Davit del carré Blanc
Exterior. Caminant per un carrer fins entrar a un bar
-JANÍS:
Pedra a pedra,
solc a solc,
un mur sóm.
Un pur mur,
com un murmuri
de niuades grues,
un mer mur
de les runes
de les derrotes,
oh baby, come on,
break another brick
of my wall, baby... [es perd la veu mentre travessa la porta del bar]
Interior del bar. Vàries taules ocupades. Llum viva.
-CAMBRERA GAMBERRA:
Ja vens pegant la vara, Janís,
que has tornat a canviar de trapi o què?
-JANÍS:
Recorda que l’ordre
regna i no governa.
I hui
fa una nit agradable:
hi ha vaga de transport.
-CAMBRERA GAMBERRA:
Sí, pensàvem volar
tots els ponts,
però va i resulta
que ens hi calen.
Una bogeria més.
-JANÍS:
Sí, tens raó.
Vivim les nostres
aventures incompletes,
tal com els xiquets,
com xiquets perduts.
-CAMBRERA GAMBERRA:
Ja ni la literatura
té el mateix gust.
Què em dius dels premis literaris?
-JANÍS:
Deu ser terrible!
És una violació
en tota regla,
una violació amb regles.
Com fer una paella
amb cartabò
en compte de cullerot.
Com posar un
Tadeus ex machina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada