diumenge, 25 de gener de 2009

Succedani d'editorial de Gener (i II)

Darrere l'u... el dos:
... al que m’agradaria que fóra en el 2009

Fetes les reflexions i genuflexions de la primera part d’este succedani d’editorial i amb el dret i la responsabilitat que em dóna: a) el ser considerat per alguns el màxim representant de les entrades fem d’este bloc; b) el fet de tindre l’entrada amb major número de espantosos del 2008 amb 7; c) la meua particular concepció d’El Penjoll expressada fa un any; i d) el meu caràcter un tant inquiet, inconformista, exigent, contradictori i absurd; passe, en esta segona part, a reivindicar el que m’agradaria que fóra El Penjoll en el 2009. Són diversos aspectes que comentaré i que poden servir per aconseguir el que espere que compartim com un dels principals objectius del 2009: la millora de la qualitat del contingut del nostre bloc (encara que semble paradoxal que siga el Capità Superflipo qui ho demane).

El més important, i per això ho fique en primer lloc, és que tinguem clar que el principal caràcter del bloc és literari, per això té com subtítol “art de paraula”. Amb açò no vull dir que altres facetes com, per exemple, la informativa no tinguen cabuda sinó que hem de reforçar la vessant literària i això significa, no sols un esforç per escriure amb correcció (i en açò pense que els comentaris poden contribuir a corregir errades que tots cometem), sinó, i sobretot, fer entrades originals, creatives, imaginatives, suggeridores... com també ha reivindicat Cal·linca en algun comentari recent. Esta millora en la qualitat del contingut de les entrades, segurament ens conduïsca a fer menys entrades. Açò no se m’haguera ocorregut plantejar-ho a principis del 2008 als quatre gats que formàvem la plantilla d’autors d’El Penjoll, però ara crec que siguem suficients i hem de ser més autoexigents (començant per mi).

En relació amb el que estic comentant, també deixaria un temps entre entrada i entrada, per tal de repartir-les millor; de forma que no aparegueren dies amb 3 entrades i 3 dies sense cap. Emili Morant ja va suggerir en l’últim Simposi de Penjollaires que es programaren les entrades, però tal com està el nivell informàtic de molts autors del bloc considere més convenient una regla més simple: deixar un marge 12 hores abans de publicar una entrada. Açò, a més, crec que pot contribuir indirectament a una lectura més pausada, i a que es facen més comentaris i debats sobre les entrades; què, a la seua vegada, també tindria repercussió sobre la qualitat del contingut del bloc.

Precisament, els comentaris, als que ja vaig fer alguna referència en la primera part d’esta editorial, són un altre element clau del bloc. En este sentit, crec que el Cal·linca del 2008 ha sigut tot un exemple de donar vida al bloc des dels comentaris. El Penjoll no és un bloc de pilotes ni feligresos, ací s’entra per a dir allò que u pensa (i millor si és diferent) i per fotre canya (sempre respectuosament) si es té l’oportunitat. Els autors que s’han anat incorporant al projecte han de comprendre esta circumstància, no s’han de sentir molestos i s’han animar a participar críticament també des dels seus comentaris. Ja que estic parlant dels comentaris, aprofite també per suggerir als lectors que col·laboren amb els mateixos, que eviten l’opció “anònim” com identificació personal, ja que dificulta la comunicació quan hi ha tants. Facilitaria el debat saber a qui et dirigixes perquè, en moltes ocasions, has de dir "anònim 1" o "anònim X". L’anonimat es pot mantindre perfectament amb altres opcions d’autoria en els comentaris (per exemple: nom/URL) que permeten ficar-se un nom per a l’ocasió.

Un altre aspecte que assenyalaria és el caràcter localista o contextual del bloc. Amb açò no vull dir que acabem parlant sols de Xàtiva i voltants, sinó que hem d’esforçar-nos per utilitzar referents del context cultural del País Valencià. Per a il·lustrar-ho amb algun exemple: quan Cul de Sac o Lo Pol escriuen sobre grups musicals forans estaria bé que ficaren alguna referència o comentari que connecte el contingut d’estes entrades amb el context cultural del País Valencià, tal i com fa el Santíssim Pare en les entrevistes d’ultratomba.

No vull oblidar-me tampoc d’altres elements menys importants, però que també contribuirien a la qualitat del bloc. Per exemple, fer una neteja en la llista d’autors. Dels 50 que estem en nòmina, hi ha molts que han fet una o cap entrada, inclús comentari, en el bloc. Jo crec que s’hauria de donar un terme per a que estos pseudoautors puguen purgar el pecat del seu silenci en este magne bloc i, de no fer-ho, els fulminaria del llistat.

En l’ordre de les coses no tan importants, també es troba la referida a les categories o etiquetes, que cada vegada en són més i sobrecarreguen la columna de la dreta del bloc i, al final, en seran tantes que no serviran per aclarir els temes que es tracten a El Penjoll. Si som una revista-bloc les categories durien reflexar les seccions de la mateixa i els autors deurien respectar la categorització col·lectiva que es decidira i no anar introduint-ne noves a gust personal. A més, igual seria interessant tornar a afegir l’opció de poder consultar les entrades per autor.

Un altra cosa molt concreta i d’escassa importància consistix que estaria bé que els autors d’El Penjoll completaren els seus perfils afegint alguna imatge i donant una major informació en els mateixos, independentment que siga real o fictícia. És un poc una xorrada, però de xicotetes xorrades es nodrix el plaer.

I, per anar acabant, un últim suggeriment el referiria, justament, a les editorials. Crec que haurien de ser assumides de manera voluntària cada vegada per un autor i que s’haurien de signar personalment, i no com El Penjoll. Per suposat, no pretén ser exemple d’editorial este torro de succedani, del qual vos demane disculpes per la seua extensió. Així i tot, segur que m’he deixat alguna cosa millorable per comentar. Ara, si voleu, vos toca a vosaltres dir què penseu.

Açò és tot amics! I no oblideu mineralitzar-vos i vitaminar-vos durant el 2009.

8 comentaris:

sergibr ha dit...

Això, això!! Volem fotos en pilotes!

Roger Cremades ha dit...

Això està molt bé, reflexionar per a seguir endavant. Al meu blog us felicite públicament per la tasca feta.

Salutacions
Roger

PEL PAISATGE
http://blocs.mesvilaweb.cat/rogersafor

Alietes el del Corralot ha dit...

En general estic prou d'acord amb vosté, Capità, sobretot en el fet de reconduir El Penjoll cap al seu objectiu original: estimular l'art de la paraula (escrita), això és, explotar la nostra vena literària.

I en relació amb açò mateix discrepe en el punt en qué demana contextualitzar els posts: trobe que la llibertat de creació no pot tenir una coarció geogràfica. Per a mi ja és prou la contextualització sabent que qui escriu és paisà. I el paisanatge està en la llengua que gastem.
Visquen tots els viatges! Sobretot els que ens fan anar lluny. D'alguna manera sempre acabem tornant a casa, o siga que no cal patir.

Jo també estic molt content de tindre un Penjoll entre mans. Ja m'entén!

Emili Morant ha dit...

M'unisc amistosament, des de fora, a les vostres reflexions.

Tots els qui escrivim alguna cosa amb la secreta esperança que algú la llegisca tenim la mateixa classe de dubtes: què volem dir, què sabem dir, què estaria fora de lloc dir, etc. En el cas d'El Penjoll, com que aquesta discussió no és interna sinó col·lectiva, és més interessant de seguir "en directe". Si l'opinió compartida entre els membres d'El Penjoll és apuntar més alt en el sentit literari, tenir més cura de la paraula i de les coses dites, crec que el corol·lari que extreu el Capità Superflipo d'escriure "menys", de publicar menys freqüentment, és del tot encertat. Primer, perquè supose que no tots els col·laboradors del blog poden generar textos brillants amb tanta freqüència. I segon, i no és menys important, perquè els lectors també necessiten un temps: per injust que siga amb la gent que s'esforça en escriure, anotacions que "desapareixen" (és un dir) tan ràpidament com sol passar ací corren el risc seriós de passar desapercebudes, de no ser acuradament llegides, sinó "fullejades". Un canvi en la direcció apuntada (sense restringir els referents geogràfics, en això estic d'acord amb Alietes) donaria resultats magnífics, estic segur. Una nota cada dos dies seria un bon ritme.

Per si vos és útil la meua opinió, he de dir que sovint la comparació entre les intencions declarades i la pràctica és desconcertant, contradictòria. El que sou ara és magnífic, excepcional, infreqüent: entrades amb més de cinquanta comentaris, polèmiques, activisme incessant, "catxondeo"... Però tot això està esguitat per els vostres propis comentaris del tipus "no és això el que volem (volíem) fer", "aquest no és el lloc", etc. Curiós, com a mínim. Jo mateix, si em fixe en el que feu, en eixe component festívol i obert, puc sentir que podria col·laborar de tant en tant amb el meu voluntarisme benintencionat. En canvi, si pense en el que "voleu fer", o en el criteri de qualitat amb què preteneu valorar les vostres contribucions, no m'atreviria a participar: seria un lector igualment fidel, potser comentarista ocasional, però no m'arriscaria a "no estar a l'alçada" tenint com ja tinc un lloc personal que ja em costa omplir. Les dues vies són perfectament vàlides, però no estic segur si són compatibles, i aclarir quina preferiu potser vos estalviaria discussions i energies.

Podeu esborrar-me tranquil·lament de la llista de col·laboradors: en el fons, sempre puc proposar textos per e-mail, i que així siguen més fàcils d'encaixar en la vostra "agenda de publicació" (les pot penjar l'administrador, no cal que aparega "penjat per Fulanito"). No vaig prometre res, i com veieu tenia motius per a no fer-ho, encara no he pogut escriure una hipotètica segona col·laboració. Ho intentaré, en tot cas.


PS: Plantegeu-vos seriosament l'opció de no permetre comentaris anònims, o de moderar els comentaris (però això darrer és més feina...)

Calinca ha dit...

Estic bastant d'acord amb les coses que diu Superflipo (este xic està molt canviat, no?) i també amb les matisacions d'Alietes. Quant a la idea de programar les entrades, crec que és de sentit comú intentar evitar que un autor publique una entrada cinc minuts després que algú n'haja escrita una altra, però si fem massa cas de la 'programació' podríem arribar a un Penjoll una mica 'previsible', on cada cert temps apareix alguna cosa. I això va una mica contra l'esperit del Penjoll, que té un punt de caos difícil d'explicar. Per altra banda, sixò de 'tapar les entrades anteriors', o fer que passen 'desapercebudes' és un concepte relatiu. Les entrades estan ahí, duren bastante temps en primera pàgina (sobretot si en la primera pàgina s'inclouen, per exemple, unes quinze entrades, xifra potser recomanable). El lector atent no només mira l'última entrada. Amb una mica de curiositat farà una ullada a les entrades anteriors. A més, els sistemes de seguiment, del tipus RSS, etc. mostren les últimes entrades, no només 'l'última'. Per tant, crec que no s'ha de dramatitzar tant la qüestió. La qüestió és seguir publicant i sobretot, ser molt originals i molt lliures. El Penjoll és, sobretot, una cosa diferent.

Capità Superflipo ha dit...

Sr. Alietes:

Té vosté raó en quant a la no restricció contextual de la vessant literària dels posts. Ara el que no tinc clar és quan penjollem posts per a informar o donar a conèixer alguna cosa forània que podem trobar a la xarxa en altres mitjans... ací és on encara tinc els meus dubtes.

Sr. Morant:

Vosté és autor d’El Penjoll amb tots els drets. No es situe “des de fora” i no parle en segona persona del plural per a referir-se a El Penjoll, perquè vosté forma part d’ell.. El meu comentari dels pseudoautors no anava per vosté, ni molt menys. Porta quatre dies i, amb la seua entrada i comentaris, ja ha fet més que gran part de la resta d’autors (a ells és a qui em referia). Així que vaja oblidant que s’esborre el seu nom del llistat d’autors.

En quant al concepte de qualitat, no volia donar-li eixe aspecte exclusiu que vosté ha interpretat, sinó que volia fer referència, més bé, a la diversitat i l’heterogeneitat, en quant a extraure el millor de cadascú. El concepte de qualitat que barallava era el d’autoexigència, però sense la por que vosté sent sinó amb la valentia, el risc, l’atreviment, la gosadia i, per què no, l’arrogància que siga necessària per a arribar a l’originalitat. Hem de buscar la qualitat encara que ens coste de trobar. Personalment, continuaré buscant-la amb humor.

Per últim, assenyalar que, encara que no m’agraden els “anònims”, vull que estiga oberta eixa opció de llibertat. L’art de paraula consisteix en convencer, no en impossar ni restringir. Cadascú és lliure de fer i des-fer sota la seua responsabilitat... coses d’El Penjoll.

Sr. Cal·linca:

Generalment, els posts que penjollem no són urgents, per tant, res costa esperar un poquet i penjollar el nostre deixant un marge de temps amb l’últim. Diríem que és una regla d’estil, de ser respectuós amb l’anterior entrada més que altra cosa. L’excepció a la regla seria informar d’un esdeveniment cultural que vaja a tindre lloc d’un dia per a altre.

Sr. Lo Pol i Sr. Funam:

L’escàs marge temporal que li han donat al post de Josep Manel amb els seus penjollats el mateix dilluns, ¿és que no estan d’acord amb la idea de deixar 12h. entre entrada i entrada? Tan urgents eren? No podieu haver deixat un poc més de temps? Xe, dosifiquem el posts!

A qui corresponga:

Estem a 27, si esteu d’acord en allò que dic sobre les editorials, qui es fa càrrec de fer la de l’1 de Febrer?

el funambuliste ha dit...

En Capità!
el sr. funam no sap més del que sap si no l'ensenyen... vaig esperar a publicar el meu dubte fins dimarts pel mati a les 9:30, mes o menys, d'ahí que el primer comentari es va fer eixe mateix matí, (per cert, li estic molt agraït sr. alietes per el seu ànim)... però es veu que com el vaig posar a "borradors" la vesprada abans sobre les 16 hores, ha exit publicat amb la data del borrador i no de la penjada al bloc... jo sí que estic a favor de la dosificació de les entrades, així ho vaig intentar, i si algú va llegir el bloc dilluns per la nit ho podrà confirmar, però mira... d'on no hi ha no es por treure...
pel demés estic molt d'acord amb el que diu... au, mona peluda, que sempre que ens abracem en plena tot de pèls les malles...
besets!

refelet ha dit...

PROGRAMAR ENTRADES:

Baix del missatge, a l'esquerra, hi ha "opcions del missatge". Si es punxa, es despleguen i a l'esquerra apareix l'hora i la data. Només hi ha que canviar les que hi ha i posar l'hora i data en que volem que es publique.

A banda d'això, ara que ho diu, funan té raó, jo no recorde que el seu missatge apareguera tan ràpid. El que passa és que com ell apunta, si es deixa en esborrany es publica amb l'hora i la data de l'esborrany i darrere de les entrades que s'hagen creat després.

Ah, i respecte de les editorials signades, estic d'acord i propose a Lo Pol, que em sembla que és dels pocs històrics que no ha clavat basa en cap editorial.