dijous, 6 de setembre de 2012

Buscar-se

Estava prou farta de les coses que feia. Una de les tantíssimes vesprades que passaven fent res a la terrassa del garito, va mirar el seu company. Uf, no el va reconèixer, malgrat que seguia estant el mateix jovenet de quaranta-tres anys:





Va decidir que li calia trobar-se a ella mateixa urgentment. Per sort es va trobar i la cosa no va passar d'un xicotet ensurt.




La il·lustració és de Cristobal Fortúnez que ha dibuixat la fauna que viu als barris de Madrid.

3 comentaris:

Alietes el del Corralot ha dit...

Estúpidament humà. Magnífic i ridícul alhora. Estupendament humà. Què més podem esperar de nosaltres mateixos? Tot! Açò no té límits.

maria ha dit...

La qüestió és trobar-se...

Anònim ha dit...

Afortunadament, el Penjoll s'ha buscat i se n'ha adonat que ell no era altre que Cal·linca. Enhorabona!