Aní a Rangun, a treballar amb una ONG, i se m’acudí buscar-lo (un lloro viu vora 60 anys). Creguí veure’l en una parada militar, al muscle d’un oficial. «Mal per mal, preferisc el correfoc d’Ondara», observí. En oir català, l’au em digué: «No t’emboliques. Si et sent el gran intèrpret estàs perdut».
Autor: el nét del doctor Larén
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada