Es masturba sense parar. A la que se li empina ja tenim al paio cascant-se-la. Pura adolescència. Ho fa de cara a la gent. Sense manies, sense tallar-se un pèl. El xicon és tot amor per donar i es dóna del tot. A la gent sembla agradar-li. Riuen i li tiren plàtans. Llàstima els barrots, pensa.
4 comentaris:
No em queda clar qui està engabiat: el xicon o la gent?
Si la gent li tira plàtans... qui és qui està dins la gàbia?
Perdó, Sr. Del Corralot, el meu comentari no feia referència a la redacció del seu microrelat. Que em sembla un microrelat ben estructurat i escrit. Estava continuant-li el joc. Parlava en un sentit metafòric del que a mi em suggeria el tema que vosté tracta. I continuant en este joc, pense que, de vegades, els que tiren plàtans són els que viuen engabiats en vides que no han triat ells mateixos.
Collons, Capità, pôs diga-ho que s'ha alçat hui amb l'esperit elevat i que ens movem en el camp de la metàfora.
Té raó: el xicon almenys deixa anar ben lliurement les seues pulsions primàries. Els altres es limiten a riure.
Per cert, no puc deixar de preguntar-me qué està fent el mico del cartell dels microrelats amb la mà esquerra.
Publica un comentari a l'entrada