Teclejant l'ordinador: dos poemes i una tovalla per Tadeus

L'art per l'art.

FRÀGIL


Ara mateix, quan entotsolat
m'abille pulcre de mots i net
de supervivència, ho faig,
-també- de zenit cru, en silenci.

Potser, hi ha massa veus, i ben buides
en l'aldarull d'aquest viure gris.

Tanmateix, us pintaré d'un somni
el desig perdut d'un colibrí:
-"Del sol, no mai tastà les maduixes"-.

Al capdavall, jo voldria córrer
la tristesa i dels núvols fer
vaixells de púrpura i habitatge.

La solitud de les milotxes (Inèdit, 1997).

Karol Szymanowski: Mythes, Trois Poèmes, Opus 80, Narcisse.

Ací la música amb Spotify.


L'art compromés.


TRINXERES


Ara diuen fer-les de l'alumini
dels desitjos i cómode habitatge,
amb climatitzador, com nic esplet
dels escapçats.
                         També d'aparadors
de crèdit que somouen els caribs
més recóndits quan la dalla altres ànimes
festeja.
                   Ara n'hi ha d'embolcalls
i silenci, de paraules de llum
i pits plens de sang.
                              De corcs informàtics
on troques de bruixa apaguen alés
i els faunes tremolen pels desdesigs.
Rere els fils-ferros d'argent, és l'abril
qui ens demana un atzar de libèl·lules .

Fora, la gespa encara verdeja
de sol i creixença.

La solitud de les milotxes (Inèdit, 1997).

Karlheinz Stockhausen: Stimmung, Model 12, Theatre of Voices

Ací la música amb Spotify.


Eixugant les llàgrimes de Tadeus (rondinaire i ploró).

EVOCACIÓ DE L’AMOR

Fixa’t en l’envà cru i la finestra
bruta.
          Diries tu que ens amenacen?
No hi ha quadres a les parets dels somnis
i en la pàl·lida cuina els olors parlen
convits ja gelats.
                         On són aquells rostres,
columnes adés i ara blaus fantasmes?
Somriuen, sotgen o planyen els éssers
que, solitaris, pels corredors ballen?
Aquesta, diuen, fou una gran casa...
Escoltes les tertúlies i músiques
amb converses a les tasses de te?
Als jardins,
               claredat quan ofrenaves,
en búcars, aquelles divines dàlies.
L’astuta rabosa del temps- pensava-
no pot,
              del sol,
                       paredar els records.
Visc, en les runes, la felicitat.


Llibre d'Aín (en premsa, 2011).

Karol Szymanowski: Nine Preludes, Opus 1,

Ací la música amb Spotify.


I un teòleg analitzant (el que resta?) deJoaquín Sabina.

Perdoneu les auto-referències, però al amics del penjoll parle del que pense, no sols d'allò que diuen altres. Sense les vostres reflexions -gràcies a tots els comentaris i reflexions del post d'Escrivà de Cort- no m'hauria atrevit a traure allò que s'hi amaga al meu cabet.

Agrair la fotografia a Andrea Quixtan.

Quinqui beat

Què bo trobar-se aquest video dels Calis al bloc de Tadeus. M'encanta eixa música (Los Calis, Los Chichos...) i les pelis que van lligades a ella (Perros Callejeros, etc.)

No fa molt de temps el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona va dedicar una mostra a aquest... com dir-li? estil? Per un moment em vaig sentir menys estrany.

No vaig visitar l'exposició, desconec el contingut dels textos del catàleg, però supose que no deixaran de costat que tot aquest... com etiquetar-lo? moviment? té a veure amb el context de crisi (la famosa i erroniament anomenada "crisi del petroli") dels setanta, que a l'Estat espanyol, en mig del procés d'industrialització i amb la transició política en marxa, no va arribar fins ja entrats els huitanta. Aquella crisi va provocar un desplaçament encadenat al mercat laboral. Per baix del tot, el graó que pràcticament va ser expulsat del mercat, estaven els poquíssims immigrants que hi havia i els gitanos. Aquests darrers havien viscut uns anys de relativa calma (després de 500 anys d'acosament), que fins i tot els havien permès una certa integració (laboral i, en menor mesura, residencial). Una part de la cultura que produïen els gitanos a finals dels seixanta i durant els setanta incorporava elements de la cultura pop dels paios. Els primers Chichos apareixen molt "ye-ye" i amb l'amor romàntic com a tema principal (encara que ja hi havia altre tipus de temes més socials) de les seues cançons:

Però l'arribada dels efectes de la crisi va tornar a deixar fora del mercat laboral formal els gitanos. L'entrada massiva de l'heroïna va acabar d'adobar un còctel massa agre. El reflex a les cançons es va notar. La presó, el desig de llibertat, la droga, els ambients de la marginació (recordeu aquell bestial tema dels Chichos titulat Campo de la Bota), etc., van fer un toc d'atenció. Alguns es van girar de sobte, com quan s'escolta el soroll d'una navalla obrint-se. José A. de la Loma i Eloy de la Iglesia van ser dos dels que van escoltar aquest toc d'atenció, portant al cinema no sols les situacions sinó fins i tot alguns dels seus actors reals. La pel·lícula i la banda sónora de Yo, el Vaquilla al meu parer és un dels millors productes d'aquest... com dir-li?

Al llibre de Teresa San Román La diferència inquietant (hi ha versió catalana i castellana) podeu trobar alguna referència del que va passar aquests anys, malgrat que el tema del llibre són els gitanos en general des d'una perspectiva antropològica.

Activitat metabloguística

Segons tinc entès, El Penjoll va nàixer amb vocació literària. I que jo recorde, els gèneres literaris són cinc: èpica, lírica, narrativa, teatre i assaig. Com la roda ha de seguir rodant i no és qüestió de quedar-se anquilosat o endarrerit, sembla que unes poquíssimes mares i uns quants pares fundadors de l’invent van decidir que el blog també havia d’acollir altres expressions: l’humor gràfic, els vídeos, etc. Tenen cabuda tots aquests elements creatius en El Penjoll? No sabria dir. Sovint, hi ha hagut autors —o pseudoautors— que s’han queixat de la politització excessiva —i en un únic sentit— d'aquest blog. Encara diré més: s’ha blasmat, en alguna ocasió, per l’excés d’articles d’opinió. La qüestió és la següent: si descomptem l’èpica (per antiquada), el teatre (per la dificultat d’encabir una peça dramàtica en el format post) i l’assaig (perquè ja està bé de tant d’article d’opinió!), què ens queda? Una persona assenyada dirà: «Elemental! La narrativa i la lírica!» Segur? Jo no ho tindria tan clar. Perquè també s’ha sentit blasmar de la lírica. L’altre dia llegia al blog d’un bon amic, meu i vostre, el següent comentari de Tadeus:

«¿Hi ha públic que demande això [els llibres de poesia]? La meua impressió és que la nòmina actual de “poetes” es basa en un artifici atemporal: s’escriuen llibres de poemes que estan desconnectats d'allò que la societat viu o vol viure. Hi ha qui pensa que això està malament, i que hauria de ser d'una altra manera, i que s'hauria de fer més cas dels “poetes” i de la “poesia”. Per què? Per què ha de tenir valor un producte tan poc interessant? Quin valor tenen les expressions artístiques si s'allunyen del món en el qual viuen els propis autors? Les causes de tot aquest desequilibri són de caire econòmic: els cenacles poètics tenen al seu abast centenars de premis literaris on poder perpetuar el seu anacronisme. Fins a quan? Una altra pregunta: hi ha poesia en els temps actuals? És clar que sí, però cal buscar-la en altres llocs. Jo la trobe a les cançons, genials, de Joaquín Sabina. La trobe, també, a la paraula de Benedetti cantada per altres, com Daniel Viglietti.»

En resum: només ens quedarien la narrativa, els vídeos i poquet més. «Fantàstic!», exclamaran alguns. Jo no diria, però, que les coses siguen tan fantàstiques. Hi ha un element que aigualeix la festa: la discussió entre els partidaris de l’art per l’art i els artistes compromesos, més vella que la pana. (En realitat, és aquella mena de controvèrsies que no s’ha d’acabar mai.) Sovint, fem massa cas als autors o pseudoautors que reivindiquen l’art per l’art. I clar, molts acabem escrivint només petits divertimenti. Però un divertiment narratiu mancat de tema o tesi aboca inexorablement a la inanitat, a la insipidesa. També mena al joc d’artifici i al solipsisme. Els jocs d’artifici són molt bonics, però no és qüestió d’estar cremant a tothora pólvora de rei. El solipsisme condueix a la malenconia i a l’activitat metabloguística, a escriure únicament en clau interna (de manera que només acaben entenent alguna cosa els habituals, els membres de la tribu). Total: ara mateix, hi ha en El Penjoll massa vídeos insubstancials i massa escrits solipsistes, metabloguístics. Jo demanaria tocar menys la trompeta, proclamar menys el judici final, i teclejar més l’ordinador. Ho dic perquè ja comence a sentir la temptació de seguir els passos de Funambuliste, Cul de Sac i tants altres, i aplicar-me un autoere.

3a trompeta: fem

Fer com fem és fem com fer... I què fem? Fem fem: comunicar per comunicar… Val la comunicació alguna cosa més que allò que es comunica en ella? Què llegim a El Penjoll? Què és El Penjoll?

Es tracta, en este punt, d’una comunicació estructuralment buida de continguts i que per això mateixa exigeix tirànica, sistemàtica, urgent i cada vegada més imperiosament el ser omplida de continguts. Però en la mesura que tals continguts són estructuralment pensats com farcit d’un espai que per naturalesa està buit (ha de ser buidat i tornat a omplir no ja cada vint-i-quatre hores, sinó en terminis molt més curts, en quant els clicks dels usuaris comencen a flaquejar en algún cantó de la pàgina), només poden ser continguts de farcit, i inclús és possible que l’únic esdevindre dels treballadors de la cultura siga el de convertir-se en “productors de continguts” per alimentar eixa maquinària de comunicació omnívora que exigeix materials renovables, reciclables, per a que el sistema es mantinga sempre jove. Es percep, aleshores, la incomoditat que afecta a la tasca crítica de l’intel·lectual com productor de residus no reciclables: fems bells i maldits, indigestos interludis de resistència a l’irreflexiu argument implícit que justifica una i altra vegada i per tot arreu la submissió dels continguts, en tots els ordes de l’existència, en benefici d’uns contenidors sempre rutilants i buits. Una cosa ben difícil perquè, inclús en el cas que s’aconseguira, no és generalment ben acceptat pels qui obtenen de l’actual estat de les coses no només beneficis polítics i econòmics, sinó també rendes i satisfaccions emocionals a les quals és molt difícil renunciar per l’exigua raó que siguen fal·laços.

(Tret de Nunca fue tan hermosa la basura, de José Luís Pardo)

Que sone la tercera trompeta!... La del fem... Fem poesia!

Versos de granota

Alietes pensa el seu poema
com un punt de fuga, forat vítric, una nova pupil·la.


Jo, en canvi, gripau maleït,
condemnat a romandre invisible, dins el vidre mateix,
sols voldria tornar a l’indret
d’on un personatge fred
em va traure, crec,
amb un frec,
sec
—no sé si Lewis Carroll, la fada
o la implacable dalla del temps.


Delere tornar a ser el príncep
que, ben lluny de revolucions,
despreocupat, inconscient, foll,
celebrava les mels de l’amor
sense parar esment al rellotge.

Llavors, tombat al llit de nenúfars,
imagine que el versos raucats
(els bards canten, les granotes rauquen)
em tornaran el tresor perdut.
I el meu poema fuig del bassal.

Fuig del bassal i del Conill Blanc,
dels llits de lotus, del Barretaire,
del silenci, del Gat de Cheshire,
de la Reina de Cors, del pantà.
I sí, rauque i llance versos d’aire.


(Llavors, el cant, esdevingut gralla,
fosc ocell o flauta, figurant-se
que el bes trenca l’encanteri,
revoluciona,
o això creu,
la lírica,
sí.)

Punt de fuga

Animat pel debat que Xavier Aliaga ha perpetrat al seu bloc (ha aconseguit 50 comentaris sense que els de la Socarrada es tiraren les dolçaines pel cap) i malgrat tot el que puguen arribar a teclejar els dits viperins de Tadeus, us deixe un poema sobre el poema.

PUNT DE FUGA

Pense el poema com a punt de fuga,
com l’espiell que altera el joc d’infants: escaramussa en el jardí.
Cara de prisma, color imprevist;
pense el poema, l’espai inventat per la nova pupil·la,
calidoscopi daguerreotípic.
(Dels plecs càrnics de la realitat
tallem el vers, asimètricament naixent.)

Nova pupil·la, dic, obrint-se com un sol,
creixent, inflant-se en l’horitzó dels ponts de l’aigua:
allò que abans no hi era i ara hi és
incidint en el món, la mà en el fang.
(I el vers, raïm de llum sobre la Cosa.)
El poema reté la Cosa: és l’espill inclusiu
que l’hostatja i la instal·la fora del seu temps,
i a l’afany d’altres ulls la fa aparéixer.
I llavors el poema és l’estima, la llebre,
el mussol, la promesa, el Centaure, la febre,
excelsa ofrena, collar de magnòlies,
i s’inaugura el més franc dels diàlegs.

Pense el poema com a incisió
gravada en pedra, cromlec, ermita, fundació;
la fonda a què s’arriba en nit boscant.
Abans que tu, lector, ja hi era, i t’esperava:
escalf de llar i llums enceses.

(I el vers, la fletxa sioux en el cor de Custer.
El vers apunta més enllà de les paraules,
travessa obstacles, venç distàncies.
El cos del vers és d’aire,
la seua sang és de silencis.)

Service Unavailable

Candidats als 2ns Premis Blocs de les Comarques Centrals del PV

Autors i autores, pseudoautors i pseudoautores, lectores i lectors, pseudolectores i pseudolectors, senyores i senyors, pseudosenyores i pseudosenyors... penjollaires i pseudopenjollaires tots, en definitiva. El dia del juí final s’apropa vent en popa i cul en pompa... Ja tenim els candidats als 2ons Premis Blocs de les Comarques Centrals! La fase de votació popular ha donat els següents resultats:

a) ART I AUDIOVISUAL (esta categoria ha estat contestada en 60 formularis):

Menuda Natura: 15 vots (25%)
Terra del Foc: 9 vots (15%)
Foto Sensible (Hein Rich): 7 vots (12%)
Amb bicicleta: 7 vots (12%)
Fades, fados i fadrins: 6 vots (10%)
Riu Raus a la Safor: 6 vots (10%)

El món d'En Joanot: 4 vots (7%)
El cau acústic: 2 vots (3%)
Images d'un poble (Castelló de Rugat): 2 vots (3%)
Gràfit i altres armes blanques: 1 vot (1%)
Altra Música: 1 vot (1%)

b) ACTIVISME I ASSOCIACIONS SOCIOCULTURALS (esta categoria ha estat contestada en 86 formularis):

Cremats: 19 vots (22%)
Amics del Poble Sahrauí de Xàtiva: 18 vots (21%)
Centre Ovidi Montllor Alcoi: 13 vots (15%)
Associació amics i amigues de CaMot: 11 vots (13%)
Xateba: 6 vots (7%)

La Font Roja també és nostra: 5 vots (6%)
La Garrofera. Associació eco-cultural de l'Alcúdia de Crespins: 5 vots (6%)
El riu rau cultural de Gata: 4 vots (5%)
Club Colombòfil La Costera: 3 vots (3%)
Miquelets del Regne de València: 2 vots (2%)

c) EDUCACIÓ, CIÈNCIA I TECNOLOGIA (esta categoria ha estat contestada en 33 formularis):

Bloc Meteo·Ontinyent: 11 vots (33%)
Pols d'estels: 11 vots (33%)
La caixeta de música: 10 vots (30%)
Vista parcial: 1 vots (3%)

ç) PENSAMENT, ÈTICA I POLÍTICA (esta categoria ha estat contestada en 76 formularis):

Sandra - el taulell - reflexiona: 23 vots (30%)
Sota la Creueta: 15 vots (20%)
Reflexions vora el mar: 14 vots (18%)
Sóc el que veus: 8 vots (11%)
Independentistes de la Safor: 6 vots (8%)
El blog de Miquel: 6 vots (8%)

Vicent Luna i Sirera, tirant al blanc: 3 vots (4%)
Davall la serra Vernissa: 1 vots (1%)

d) INFORMACIÓ I NOTÍCIES (esta categoria ha estat contestada en 64 formularis):

Vallada City (dels Molinets a Santa Creu): 13 vots (20%)
Sota la Creueta: 9 vots (14%)
Beniarrés al dia: 8 vots (13%)
Els Blogs de la Safor: 6 vots (9%)
Indiecat: 6 vots (9%)

Almoines poble: 5 vots (8%)
Planeta Marina Alta: 5 vots (8%)
Colata: 4 vots (6%)
Valldigna Digital: 4 vots (6%)
Castalla al dia: 3 vots (5%)
+Notícies d’Onil: 1 vots (2%)

e) ACTIVITATS FÍSICOESPORTIVES (esta categoria ha estat contestada en 65 formularis):

La meua manera de perdre el temps: 23 vots (25%)
Va de bo, cavallers: 12 vots (18%)
Centre Excursionista Alt de la Creu (Vallada): 6 vots (9%)
Orbaesport, sempre al teu costat: 5 vots (8%)
Club de Pilota Valenciana Nou Trinquet: 5 vots (8%)

Club BTT Vallada: 4 vots (6%)
Club Colombòfil La Costera: 4 vots (6%)
Club de pilota Sella: 3 vots (5%)
Notícies, a dos i dos ratlles: 3 vots (5%)
Autoescola Vallà/La Berena 201: 0 vots (0%)

f) LITERATURA (esta categoria ha estat contestada en 72 formularis):

Reflexions vora el mar: 14 vots (19%)
Filant Prim: 11 vots (15%)
Sota la Creueta: 9 vots (13%)
Otos4: 6 vots (8%)
Lletra nua: 5 vots (7%)

La cambra de dalt: 4 vots (6%)
Fades, fados i fadrins: 4 vots (6%)
Els primers gestos dels verd: 4 vots (6%)
Uendos, Greixets i Maremortes: 4 vots (6%)
Terra d'Enlloc: 3 vots (4%)
Adesiara: 3 vots (4%)
Tot és mentida: 2 vots (3%)
Amics del llibres: 2 vots (3%)
Anotacions rizomàtiques: 1 vot (1%)

j) MEDIAMBIENTAL (esta categoria ha estat contestada en 50 formularis):

Menuda Natura: 14 vots (28%)
La Font Roja també és nostra: 11 vots (22%)
Quadern de l'eco museu Vernissa Viu: 11 vots (22%)
La línia de Wallace: 7 vots (14%)
La Senda Obscura: 4 vots (8%)

Bosc Primigeni: 2 vots (4%)
FUCAT: 1 vot (2%)

h) HUMOR (esta categoria ha estat contestada en 20 formularis):

Cogitationes uariae : 20 vots (100%)

i) MISCEL·LÀNIA (esta categoria ha estat contestada en 76 formularis):

Com Cagalló per Sèquia!!: 10 vots (13%)
Bogeries Meues: 6 vots (8%)
Ángel Canet Català: 6 vots (8%)
La cambra de dalt: 5 vots (7%)
Sota la Creueta: 5 vots (7%)
Fes-t’ho mirar: 5 vots (7%)

VerdCel: 4 vots (5%)
Xàtiva, punts de vista: 4 vots (5%)
Feliu Ventura: 4 vots (5%)
Gàlim: 3 vots (4%)
Una paret més: 3 vots (4%)
L'aixeta: 3 vots (4%)
Sóc el que veus: 3 vots (4%)
El blog de Miquel : 3 vots (4%)
Terra del Foc: 2 vots (3%)
Amb bicicleta: 2 vots (3%)
La Muntanya Màgica: 2 vots (3%)
A la meitat del camí: 2 vots (3%)
Cogitationes uariae: 2 vots (3%)
Colata: 1 vots (1%)
Apunts diaris: 1 vots (1%)
L'Epistolari Blau: 0 vots (0%)
Anotacions rizomàtiques: 0 vots (0%)
Bloc de Vicent Quiles: 0 vots (0%)
Catosfera Valldigna: 0 vots (0%)
Petits escrits: 0 vots (0%)

j) BLOC REVELACIÓ (esta categoria ha estat contestada en 32 formularis).

Menuda Natura: 20 vots (63%)
Imatges d'un poble (Castelló de Rugat): 12 vots (38%)

En blavet i enllaçats estan els blocs candidats. Cinc per categoria, excepte aquelles categories on hi ha hagut empat en el 5é lloc o on hi havien menys inscrits. Hem d’advertir que alguns formularis han estat bloquejats al fe-se des d’un mateix ordinador.

El nostre agraïment a totes i tots els que heu participat en les votacions i la nostra felicitació als blocs candidats.

Recordeu que la tercera fase serà la declaració dels 3 finalistes per categoria per part del jurat. Per si voleu provar de subornar amb un pernil o un trage “Forever Young” o "Russini" a algú dels membres, sapieu que concretament són:

Toni Cucarella,autor del bloc Toni Cucarella en Roba de Batalla, guanyador a la categoria Política i millor bloc de les Comarques Centrals 2008

Joan Sanchis: autor de El mirador Valencià, bloc guanyador a la categoria de Notícies i informació.

Josep Artes: autor de A ta mare va que fumes, bloc guanyador a la categoria d’Art i Audiovisual

Lucrècia de Borja i Bairén, autora de Les dones no som (tan) complicades, bloc guanyador a la categoria d’Humor

Carles Mulet, autor de Nausica, bloc guanyador a la categoria de Literatura.

Els tres finalistes per categoria es donaran a conèixer durant la segona setmana de febrer. Ah! I aneu preparant-vos perquè a la cerimònia d'entrega dels premis anem a tirar el bloc per la finestra. De moment, vos anticipem que serà la vesprada-nit del 19 de febrer. Està tot el món convidat. El dia del juí final s'acosta... i hi haurà seient per a tothom, totdon, pseudotothom i pseutotdon!

2a trompeta: Infecció

¿De què hauria de parlar el meu blog?
¿De les comarques centrals?
per a parlar d'eixes xorrades ja estan altres.

¿O vol que parle d'un altre premi, el dels 'blocs' del Penjoll?
Això sí que és una idea fracassada que no interessa a ningú.
Posats a eliminar coses, ¿per què no eliminen El Penjoll?

(Tadeus Cal·linca)

El Penjoll ja no té pseudoautors... Ooooohhh!

Davant la imminència de l'ERO final, Ximo ens acomboia a que ens espermem els uns als altres i els altres als uns... Ens endinsarà això en una nova dimensió? O serà un dimensió nova la que s’endinse dins de nosaltres?... Penjollaires, no confongueu la trompa amb la trompeta…

Premeu les galtes del cul! Feu força!... Que sone la segona trompeta!

La 2a trompeta és la de la infecció dels pseudolectors... Feta la purga de pseudoautors, queda fer la dels pseudolectors. Com saber qui es un pseudolector? Fàcil! Heu de seguir dos simples passos:

1) Llegir estos dos microrelats:

Enmig de l´escafandra (de Cal·linca)

Mai he guanyat un literari premi la tecla si és tan amable.
- Quina?
- La viva. La tecla viva!

El testament (de Tarsan, president de la república de les mones)

Veié una Tecla (amiga de Flip?). Llavors se’n recordà del conte infantil que havia escrit.
- Si algú fóra tan amable… Mai he guanyat un premi literari -pensà mentre s’engolia l’aigua.
El tragueren ja mort. Al llevar-li l’escafandre una aranya (encara viva) escapà.

2) Prémer una tecla.

Espremem la fruita del plaer

No vaig poder estar en una reunió d’escrots —perdó, d’escrutadors de vísceres— en què es van analitzar el fetge i les costelles torrades de diversos animalets servits amb allioli. M’ha dit un pardalet, però, que aquests sagaços analitzadors de l’Apocalypse Now, després de cruspir-se-les —les vísceres i les cuixes—, vaticinaren que el món s’acaba, que arriba l’ERE final. De fet, ja han començat a sonar les trompetes. Tots els signes remeten a l’hecatombe: tempestes de neu a deshora, diluvis torrencials, una sobtada primavera... La natura sembla alterar el cicle normal de les estacions. Efectivament, tot apunta cap al final imminent. Veges tu! Un dia o altre s’havia d’acabar el món! Total, que he decidit sortir-me’n de la meua tendència natural, inclinada als assumptes històrics, etnològics i literaris, per a centrar-me en qüestions més gratificants, més voluptuoses, més transcendentals. Si el món s’acaba, que el final ens trobe ben satisfets. Espremem fins a l’última gota la fruita del plaer. Ha arribat una primavera inesperada? Doncs, a follar, que el món s’acaba. Prenguem nota de les mosques, dels escarabats, de les sargantanes, de les papallones, del salt dels felins, del bleix postrem de les egües i els poltres, de les vaques i els bous. Honorem la vida fins al darrer segon. Amén!

Una nova religió, Aurora

A Eduard Peusek i Tadeus; també amb amor, als xuclapolles intel·lectuals

Llostreja una nova idolatria, aquella de fregar el baló d'or ni que siga tan
sols la seua ombra incòlume.

Xuclapolles portentosos del futbol, literats infames i bloguers lloeu els
balons culturals, lloeu el Penjoll!

Genis mediocres del futbol, àrbitres, fumadors en subterfugis, venedors d'il·lusions per què us cal aprendre llengües vives si vosaltres no penseu? Dormiteu, oberts de cames als somnis, com plàcides amebes. Què voleu?

Avorrits literats sense consol, nàufrags que us amagueu sota la protecció àuria de l'hitita, tot creient-vos originals i creadors. Què voleu?

Jo volia no caure en cap de les vostres idolatries, escoltar la segona trompeta, perquè el meu Déu és rodó i es recrea al temps on regenera neurones noves, çò és l'esperança en l'avenir. És per això que us dedique aquesta frase manllevada:

"Sense la vigilància de la ironia, que fàcil seria fundar una religió! Sols caldria deixar els badocs agrupar-se al voltant dels nostres trànsits loquaços".

Amén.

Post

La màgia del jaure col·lectiu sobre rodes elèctriques.

Aquest text no és inèdit del tot. Va ser l’únic que es va salvar (de miracle) de la destrucció d'un enèssim bloq ultra-efímer (ah, creació i destrucció!), i no pretenia tindre cap lloc concret fins que m'ha enlluernat el reflex resplendent de la implacable dalla d’Eris. Si aquest post justificara la meua absolució (oh, justícia divina!) podriem per fi respirar tranquils (el text i jo).

Anar de polissó omple al jove d’una infantil sensació de transgressió. La gratuïtat del trasllat està a tan sols una subtil i àgil cabriola que el permet esquivar la paperera estratègicament col·locada a l’extrem dret del checkpoint.

El revisor s’apropa entre els seients, i el jove reacciona quasi automàticament fent-se el dormit. Empàtic i considerat, tot i ser el seu primer dia de feina després de les vacances, el revisor prefereix deixar la legalitat del jove en el benefici del dubte abans que interrompre el seu aparentment superficial – però vertaderament artificial – somni, així que continua la marxa. El jove obri un ull comprovant que el revisor ja no hi és i després el torna a tancar quedant-se, aquesta vegada sí, profundament adormit.

El pidolaire que s’ha tancat al lavabo, en canvi, no és tan confiat. S’ha assegut a la tassa d’alumini amb els pantalons baixats, legitimant així parcialment la infracció, almenys pel que fa a la seua consciència: No està tancat al lavabo perquè vaja de polissó, sinó què realment està intentant fer de ventre durant tot el trasllat. La marxa ferroviària puja amplificada des del conducte que dóna directament a les vies ("¡Senyors passatgers, es prega no utilitzar el lavabo mentre el tren estiga estacionat!"), i adorm al pidolaire pseudocaganer que ja dóna colpets a la paret amb el cap.

Els vigilants de seguretat piquen a la porta del lavabo. L’indicador porta massa temps en roig. “Salga, por favor”, però no ix, així que seuen als dos seients d’en front com dos caçadors esperant amb les escopetes davant el cau del conill, però comencen a defallir, l’un damunt de l’altre, fins que s’adormen els dos tan tendrament abraçats.

Els apunts de l’estudiant assegut amb les cames allargades al seient del costat de les portes corren el perill de caure al terra davant la progressiva pèrdua de pressió dels dits que els agafen. Un rastre de bava li baixa de la boca fent patent la profunditat del seu somni. Finalment se li cauen, quan les portes s’obrin misteriosament en la següent parada sense que ningú haja premut el botó, i s’enlairen cap a l’exterior esclatant en un remolí com fulles d’arbre caducifoli alçades per una forta ventada de tardor. L’estudiant s’incorpora al seient, reafirmant-se en la seua allargada postura i emetent una sèrie de lleus balbucejos indesxifrables, gairebé imperceptibles.

Un pare, derrotat, s’adorm amb les celles alçades i el cos assegut en postura estoica, la postura en la qual porta tot el dia suportant - i encara ara, fins i tot adormit - la sorollosa disbauxa dels seus dos inesgotables infants, que es pengen del passamans, trepen fins els estants de vidre que hi ha sobre els seients, introdueixen el dit als orificis nassals del pare adormit, i també a les orelles i fins i tot ho intenten amb els ulls, i riuen amb cridòria.

Un empresari ros s’adorm agafat al passamà, de peu i amb el cap penjant davant les portes. Els moviments que produeix el seu cos de titella sostinguda a cada lleu sotragada, des de la mà sonàmbulament aferrada al passamans fins a la punta dels seus mocassins, es podrien comparar amb els que fa un raig a càmera lenta des del núvol fins al parallamps.

Una xica bruna amb arracades d’enormes anells metàl·lics no se n’adona del SMS que li arriba al mòbil de com d’adormida que està, aguantant-se el cap amb el puny tancat, recolzada en l’incòmode replanell de la finestra. A poc a poc el trèmul zumzeig del tren fa relliscar el seu colze fins que acaba recolzat en l’aire, fent que perda l’equilibri i que el seu cap acabe siguent amortit pel jersei blau obscur de l’immigrant que viatja al seu costat. L’immigrant, sonàmbul, li acarona els cabells i el rostre i li canta una cançó de bressol en la seua llengua materna.

El revisor passa de nou amb les parpelles mig caigudes, els ulls unflats, les ulleres molt marcades i obscures i la mandíbula penjant, donant passes mil·limètriques mentre reparteix vàliums als passatgers que encara romanen desperts. Les reixetes de l’aire condicionat emanen un gas somnífer que, ara sí, fa que no reste ningú despert. Fins i tot els xiquets de la disbauxa sorollosa s’adormen abraçats a la panxa del seu pare. El revisor tampoc es pot resistir i acaba ensopegant amb els seus propis peus, quedant-se estès i espargint totes les pastilles arreu del terra del vagó.

Mentre la veu enllaunada i bilingüe de la megafonia recita les parades a ningú, els glòbuls oculars van rodant a les seues respectives conques en llagrimada rotació, produint uns xicotets espasmes vibratoris en ostinato cadencial a les parpelles. ¡La gent dormint està tan summament estant!: Robots en standby, hivernant a un salva-pantalles d’alè, embolcallats per l’halo de la pròpia essència.

El tren arriba a l’Estació del Nord i de seguida fugen tots de tots (Sol passar, quan dorms amb desconeguts…)

L’estudiant no sap que s’ha equivocat de dia, i la xica bruna del SMS encara no ha descobert que aquest descriu l’absurda i sobtada justificació de l’últim plantó d’un nuvi que no està esperant-la a l’andana. Però la resta de passatgers sí que tenien ben clar el sentit de tan profund i plaent somni: Posposar la imminència, precisament, precipitant-la.

1a trompeta: Metamorfosi

A Dawn Scott

Oh, falsos profetes i falses mofetes que escampeu el baf de l’arribada de l’ERO final. Espereu, potser, l’adveniment d’una nova Era? Ai, Alietes… Que certa és la teua màxima: “El Penjoll serà etern o no serà”.... I jo vos dic: L’eternitat comença amb la mort.

Qui era Eros? Un mamarratxo! Un justicier a qui li tremolava el pols i la pols a cada bat del seu enamoradís cor. A mi no m’alteren ni els cors, ni les danses. Jo primer execute i, després, que altres, si volen, que jutgen... Però compte perquè "pardal que vola, a la cassola"... No hi ha més injustícia que la de l’ERO que no s’executa. Així que ja he lliurat del sofriment a les senyoretes de l'anterior ERO.... Que sone la 1a trompeta!

La 1a trompeta és l'expulsió d’El Penjoll de tota eixa colla de rèmores que són els pseudoautors. Així que tot aquell o aquella pseudoautora, que no haja publicat un post des de l’1 de desembre de 2010, serà espentat per les meues manetes al buit virtual de la xarxa el proper diumenge per la nit. Siga qui siga!… Pseudoautors, l'única possibilitat que vos queda ara de redimir la vostra culpabilitat és fer un post. No cal que vos diga els noms als qui apunta el meu primaveral dit inquisidor. Vosaltres ja ho sabeu. I tant que ho sabeu! Advertits quedeu, doncs. El diumenge a la nit ens acomiadem.

metamorfosi

Abans que res vull presentar-me i agrair públicament la invitació per desfer a les pàgines virtuals d’aquesta “llegendària” revista la meua escriguera. Sóc nou a l’escala. El meu nom és l’home de tinta i no, no vaig a parlar de Kafka. Vull referir-me al canvi o procés mitjançant el qual un cuc fastigós, després de fer el “capullo”, generalment a dintre d’una caixa de sabates amb la tapadora convenientment foradada amb la punta d’un llapis ben afilat i on rossega indolent fulles de morera, esdevé una altra cosa, una criatura sovint coneguda com a papallona. Ha estat sotmés a una mena de justícia poètica, podríem dir. La reinserció dintre del món de les espècies per formar part de la secció estèticament agradosa del paisatge. Tot i que el seu aparentment innocent batre d’ales pot enviar a fer la mà el món sencer, com bé diu un conegut “efecte” que porta el seu nom i sobre el que teoritza la meitat desenfeinada de la humanitat. I mira que hi ha coses per calfar-se el cap, marededéu! Aquesta metamorfosi —i ací és on volia anar a parar— sol donar-se, però, a l’inrevés, en certs membres de l’espècie humana. És a dir, sent al principi agradables personatges amb els que mantenir conversa i fins i tot relació marital o marítima, tant s’hi val, una vegada tasten els “caldets” de la popularitat, esdevenen autèntics “capullos”. 

Un gran regal de Reis: Estats, pirates, botins.

Com diu l'amic Josep Porcar d'on he agafat la informació -i m'agradaria que qualsevol que pogués veure-la i escoltar-la- la llegira i la mirara, em faig eco de les paraules d'una de les ments més lúcides, clares i que posa els punts sobre les "is" el Professor Arcadi Oliveres.



Tot siga per expandir la llum, que no tot és desviament de l'atenció, assassinat de la vertadera informació.

No podran enganyar El Penjoll, sempre vigilant.

Regaleu, regaleu… Que el dia de l’ERO final s’apropa!

Or

Nit de Reis. Què vos duran? S’heu portat bé, serfs de la gleva? Heu seguit l’estela del capitalisme, el consumisme i el neoliberalisme? Estem crisis! Proletaris, perdó treballadors precaris, de tot el món: consumiu i reactiveu l’economia! S’esteu portant malament! Mereixeu carbó, cabrons! Mira que tornareu a les mines... Heu de treballar més hores, durant més anys, amb més intensitat, per menys salari i... consumir més. Què no vos alcancen els xavos? Doncs esclavitzeu-vos, perdó empenyeu-vos, amb crèdits i més crèdits! Serà per diners? Què no necessiteu els últims productes i promocions del mercat? Com que no? Després d’haver estat abduïts per les campanyes publicitàries, aneu a saber vosaltres què necessiteu i què no? Consumiu-vos!

Encens

Enguany no he fet carta als reis. He preferit escriure’ls un e-mail i m’han enviat, sense esperar a la nit, este regalet que compartisc amb vosaltres. Dura una hora i quart però és dels millors regals que mai m’han dut els reis… I això que no m’he portat bé del tot... Jo crec que paga la pena arriscar-se i vos propose: Portem-nos malament en el 2011 o ens consumiran!

Comprar, llençar, comprar from Jordi el Boig on Vimeo.

Mirra

(Llegir només després d’haver vist el documental. Advertisc que si es llegeix abans, ixen hemorroides. Per a fer visible el text ocult, premeu el botó esquerre del vostre ratolí i arrossegueu des del parèntesi que tanca este paràgraf fins el signe d’interrogació)

Té caducitat programada El Penjoll?

Comencen les votacions dels 2ns Premis Blocs de les Comarques Centrals del PV 2010

Comença la 2ª fase dels Premis Blocs de les Comarques Centrals del PV. Esta fase consisteix en la tria, mitjançant votació popular, dels cinc blocs candidats a finalistes per categoria. Fins el diumenge 16 de gener hi ha de temps per poder votar.

El formulari de votació consta de dues parts independents. En la primera es voten les categories de: a) Art i Audiovisual; b) Activisme i Associacions Socioculturals; c) Educació, Ciència i Tecnologia; ç) Pensament, Ètica i Política; d) Informació i Notícies; e) Activitats Físicoesportives; f) Literatura; g) Mediambiental; i h) Humor. En la segona part es voten les categories de: i) Miscel·lània; i j) Bloc Revelació.

Només s' admet un formulari (part 1a i 2a) per votant. Per tal, d'assegurar-nos d'esta condició en cada part es demana l'adreça d'e-mail del votant. Este camp és obligatori omplir-lo per poder ser tramés i confirmat el formulari. La informació del mateix serà tractada anònimament per part de l'Organització dels premis.

No és obligatori votar en totes les categories. Es poden deixar categories per votar. En cada categoria es podran votar lliurement tots els blocs que es consideren oportuns. Una vegada es prema el botó "Finish Survey" del final de cada part del formulari els vots assenyalats seran definitius i no es podran canviar.

Els 5 blocs més votats de cada categoria seràn els candidats a blocs finalistes que participaran en la 3ª fase dels Premis (vore punt 5 de les bases).

Ja podeu votar! Ací podeu recordar i accedir als blocs inscrits i ací teniu les dues parts del formulari:

1a part del formulari per votar als candidats a finalistes dels 2ns Premis Blocs de les Comarques Centrals.

2a part del formulari per votar als candidats a finalistes dels 2ns Premis Blocs de les Comarques Centrals.

Monument elefantí

—He vist que Wingu aterrava a la platja. Ha passat fora la festa de mwaka mpya?

—No la suporta. Tots els anys lloga una nyumba ya vijijini a les terres del nord i s’hi emporta Mwezi i el nen. Estan fora fins que obren l’escola, però Wingu sol fer alguna revolada a l’aldea, per tal de comprovar que tot està en orde a l’habitatge familiar.

—I ha portat cap notícia de les terres del nord, el Príncep de les Milotxes?

—I tant! Ha portat unes fotos del monument que li han dedicat al Rais wa kikanda. Mira.

—Però el Rais està tort i l’elefant del monument no porta l’ull tapat.

—Això mateix ha dit l’autor del monument.

—I què diu el Rais?

—Ell? No res! Wingu diu que el cap s’ha rigut i ha enlairat la trompa amb un trompeteig d’autoritat. Aquests dies, el patró està molt content perquè ha guanyat un plet, un assumpte de frau fiscal o una cosa així.

Corromp, corromp i fes l'editorial a dues mans

"Corromp, corromp que alguna cosa queda", em digué un xalao un dia d'aquests.
Vaig seure al dessota de l'ull del pont i pensí: Tindrà raó el tronat aquest!

Ostres, ostres, ostres, no pot ser veritat.
Serà qüestió de resar les Jaculatòries per allunyar el Maligne.

- Han tancat CNN+, ens resta el Penjoll.
- Han emmudit els valencians, ens resta el Penjoll.
- La televisió és una " ", els videos del Penjoll.
- Quin fem de Cap d'any, ens resta el Penjoll.
- No serem comercials, ens resta el Penjoll.
- No us felicitarem com tothom fa, ens resta el Penjoll.
- Patiu d'insomni, gargotegeu al Penjoll.
- Han ensinistrat els noticiaris, ens resta el Penjoll.
- Voleu ser més humils, ens resta el Penjoll.
- Us sentiu oblidats, us resta el Penjoll.
- La teua bondat serà potenciada al Penjoll.
- Teniu mala sang, us dialitzarà el Penjoll.
- Teniu males idees amb pensament puríssims, us acollirà el Penjoll.
- Parlen mal de vosaltres i us boicotegen, us blindarà el Penjoll.
- Patiu cirrosi mental, us desemboirarà el Penjoll.
- Voleu créixer amb l'autocrítica, us empalarà el Penjoll.
- Teniu sospites i més sospites, els detectius del Penjoll.
- L'amor que allibera, ventijol del Penjoll.
- La mirada dels nens i nenes, la joia preada del Penjoll.
- Voleu ser càustics amb el Maligne, el laboratori del Penjoll.
- Els conformistes i oportunistes patiran els virus del Penjoll.
- Voleu riure obertament, el temple del Penjoll.
- Us sentiu òrfens, us empadronarà el Penjoll.
- Voleu diversió, els simposis públics del Penjoll.
- Voleu dissoldre l'economia que ens esclavitza, l'acidesa del Penjoll.
- Us sentiu emmerdats, us instigarà el Penjoll.
- Voleu llegir cap per avall el món, els jardins del Penjoll.
- Us sentiu analfabets de la Terra, els viatges del Penjoll.
- Voleu pràctiques d'anatomia política, les disseccions del Penjoll.
- Voleu no llegir cap blog, mireu tan sols el Penjoll.
- Us agraden els animals que parlen, teniu el Penjoll.
- Desitgeu la mort del Penjoll, sempre tindreu el Penjoll.
- Un comptador cap enrrere, més enllà del temps el Penjoll.
- Sou iconoclastes, l'amor del Penjoll.
- Els vampirs dels més pobres seran desintegrats pel Sol del Penjoll.
- Anheleu la tendresa, els monstres innocents del Penjoll.
- Una música per l'esperança, digueu en veu baixa el Penjoll.
- Una crítica dels qui es creuen consagrats, la vara del Penjoll.
- La lucidesa de la bogeria, delicatessen del Penjoll.
- Ara, quan dormiu, s'escriu al Penjoll.
- Els emmudits i anorreats purnejaran al Penjoll.
- L'assot dels vividors acèfals, crucificats pel Penjoll.
- Els buits per dintre seran esventrats pel Penjoll.
- Una veu que s'expandeix i lluita, la llum del Penjoll.
- La sorpresa que t'excita, aigua del Penjoll.
- La Justícia quotidiana premisa del Penjoll.
- L'entreteniment intel·ligent s'apunta al Penjoll.
- Els idealismes que foten seran triturats pel Penjoll.
- L'ull que no calla sempre balla al Penjoll.
- El que tu dius, la veu del Penjoll.
- La destrucció del personalismes estrella, l'accent del Penjoll.
- Els penjollaires que es complauen seran descoberts pel Penjoll.
- Heu perdut la identitat, les biografies del Penjoll.
- Patiu tot tipus de crisis, us rescabalarà el Penjoll.
- No escriviu al Penjoll per mandra, Expedient de Regulació d'Ocupació al Penjoll.
- Voleu reconstruir la fesomia de la vostra llengua, l'estètica del Penjoll.
- Voleu sentir-vos bajoques i aprenents, les cambres del Penjoll.
- Voleu escoltar la veu dels silenci, els no-comentaris del Penjoll.
- Voleu tindre un bon any, acosteu-vos al Penjoll.
- Voleu un editorial alhora místic i excèntric, teniu el Penjoll.

T'he agafat la paraula Eros.

Quan hi ha pocs diners, els torrons del Penjoll.

Si us sembla bé, podeu continuar...