No vaig poder estar en una reunió d’escrots —perdó, d’escrutadors de vísceres— en què es van analitzar el fetge i les costelles torrades de diversos animalets servits amb allioli. M’ha dit un pardalet, però, que aquests sagaços analitzadors de l’Apocalypse Now, després de cruspir-se-les —les vísceres i les cuixes—, vaticinaren que el món s’acaba, que arriba l’ERE final. De fet, ja han començat a sonar les trompetes. Tots els signes remeten a l’hecatombe: tempestes de neu a deshora, diluvis torrencials, una sobtada primavera... La natura sembla alterar el cicle normal de les estacions. Efectivament, tot apunta cap al final imminent. Veges tu! Un dia o altre s’havia d’acabar el món! Total, que he decidit sortir-me’n de la meua tendència natural, inclinada als assumptes històrics, etnològics i literaris, per a centrar-me en qüestions més gratificants, més voluptuoses, més transcendentals. Si el món s’acaba, que el final ens trobe ben satisfets. Espremem fins a l’última gota la fruita del plaer. Ha arribat una primavera inesperada? Doncs, a follar, que el món s’acaba. Prenguem nota de les mosques, dels escarabats, de les sargantanes, de les papallones, del salt dels felins, del bleix postrem de les egües i els poltres, de les vaques i els bous. Honorem la vida fins al darrer segon. Amén!
3 comentaris:
Pensava que l'amic del animals era Aquil·les!
He de felicitar, l'última foto crec que no necessita paraules (principalment perquè no se la esmenta)i a més sorprén com a final inesperat. Jo porte una estona rumiant-hi, enhorabona. No és fácil que des de fora em facen donar-li voltes a qualsevol cosa!
Té raó, Colometa. Em pensava que eren dos iguanes antropomorfositzades que follaven en una peixera.
Publica un comentari a l'entrada