Mentre pujava a peu per l’escala estreta de la vella casa familiar, sentia al seu interior la veu contundent de sa iaia que la cridava per berenar Maria, Marieta què no vens?No em faces pujar! Un somriure cínic, el record d’una espenta...sa iaia pujava i després una nova vida, i moltes més escales.
Autora: Rosa Roig
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada