dilluns, 7 de novembre de 2011

La mediació

Les interaccions personals cada cop són menys directes i estan més mediades. Açò no és novedós ni dolent: el correu postal fa segles que existeix. El que és nou és que la pròpia experiència també està cada cop més mediada. I no és dolent... sempre que un o una no s'ho prenga molt seriosament i acabe confonguent la realitat amb la recreació de la realitat.

8 comentaris:

El pidolaire entretingut ha dit...

Estimat Davit... m'agradaria escoltar els políitics al natural, sense olis, ni adobaments... en una conversa sense postures, ni angles que afavoreixen, ni preguntes acotaades, ni tècniques estudiades per quedar bé.
Solament amb la paraula honesta...
Podria això ser possible, un discurs des del fons de l'anima?

Davit del carré Blanc ha dit...

Deia aquell que un periòdic és un medi per vendre publicitat mitjantçant una part redaccional. Trobe que els membres dels grans (reitere: grans) partits polítics de gestió no són altra cosa que un medi per a què l'acumulació de riquesa es puga fer efectiva. Aleshores, estimadíssim Pidolaire, el que vosté planteja és tan desitjable com improbable: no poden mostrar honradament sota quines coordenades actuen, si feren això haurien d'abandonar eixe simulacre que anomenem política.

Tadeus ha dit...

Primer, caldria vore si la notícia és verídica. En tot cas, no és tan estrany que algú, en aquest cas el soldat, es crega una mentida per tal de mantenir viva una altra mentida més gran, la de la seua pròpia vida. O podem canviar 'mentida' per 'fantasia' o 'ilusió'. ¿Què més dóna viure una mentida o una altra?

El pidolaire entretingut ha dit...

Aleshores vostés que són uns grans gurus quin consell donen a "paticortos" com jo?
Mirem el debat, (que no vol dir escoltar-lo) o si l'escoltem ens quedem en la cadència desprovista de significat-mantra-, per pensar una creació interessant per a la Realitat indubtable de El Penjoll?

JOAQUIN DOLDAN ha dit...

me gustaría saber catalán..bello idioma

escrivà de cort ha dit...

La qüestió és la següent:

Suposem que també existeixen a casa nostra persones disposades a creure il·lusions —o mentides o fantasies, tant m’és— semblants a aquesta. Aquestes persones poden anar a votar el pròxim dia 20. Es creuran també les il·lusions, mentides o fantasies que conten molts polítics.

I dos preguntes més: a quin percentatge de l’electorat pujarà la quantitat de crèduls? Com influiran en el resultat de les eleccions?

Mãemeua!!

Davit del carré Blanc ha dit...

M'agrada molt el que estan diguent vostés. Crec que, en part, el dia a dia es mou perquè tothom fem com que ens creguem algunes coses que l'experiència desmenteix. És cert que davant la situació del pobre marine, qui pot dir que està segur de no haver fet el mateix?
Una coseta sobre les credulitats al nostre país: escolten vostés com s'orienta als crèduls (amb diners públics) des de Ràdio 9. "Pâ flipar!" (minut 3'35'')
http://www.goear.com/listen/5be47fd/intro-infonou-20h-radio-9-asun-hernandez

Davit del carré Blanc ha dit...

Joaquin, gràcies pel comentari sobre la llengua. Encantat de què visites aquesta gàbia d'orats.