Què bo trobar-se aquest video dels Calis al bloc de Tadeus. M'encanta eixa música (Los Calis, Los Chichos...) i les pelis que van lligades a ella (Perros Callejeros, etc.)
No fa molt de temps el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona va dedicar una mostra a aquest... com dir-li? estil? Per un moment em vaig sentir menys estrany.
No vaig visitar l'exposició, desconec el contingut dels textos del catàleg, però supose que no deixaran de costat que tot aquest... com etiquetar-lo? moviment? té a veure amb el context de crisi (la famosa i erroniament anomenada "crisi del petroli") dels setanta, que a l'Estat espanyol, en mig del procés d'industrialització i amb la transició política en marxa, no va arribar fins ja entrats els huitanta. Aquella crisi va provocar un desplaçament encadenat al mercat laboral. Per baix del tot, el graó que pràcticament va ser expulsat del mercat, estaven els poquíssims immigrants que hi havia i els gitanos. Aquests darrers havien viscut uns anys de relativa calma (després de 500 anys d'acosament), que fins i tot els havien permès una certa integració (laboral i, en menor mesura, residencial). Una part de la cultura que produïen els gitanos a finals dels seixanta i durant els setanta incorporava elements de la cultura pop dels paios. Els primers Chichos apareixen molt "ye-ye" i amb l'amor romàntic com a tema principal (encara que ja hi havia altre tipus de temes més socials) de les seues cançons:
Però l'arribada dels efectes de la crisi va tornar a deixar fora del mercat laboral formal els gitanos. L'entrada massiva de l'heroïna va acabar d'adobar un còctel massa agre. El reflex a les cançons es va notar. La presó, el desig de llibertat, la droga, els ambients de la marginació (recordeu aquell bestial tema dels Chichos titulat Campo de la Bota), etc., van fer un toc d'atenció. Alguns es van girar de sobte, com quan s'escolta el soroll d'una navalla obrint-se. José A. de la Loma i Eloy de la Iglesia van ser dos dels que van escoltar aquest toc d'atenció, portant al cinema no sols les situacions sinó fins i tot alguns dels seus actors reals. La pel·lícula i la banda sónora de Yo, el Vaquilla al meu parer és un dels millors productes d'aquest... com dir-li?
Al llibre de Teresa San Román La diferència inquietant (hi ha versió catalana i castellana) podeu trobar alguna referència del que va passar aquests anys, malgrat que el tema del llibre són els gitanos en general des d'una perspectiva antropològica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada