Ho havia sentit: el súmmum de la paciència, ficar-la en un forat i esperar la sacsada d’un sisme. Provà una canella que, miracle!, s’agità. Brevetat i atordiment etílic frustraren, però, el clímax. La cridòria dels romanesos el feren fugir carrer amunt. En pujar-se la cremallera, veié les estrelles.
Autor: le Grand Voyeur
2 comentaris:
Ja us heu embrutat!en lo bé que anava açò!
El Penjoll no participa com a autor. Estos són contes que ens han enviat amb pseudònim acollint-se a les bases i que nosaltres sols publiquem. Tu també pots fer-ho si vols.
Publica un comentari a l'entrada