La darrera entrada de Mr. Magoo m'ha fet caure en el compte que el sexe es deixa veure poc per aquest bloc. Trobe que no és cosa exclusiva dels i les penjollaires, sinó que és relativament estrany trobar blocs on el sexe es passege de tant en tant.
A la literatura i altres "arts" es fa servir l'etiqueta d'erotisme per advertir i permetre que el sexe forme part important del contingut de l'obra. Per cert, l'Alcover Moll diu que erotisme és una "passió violenta d'amor" (?). Més enllà d'aquests productes eròtics, els últims anys, malgrat que la cosa ve de lluny, alguns col·lectius estan fent propostes pornogràfiques distintes de l'habitual pornografia que moltíssima gent consumeix d'amagades. Maria Llopis i Girls Who Like Porno, Pornolab, Tina Paterson (de qui he agafat algunes de les fotos que acompanyen aquest text), Ana Elena Pena, etc.
Són molts els projectes. Ací teniu, per exemple, un fotograma de Dirty Diaries, un recull de setze curts pornogràfics, gravats amb telèfons mòbils.
D'una forma molt breu, es pot dir que el que tenen en comú aquestes propostes és la reivindicació del sexe com un element més de la vida, però fugint del porno clàssic, fet des de mentalitat masculina i adreçat al consum masculí (follades on sempre són els tios els que marquen la pauta, lèsbics que reprodueixen l'imaginari masculí del que deu ser un polvo entre ties...). Tot açò és qüestionat per la nova pornografia.
Però, hui no toca fer una panoràmica del porno, sinó llançar la pregunta de si no hi ha un rebuig al sexe des del pensament políticament correcte quan, d'altra banda, hi ha un consum massiu no confesat de pornografia "comercial". Si açò està ocorreguent, no estaria relacionat a un nivell profund amb la tradició catòlica? Trobe que des de sectors esquerrans i progressistes es talla ràpid la qüestió del sexe: sembla que tothom està a favor de la llibertat sexual però són pocs els que parlen sobre les formes de gestionar el sexe individualment i com a societat; i el rebuig a la pornografia sembla prou consolidat, però igual que ningú no vota al PP i aquest acaba governant, la pornografia no sembla ser consumida per ningú, però si algú vol fer pasta a internet una bona forma és obrir una pàgina porno. En definitiva, no sé si no estem més tocats pel catolicisme del que estem disposats a reconèixer
21 comentaris:
Hem abandonat la canícula de juliol per caure directament en les brases. Sens dubte.
Un gran post, Davit (més enllà de l'excitació que duc entre cames). No només pels enllaços i la informació, sinó per la reflexió que obri vosté en l'ultim paràgraf. Crec que té raó: tots som massa capellanets i massa monges. M'estic llegint el Decameró i sembla que per allà pel segle XIV no es tenien tantes manies. Visca l'Edat Mitjana! (No m'haguera pensat mai de la vida que acabaria exclamant açò!)
Estimat David,
el tema aquest és complicat i no crega que no em fa pensar...Podria tenir vosté raó en relació als prejudicis però això de porno feminista m'esmussa molt. Diga'm vosté conservadora.
Una curiositat, Peguie, quin dels dos conceptes li esmussa més "porno" o "feminista"?
Com va a haver cap rebuig de la pornografia entre els polític, si no paren de donar-nos pel cul!
Molt punxegut Alietes, com és normal en vosté. Però la ratlla, i no de coca precisament, és això que s'anomena dignitat de l'ésser humà, que justament no és una entelèquia; i no vegeu en aquesta expressió " dignitat de l'ésser humà" cap flaire judeocristiana.
Quan la persona humana es converteix en un esquelet manipulat, cosificat, esdevingut pura mercaderia, aleshores sembla que l'hem cagada.
Per cert no em facen vostés preguntes tan complexes com... aleshores és igual d'immoral la cosificació d'un pollastre, conill o ameba que la d'un ésser humà?
Què dirien els estructuralistes?
I els etnometodòlegs americans, Garfinkel?
Potser el doctor Aquil·les que tracta amb animalons de més tamany podria aclarir-nos la resposta.
Per cert, Davit, quantes coses caben al seu cabet! Em sorprén contínuament. I dir-li que la darrera fotografia del seu post és d'una bellesa enlluernadora. Dixit!
Ja he vist a l'article anterior que Eros s'ha espremut a fons.
Com diu Clidice, ens cal fer un curs d'aquests per actualitzar les neurones, els músculs i els batecs del cor.
Davit, vostè fa dues preguntes: ¿Es rebutja el sexe des del pensament políticament correcte, malgrat haver un consum massiu no confessat de pornografia "comercial"? Si això està ocorrent, no estarà relacionat a nivell profund amb la tradició catòlica?
Quines preguntes! Respecte de la primera, la contestació és ben simple: almenys des de les revolucions burgeses, el sexe gratuït és vist com un dispendi inútil; el sexe s’ha de sotmetre a una única finalitat reproductiva. (Això sí, el burgès acomodat pot buscar-se “esbargiments” al marge de les sagrades institucions.) Respecte de la segona, jo no crec que això tinga res a veure amb la tradició catòlica; en tot cas, estaria més relacionat amb els orígens del capitalisme, lligat —com segurament vostè ja sabrà— amb el protestantisme, especialment el calvinista.
¡coño, coño y coño! La culpa de tot sempre la tenim els catòlics, encara que seguim la següent màxima: "Dels pecats del piu el Nostre Senyor se'n riu".
No em sembla malament la resposta d’Aquil·les, però jo diria que el fenomen del puritanisme sorgeix amb les religions del llibre. En aqueix sentit, tan puritans són els jueus, com els cristians, com els musulmans. El que passa és que, fins al concili de Trento, l’Església no pogué imposar-se, en matèria de moral sexual, al paganisme imperant a bona part d’Europa. Els costums eren molt relaxats fins i tot entre els clergues; nombrosos preveres, cardenals i àdhuc papes de Roma estaven amistançats, com tothom sap. I és efectivament amb la prevalença de la burgesia —i de l’estalvi, la seua virtut per excel·lència—, quan es rebutjarà moralment el sexe no reproductiu.
Ah, i una cosa. Diu vostè, Davit, que el sexe es deixa veure poc per aquest blog . Ja ho crec! I les poquetes vegades que s’ha deixat veure, s’ha trobat amb reaccions prou negatives. Ho pot comprovar vostè mateix punxant ací, ací, ací o ací.
"Lo propio de las sociedades modernas no es que hayan obligado al sexo a permanecer en la sombra, sino que ellas se hayan destinado a hablar del sexo siempre, haciéndolo valer, poniéndolo de relieve como el secreto"
Michel Foucault: Historia de la sexualidad, 1- La voluntad de saber, México, Siglo XXI Editores, 1989.
Sonia Garden
Perdoneu la ingenuïtat de la meua pregunta: això de la “nova pornografia” ¿és equiparable a fenòmens com el de la nouvelle vague, la nouvelle cuisine i la nova realitat, o és una manifestació absolutament marginal i minoritària? I encara més preguntes: ¿Hi ha una pornografia clàssica i una pornografia d’avantguarda? Existeix la pornografia feminista? Si figurés al seu programa electoral la reivindicació del despendolament, l’esquerra progressista i valencianista podria derrotar finalment la dreta? O serà difícil, perquè Camps, Rus i companyia són més despendolats que ningú?
Aleshores, si seguim el Miquelet F. la recomanació per solucionar aquestes elucubracions passaria per ignorar el sexe i esdevenir rajoles del quatre, sis o dotze?
I què en faríem d'aquells que empren l'expressió "passar la mà per la paret"?
Jo no vull renunciar a la meua pell, l'òrgan sexual més extens que m'han ofertat -de franc- els meus pares...
I que conste en acta!
I se m'oblidava: en tenim de penjollaires ben doctes i moblats...ha arribat l'hora de promoure'ns per les Universitats de la Vida.
Ximo, però no havém quedat una mica més amunt que l'edat és un grau?
Són més despendolats que ningú, no ho dubtes!
"Havíem quedat", havíem quedat, havíem quedat...
En este tema no ens podem quedar a mitges: Per a quant un concurs de relats o fotografia pornogràfica a El Penjoll?
ufffffff, sóc atea, feminista i no m'agrada la pornografia. Dit així, acte seguit algú dirà: una mal follada. Veus? això és el que som, el que és la nostra societat, de dretes i d'esquerres. Ah i la pornografia no m'agrada perquè no m'agraden els succedanis, com no m'agraden els esports televisats ^^ Apali! bones vacances! :)
A mi tampoc m'agrada la pornografia i també mire els documentals de La 2...
La veritat és que hi ha comentaris que donarien per a debats molt engrescadors i interessants. És difícil entrar un per un, però sí que tinc ganetes de dir alguna cosa.
El tema de l'educació sexual i l'Església és el que m'ha animat a fer el post. Tenim una propensió a mirar sempre cap a fora i, amb el tema de la sexualitat, l'Església és sempre un enemic fàcil. Des d'una postura estructuralista, Foucault (sí, Pidolaire, no cal anar lluny per veure que diria un estructuralista: Sonia Garden ens ho ha recordat), amb una retòrica atractiva però amb poc rigor històric, traça un camí d'un sentit només: el poder, mitjançant el discurs, conforma el cos. Aquesta postura (intel·lectual, no pensen malament), no pot explicar per què han hagut canvis a la forma d'entendre les relacions sexuals; el poder és el factor suficient a la "genealogia" de Foucault; el discurs no és vist com una part de la dinàmica social, doncs no hi ha tornada en direcció al "poder". Així, per exemple, no s'entén la difusió de l'amor romàntic (amb totes les conseqüències que tindrà per la sexualitat al sí de les parelles), ni tan sols els canvis legislatius que han hagut d'emparar pràctiques socials com el divorci o els matrimonis homosexuals. Si seguim veient el tema de la sexualitat com una qüestió que emana des de dalt (l'Església, el "poder"...), mai no ens podrem explicar a nosaltres mateixos moltes de les pràctiques nostres i de la resta de persones que formen la nostra societat. Però, pitjor encara, restarem satisfets pensant que hem fet la "revolució sexual" i que simplement és qüestió de temps (generacionalment o vegetativa: sols cal que palmen els "carques") que desapareguen els esclats conservadors, la prostitució, la violència de genère... D'açò, Peguie, volia parlar, no tant de la pornografia: aquesta és l'excusa per prendre una modesteta mesura a una societat que encara amague molt sota els llençols. Té molta raó Ximo: potser els "toreros" de la dreta de puro i Ferrari s'avorririen amb les nostres cabòries.
(Pidolaire): probablement els etnometodòlegs i altra fauna weberiana, interaccionista i constructivista farien estudis de camp, observacions participants, etc., i ens contarien com els ha anat: trobe que és més interessant que la erudició estructuralista, encara que aquesta també aporta perspectives necessàries)
(Senyors Ximo i Escrivà, lamente no entrar als temes que apunten vostés sobre els orígens del puritanisme i la relació amb el capitalisme i determinades corrents religioses: dóna per a molt i no vull abusar de l'espai)
RAMATXOTO PROPOSA UN NOU CONCURS: JO M'APUNTE!!!!
Podrien animar-se els seguidors del faulk i fer alguna proposta (porn-faulk, pourner...)
Senyor Davit, deu haver tingut vostè un lapse. Els qui reflexionaven sobre els orígens del puritanisme eren Aquil·les i Escrivà. Jo només havia fet unes preguntes.
Chapeau! Mae meua quin cabet que té el xic.
Ala, fes un capbussó.
Brillant i moltes gràcies.
Té vosté raó, Ximo. Com que anava amunt i avall al llarg dels comentaris he trasbalsat els autors i els seus escrits.
Pidolaire, no siga modest! Els seus comentaris sempre em fan pegar-li voltes a moltes coses... tantes voltes que a la fi em cal un capbussó (âscabussó diguem per ací). Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada