dimecres, 15 de juliol de 2009

El misteriós viatge de Nicolau Sòcrates, que, a través d’un braç de mar contestà soterrat, el portà,el segle passat, prop d’estar i lluny d’imaginar

A

t
r
e
s

c
e
n
t
s

m
e
t
r
e
s

c
a
p

a
v
a
l
l

s
o
t
a

X
à
t
i
v
a

t
r
o
b
à

u
n
a

c
i
u
t
a
t

j
u
n
t

a

u
n

r
i
u

s
o
t
e
r
r
a
n
i.

B
e
n
v
i
n
g
u
t
-
l
i

d
i
g
u
e
r
e
n-.

A
q
u
e
s
t
a

é
s

l
a

v
e
r
i
t
a
b
l
e

X
à
t
i
v
a,

l
a

c
i
u
t
a
t

í
b
e
r
a
-m
a
u
l
e
t.

N
o

s’
h
o

p
o
d
i
a

c
r
e
u
r
e,

t
e
n
i
e
n

u
n
a

d
e
m
o
c
r
à
c
i
a

a
s
s
e
m
b
l
e
à
r
i
a,

e
n
e
r
g
i
a

n
e
t
a,

h
o
r
t
a,

b
o
s
c
o
s,

a
r
t

i

l
l
i
b
e
r
t
a
t.

S
i

h
o

c
o
n
t
e

d
a
l
t,

e
m

m
a
t
a
r
a
n

-p
e
n
s
à.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

dedicat al parchís lluis sincerament

Calinca ha dit...

Impresentable, lamentable, patètic.

Anònim ha dit...

Es pot escriure de bon matí entre el somni recent i els núvols grisos un relat sense paraules i dir 'Ací el teniu'?

Anònim ha dit...

no em sembla bé que algú diga que una cosa és patètica i no explique o raone perqué

Anònim ha dit...

Molt bé Lluís a mi m'ha agradat i noi soc la teua àvia

Alietes el del Corralot ha dit...

En l'últim comentari o bé sobra una i (la de "noi"), o bé falten comes, amb la qual cosa no sabem si l'anònim és o no és l'àvia de Lluís.

A mi personalment em sembla que és tindre molta barra escriure este microrelat així i desplaçar la resta d'escrits a l'avern on deuria estar eixa Xàtiva màgica, naïf i simplificada de què parla en Lluís.