeu quasi ningú... no eren dels de fer-se molt famosos, i en l'institut (ni en la profe) pocs se'n van veure. M'ho posaren per això dels esternuts, de l'alèrgia primaveral, que segurament, en arribar el 25 d'abril, m'entrava. També em ploren els ulls, de vegades. Ara anit quasi em van plorar d'emoció en veure a Botifarra en l'homenatge d'Amics de la Costera. Cada vegada més autèntic, fins i tot en les endevinalles i dites i malnoms dels habitants de diversos pobles que ens va referir. Cada vegada veig més clar que l'estima a la meua terra i a la meua llengua no ve només del que hem reflexionat beguent-nos el cervell
de majors, sinó del que vam sentir de xiquets als nostres pares i avis, del que ens transmet la gent que ens ha precedit en aquesta terra. Gràcies Botifarra!

5 comentaris:

kirikú ha dit...

Reproduesc el que va escriure Frechina sobre Pep "Botifarra" i que ahir es va llegir quan li van donar el premi.

"Si hi ha una manera de cantar al País Valencià que irradie, com ninguna altra, autenticitat en el gest i credibilitat en el tarannà, aquesta és indubtablement la de Pep Gimeno, Botifarra. La seua veu sona a horta i a secà, a séquia i a bancal, a nit d’agost i meló d’Alger. Quan canta Pep, callen les xitxarres, s’aturen els ventíjols i tothom escolta atònit el seu cant espontani, planer, que apaivaga l’aspror de la terra i les basques de l’oratge. La veu de Pep ens somou alguna cosa ben endins, ens sacseja i ens desperta la memòria col·lectiva i ens fa sentir-nos-en profundament identificats"

El Palleter ha dit...

Smokman?

qui este tio? no lacabe de pillar

es un atre panca que haveu convidat, veritat?

Tarsan, President de la República de les Mones ha dit...

Salut Smokman!

Benvingut a El Penjoll! Molt bona iniciativa penjar alguna cosa sobre l'acte del Botifarra.

Alietes el del Corralot ha dit...

Salut, Smokman!

Que gran que és el Botifarra!
El vaig escoltar el dijous 24 d'abril a la Casa de Cultura de Xàtiva, en l'homenatge a l'Ovidi. Sense ser excel·lent, va ser el més encertat de l'acte, i amb diferència.

Per altra part, m'agradaria saber qui és el Palleter este, que escriu frases sense verbs i que s'ha fet una bandereta amb mitja polla amb potes o amb un porc que ve del blau (d'on si no?). Palleter, quin mal gust! Paraula que escrius, merda que deixes.
Per cert, tu d'on eres, Palleter?

Capità Superflipo ha dit...

Gran debut Smokman. Una encertada reflexió. Benvingut.