diumenge, 22 de juny del 2008

Càrrega que plau no pesa

Us hauré d’examinar jo —informa la substituta.
Divisió d’opinions: elles, escèptiques; ells, entusiasmats.
—Ja no tornarà la titular?
—Crec que no.
Profusió d’aldarull i rialla.
—Si penseu que no us ficaré el dogal, aneu molt errats.
—Fica-me’l a mi, mestra! —diu un.
—Què en són, de ximples! —pensen elles.

Autor: an angry girl

12 comentaris:

El Penjoll ha dit...

Este microrelat es passa un poc dels 300 caràcters.

Anònim ha dit...

Doncs, he tornat a comprovar les xifres amb les ferramentes del word i, després de seleccionar el text, em surten els següents números: 49 mots, 259 caràcters sense espais i 300 caràcters amb espais (sense comptar títol i signatura, naturalment). Jo no he fet com lo Pol; jo m’he llegit les bases.

El Penjoll ha dit...

Les seues xifres coincideixen amb les nostres, excepte la de 300 caràcters amb espais. A nosaltres ens eixen 307. Per suposat, no incloguem títol i signatura.

refelet ha dit...

Igual és un problema relatiu al tipus de processador de textos. En word 97 eixen 300 amb espais només del text. Penjoll! quin has utilitzat tu?

Anònim ha dit...

També es passa de sexista...

Anònim ha dit...

És una qüestió d’amor propi, perquè, en realitat, només aspire a obtenir la ploma d’ànec. Si comproveu el word que us vaig enviar, constatareu que té 300 caràcters. Però, en penjar el post al blog, s’ha creat (misteris de la informàtica) un espai darrere de cada punt i apart (només el punt i final n’ha quedat estalvi). Heus ací la raó per la qual apareixen set caràcters de més. Salut i república!

Anònim ha dit...

Per què se’n passa de sexista? Si he entès bé, el relata acaba d’aquesta forma: “Què en són (els xics), de ximples! —pensen elles (les xiques). Els parèntesis són meus.

Alietes el del Corralot ha dit...

Jo crec que no és sexista. Només és que s'excita (que no és el mateix).

Anònim ha dit...

Ostres! Què em dieu? Que servidora és masclista per pensar que els xics són una mica ximples?

Alietes el del Corralot ha dit...

Angry Girl, no faces cas, que la gent està molt susceptible. Si és que al remat no es podrà dir res. I al cap i a la fi, això d'acusar a algú de sexista sempre es fa des d'una autoimposada i autocomplaent aura del políticament correcte. A fer la mà! (Ui, no, ho retire, que esta expressió també és sexista!)

Anònim ha dit...

Al que deia l’últim anònim, se li hauria d’afegir altra consideració: el relat està signat per "an angry girl", una xica enfadada.

Anònim ha dit...

Vots, no sé si en traurà molts, però paraules... a gosades que estem gastant-hi! Que barbaritat!