dilluns, 23 de juny de 2008

Camí d'Almansa 1721

Tenia el trabuc entre sella i nas: Ya no tengo más dinero. Vaig a morir, vaig pensar. I de sobte el que pareixia manar-los descavalca: Miquel? vaig sentir que dia amb accent de Xàtiva. Vaig mirar la cara atapeïda de cicatrius d’aquell home bru i en els seus ull hi havia llàgrimes. Era mon pare.

1 comentari:

refelet ha dit...

Com poden deduir es tracta d'una trilogia. El primer és "Pluja de 1707".