El despatxaren de la faena dos dies després de comprar-se el 4x4 més bàrbar de la gamma. La dona no parava de cridar que això li passava per subnormal i que ara com s’apanyaria ella. Amb el 4x4 li va passar per damunt tantes voltes que d’ella no quedà més que una taca de gat atropellat.
6 comentaris:
Ara, sí! aquest i l'anterior si són microrelats,microrelats. I a més bons, sobretot aquest!
Em plau que li agrade el microrelat en qüestió.
I li estic agraït per les reflexions entorn als microrelats de l'altre dia. De fet, per a mi va encetar un gran tema de debat.
De tota manera, continue discrepant del lloc on vosté posa la ratlla per distingir si un escrit és o no és un microrelat; o és o no un poema. Al remat, crec que tot es reduïx a una qüestió de gustos. Va descriure el que per a vosté "havia de ser" un microrelat. I era una decripció molt "acadèmica", quasi "conservadora". Una altra cosa és que un no haja aconseguit donar la volada que pretenia als microrelats, o que a vosté com a lector no li haja agradat, justament perqué espera que un microrelat s'escriga segons les regles que vosté dóna per bones. Vull dir, on està la clau, en l'emissor o en el receptor?
Ja li dic, trobe la qüestió molt interessant.
Sí, sí, clar, però veu com este li ha quedat molt bé?
Ah, peixet, per a vosté!
Les regles existixen per a trencar-les, Alietes.
Alietes no s'amoine, a mi aquest Rafelet em diu que faig els relats molt personals i em diu que despersonalitze. Jo em pregunte si n'hi ha algun manual i Rafelet ens l'amaga...
Publica un comentari a l'entrada