dilluns, 23 de juny de 2008

Càrrega que plau no pesa (nova versió)

Us hauré d’examinar jo —informa el substitut.
Divisió d’opinions: ells, escèptics; elles, entusiasmades.
—Ja no tornarà el titular?
—Crec que no.
Profusió d’aldarull i rialles.
—Qui pense que no us faré anar al solc va molt errat.
—Mestre! No sigues molt dur —diu una.
—Què en són, de ximples! —pensen ells.

Autor: an angry boy

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Així millor, rectificar és de savis!

an angry boy ha dit...

Em sap greu desil·lusionar-te, anònim (o anònima), però jo no he volgut rectificar res. Simplement se m’ha acudit de fer un remake d’aquest relat (d’una ficció, per tant), perquè el joc de mirades, les insinuacions, l’aldarull que poden protagonitzar a classe els adolescents són exactament els mateixos tant si el destinatari és un professor com si és una professora, quan aquests són jovenets i eixerits. Aquell o aquella que haja passat per les aules d’un institut ho sap. Ai la tirania del políticament correcte... No saps que el joc de la seducció agrada per igual als dos sexes (o gèneres)?

la carme ha dit...

És curiosa la doble vara de mesurar d’anònim: davant d’una mateixa història, si la protagonista és femenina, titlla el relat de sexista; si el protagonista és masculí, celebra que s’haja rectificat. Efectivament, els excessos de la correcció política emboiren la percepció d’algunes persones.