dilluns, 29 de juny de 2009

ONAN

Es masturba sense parar. A la que se li empina ja tenim al paio cascant-se-la. Pura adolescència. Ho fa de cara a la gent. Sense manies, sense tallar-se un pèl. El xicon és tot amor per donar i es dóna del tot. A la gent sembla agradar-li. Riuen i li tiren plàtans. Llàstima els barrots, pensa.

4 comentaris:

Capità Superflipo ha dit...

No em queda clar qui està engabiat: el xicon o la gent?

Alietes el del Corralot ha dit...

Si la gent li tira plàtans... qui és qui està dins la gàbia?

Capità Superflipo ha dit...

Perdó, Sr. Del Corralot, el meu comentari no feia referència a la redacció del seu microrelat. Que em sembla un microrelat ben estructurat i escrit. Estava continuant-li el joc. Parlava en un sentit metafòric del que a mi em suggeria el tema que vosté tracta. I continuant en este joc, pense que, de vegades, els que tiren plàtans són els que viuen engabiats en vides que no han triat ells mateixos.

Alietes el del Corralot ha dit...

Collons, Capità, pôs diga-ho que s'ha alçat hui amb l'esperit elevat i que ens movem en el camp de la metàfora.
Té raó: el xicon almenys deixa anar ben lliurement les seues pulsions primàries. Els altres es limiten a riure.

Per cert, no puc deixar de preguntar-me qué està fent el mico del cartell dels microrelats amb la mà esquerra.