Com tots els amants del animals saben: ha mort la mona Xita. Si desconeixíeu la notícia, quedeu tranquils: que ara ho sapieu no vos convertix en zoòfils, però tampoc pot impedir que la mona Xita haja faltat. Com també haja faltat Arias Navarro que no s’ha dignat a comunicar-ho personalment, ni la seua defunció, ni la de Xita. No ens ha d’estranyar la indignant situació: Arias Navarro li va llepar el cul a Franco fins el dia de la seua mort. Fet que el va desvetllar com un necròfil, i a Franco com un viciós per estar de cos present en l’acte. No crec, però, si estan al cel, no vull imaginar-me’ls ara mateix gaudint de les seues particulars obscenitats necròfiles davant Déu. Per la Santíssima Trinitat! Quina horrorosa estampa amb dos necròfils i un voyeur…
Segurament, per por de ser catalogada com pornogràfica, la premsa rosa tampoc no ha dit ni piu de res de tot açò, ni del tema de les necrofílies ni del de la necrològica de la mona Xita, i això que contades són les cerimònies on la difunta va tan mona. D’igual manera, la premsa del cor no ha obert boca. Per qüestions asèptiques, possiblement. Al cap i a la fi, Xita, ni va pertànyer a cap cor polifònic, ni la causa de la seua mort té a vore amb cardiopatia coneguda. Com siga, sempre tindrem un lloc per a ella als nostres cors... i també a les nostres danses!
No vaig conèixer personalment a la mona Xita. Cosa que sempre va impedir que mantinguérem el contacte, però també que el perdérem. La nostra va ser una relació en secret, inclús per a nosaltres dos. Tampoc es pot mantindre ja el secret a veus que la mona Xita era mascle. Li deien Mike. Mike a seques, sense cànon digital, com li agradava dir acompanyant-se de la seua gestualitat. Evidentment, no cantava. El seu era la dolçaina.
Foto familiar amb Xita tocant la dolçaina, Boy el tabalet i Tarsan de versador en un cant d’albaes a la Selva (Girona).
Xita va eixir de l’armari quan va apostatar de l’Església Mormona per seguir les creences i rituals cal·linquistes, demiürg a qui vaig dedicar, ací a El Penjoll, uns versos inspirats en el difunt ximpanzé i que em venen al pèl per anar concloent este acomiadament.
La lluna hittita
Oh, noble poble hittita!
He mirat aquesta lluna
i he vist la mona Xita
No li he dit ni pruna.
Podria ser antisemita…
o una veu sodomita.
Menuda dinamita!
Et digues Xita o Mike, sàpies que no estàs gens mort, una part de tu sempre estarà als nostres gens.
