dimecres, 15 de juliol de 2009

Memòria




Ignasi se'n va anar al front i ja no va tornar. No va tindre dona ni fills. Ningú va plorar la seua mort perquè, oficialment, no és mort, però tampoc desaparegut. Ningú no li pot portar flors a la seua tomba perquè no en té. D'ací uns anys passarà a un estat molt clar: inexistent.

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Se'n va anar de putes al Brasil i allí es va quedar. Putero!

Anònim ha dit...

Sóc un votant habitual del pp i m'agrada anar de putes al Brasil i el comentari anterior no m'ha fet gens de gràcia.

peguie indignada ha dit...

perdoneu però no entenc res i em sembla de molt mal gust tot açò

miquel lorente ha dit...

l'anònim primer; podries tenir un poc més de vergonya i demanar disculpes.

Heidi ha dit...

per desgràsia una història de rabiosa actualitat

Alietes el del Corralot ha dit...

Discrepe de la indignació generada pel primer comentari. Em sembla un gir preciós. Un corrent d'aire fresc i divertit que fa d'Ignasi (el protagonista) un home vital i despert, com sense dubte havien de ser-ho tots aquells homenots.

El punt de tragèdia que apuntava el microrelat a mi em deixa absolutament fred, sobretot perqué ningú de nosaltres ha estat en el front.

peguie ha dit...

Tal vegada no hauria d'haver-me afectat el comentari, tens raó. Però és que Ignasi és mon tio, germà de la meua àvia. Rafelet em va dir que el despersonalitzara i així vaig fer, però en el fons no puc desconnetar per aixó, supose que ho entens.

Alietes el del Corralot ha dit...

I com vol que entenguem que l'Ignasi en qüestió és son tio si no ho diu? De tota manera, el viatge a Brasil (la ficció) seguix sent molt més interessant (i per tant millor literàriament) que la realitat. En un concurs de microrelats la realitat a mi no m'interessa gens.

peguie ha dit...

Respecte totalment la seua opinió Sr. Alietes però precisament a mi el que més m'inspira és la realitat. Visions diferents? Estils diferents? diga-li vosté com vullga.