divendres, 17 d’abril de 2009

Casa de putes

Arran de l’últim editorial, la comtessa d´Angeville feia un apunt lingüístic d’orde semàntic: «Vostès no gasten l'expressió casa de putes?». He de dir que la pregunta em deixà pensarós i no he parat de pegar-li voltes a l’assumpte: «És El Penjoll una casa de putes?». La qüestió és àrdua. Primer, cal definir quina cosa és una puta (referint-nos, naturalment, a la prostituta que exerceix la seua activitat de forma lliure i voluntària); tot seguit, què és una casa de putes. S’han donat moltes definicions de puta. Hi ha dues molt clàssiques: «Dona que exerceix l’ofici més vell del món» i «Dona que ven el seu cos». Anem per parts. D’acord amb una vella especulació feta, entre d’altres, pel recordat Josep Vicent Marqués, ambdues asseveracions resultarien ser falses. Hi hauria un ofici més vell que el de la meuca: el del client que paga els serveis sexuals amb el salari o guany obtingut amb l’exercici de la seua professió o activitat econòmica. Tampoc no és cert que la marcolfa venga el seu cos; més bé el lloga per hores —les qui venen el seu cos de forma indefinida són algunes casades—. Puta seria, per tant, la dona que presta per gust serveis sexuals, guanyant de pas uns dinerets. Una segona accepció del diccionari diu: «Puta. Terme aplicat a tota mena de persones o de coses dolentes, astutes, difícils, perilloses, etc. Exemples: No et fies d'aquest home, que és molt puta. Feia un temps puta». o «Mala puta. Persona dolenta, astuta. Exemple: Quin mala puta està fet aquell!». Sincerament, jo no trobe paral·lelismes amb El Penjoll. Després està la qüestió del bordell, l’indret on es practica la prostitució. El nom de l’establiment presenta múltiples variants (algunes d’elles, barbarismes que haurien de figurar al diccionari per dret propi): lupanar, casa de tolerància, maison close, casa de plaers (maison de plaisirs), casa de cites... En català, hi ha una accepció, el meublé, amb unes connotacions molt concretes: prostíbul de preu mitjà o alt —a Barcelona, aquest terme té uns matisos propis, a cavall entre la casa de cites i l’hotel al qual poden acudir fins i tot parelles formals que busquen experiències “distintes”—. La temptació d’establir analogies (casa de tolerància, casa de plaer, casa de cites...) amb El Penjoll és molt forta. Tanmateix, tot i haver moltes diferències, la casa de putes “clàssica” té dos elements comuns que manquen al nostre blog: un bar, en què els clients descansen i es relaxen, i un seguit d’habitacions en què les prostitutes practiquen sexe amb ells. A més, el bordell sol estar regentat per una persona, generalment una dona denominada matrona o madame, encarregada de mostrar les xiques —abillades amb robes diminutes, com ara tangues o bikinis— al client, que haurà de decidir quina serà l’elegida per a proporcionar-li els serveis sexuals. Fan aquest paperot Refelet o el Capità Superflipo? No! Tenim bar en El Penjoll? Tampoc! Hi ha parelles formals que busquen experiències “distintes”? Hi ha trios en El Penjoll...? No sé, però jo continue preferint la metàfora de la cabina dels germans Marx, explicada l’altre dia per Escrivà de Cort.

12 comentaris:

Comtessa d´Angeville ha dit...

EI! Que jo ho vaig dir amb tota la bona intenció del món, per pura economia lingüística: jo gaste en les mateixes situacions en que podria gastar "CABINA DELS GERMANS MARX" l'expresió CA DE PUTES, prou més curta i més fàcil de dir.

escrivà de cort ha dit...

Magnífic! Igual que ja existeix la metalingüística, ara està a punt de nàixer una nova disciplina dedicada a la reflexió sobre “El Penjoll”: la metapenjollística. A poc a poc, anem acotant quina cosa és “El Penjoll”. Les reflexions estan proporcionant matisos de gran profunditat pràctica i teòrica. Són totes aquestes cavil•lacions símptoma de maduresa o de desorientació absoluta?

Aquil·les Sisternes ha dit...

Comtessa, mai de la vida no he pensat que vostè tingués mala intenció. Simplement, la seua pregunta m’ha fet pensar. I ja sap vostè què passa quan la gent pensa molt. «Pensando no se llega a na», canta unes línies més cap a baix el Josele Santiago.

Alietes el del Corralot ha dit...

També són guapes les expressions "dona que fuma" i "dona que et parla de tu" per referir les putes, i "casa de barrets" i "casa de llumenetes" per referir el puticlub.

El Penjoll una casa de putes? Tant de bo! Una altra cosa és que fóra "una casa de putes sense ama", que això ja sí que deu ser un gran desastre.

Aquil·les, li faig esta pregunta de bon rotllo: la/el de la foto és vosté?

Aquil·les Sisternes ha dit...

Alietes, vol filar el secret que s’amaga a la foto? Això està bé! Jo també li faré una observació de bon rotllo: no file massa prim. Ja sap el que diu el refrany: quan la puta fila, el rufià debana i el lletrat pregunta a... quants estem de mes?, mal estan els tres. De tota manera, i per tal d’aplacar la seua curiositat, li diré que la imatge és del fotògraf nord-americà David LaChapelle (http://www.davidlachapelle.com/home.html). I no, jo no he posat per a la foto.

Anònim ha dit...

Pôs... casa de llumenetes (o lluminàries) i casa de putes sense ama són expressions que li escauen prou bé al blog. Jo no veig que siga cap desastre. Cadascuna fa la seua i en pau!

peguie ha dit...

"Hemos de tener claro que la prostitución es una lacra social que hunde sus raíces en unas relaciones de dominio entre géneros, en definitiva que el origen de la prostitución se encuentra en la esclavitud"

Ruiz Seguín, Soledad
Directora del Instituto Andaluz de la Mujer

No pensava ue açò és el que volia ser el penjoll...

Alietes el del Corralot ha dit...

Gràcies Aquil·les per la info del web del fotògraf-icona-gai: és espectacular!

Xe, Peguie, quina susceptibilitat!
El que està clar és que totes estes injustícies passen al llenguatge en forma de frases fetes, i ací no fem més que traure-li una miquiua de punta a la cosa. La senyora Soledad Ruíz té raó, però és una política (o una tècnica) i el seu càrrec li demana expressar-se així: d'una manera greu i políticament correcta. El Penjoll ens permet la llibertat de no haver-ho de ser, no creu?

Calinca ha dit...

Hi ha una expressió italiana que m'encanta i que podria aplicar-se al Penjoll:

- "Ma che casino!"

(Essencial pronunciar la "s" de "casino" com a essa sonora).

Alietes el del Corralot ha dit...

"Me pareció ver un lindo gatito!" O millor dit, un article de Vicent Luna! I a més per partida doble! Un conyàs de l'hòstia sobre ja no m'enrecorde qué de la democràcia i del PSOE i el PP i coses d'eixes. I damunt, no es podia entrar a fer comentaris. No duia ni una mala foto ni vídeo ni res de res que poguera fer suportable una pàgina de lletra soporífera i mortal.

Els postots han desaparegut: miratge? miracle? autocensura? censura del PP? justícia divina?
Ma che casino!

Anònim ha dit...

Pura silicona, jo crec que hauriem d'obrir el meló...

Alietes el del Corralot ha dit...

Pura silicona, i torta! Quins collons! Gastar-se una porrada de diners pâ que et fiquen els fars estràbics!
Ara que... cascú és lliure de fer amb el seu cos el que li rote. Al remat, tot és qüestió de gustos: si un vol trobar-se plastificat i recauxutat per totes bandes... avant! Que la processó és llarga i el ciri curt!