L'altre dia vaig publicar una entrada amb la següent proposta: vore per 'entregues' una película txeca de l'any 1929: Erotikon. En eixa entrada (enllaç) podeu llegir una somera introducció a la peli, sobretot pel que fa al primer episodi. Si voleu fer algun comentari sobre aquest primer episodi podeu desar-lo en l'anterior entrada, on ja s'han dit algunes coses interessants.
----------------------------------------------
Hui voldria proposar-vos els episodis 2 i 3. Ací teniu els enllaços:
- Erotikon. Part 2.
- Erotikon. Part 3.
Com és lògic, la història va desenvolupant-se, i apareixen nous personatges. Per exemple, ¿qui és este senyor?
Continuem sense saber com es diu la protagonista femenina, però supose que abans o després ho descobrirem. Ací teniu un parell d'instantànies de la xica:
Oberveu com, en la segona foto, escolta música amb certa melancolia. S'ha de reconéixer que els actuals reproductors MP3 o MP4 són una mica més pràctics però no tan romàntics.
7 comentaris:
Part II:
Entre els segons 12 i 16 hi ha un espectacular exemple del que és el subtext teatral. El trobem en la mirada de la xica dels ulls grans. El subtext diu així: "Andrea, et vaig a follar de cap a peus sense necessitat que et lleves els calcetins!"
Uns altres que també van veure Erotikon van ser Buñuel i Dalí allà a la Resi. I segur que es mataven a palles.
Per aquella màgia de passar-se el raccord pel forro dels collons veiem que la xica dels ulls grans se'n va a dormir amb conjuntet d'estiu i s'alça amb bata de mànega llarga.
Andreo va més calent que un rabosot i a ella la figa li fa palmes.
5:40: Andreo-Nosferatu.
5.56-6:10: La gota que s'esgola per la finestra, o fins a l'última gota, o els amants ho han donat tot.
I a Txèquia seguix plovent a bots i barrals: mal senyal!
Minut 8: Preciosa imatge del comiat.
Minut 9: amb horror descobrim que Andreo és un follarín i que li ha trencat el cor a la xica dels ulls grans.
Part III:
També amb horror descobrim que la xica dels ulls grans és sorda com una rella: un gramòfon (si és que està en marxa) no es pot escoltar de tan prop!
El telegrama: La part més crítica i interessant del joc: uns segons de desconcert: impossible saber qué diu. Impossible! La barrera del llenguatge. Qué haurà passat? Una mort? Qui haurà mort? Sexe i Mort: el dilema d'Andreo.
La puteta li diu que res de besets als llavis i que li pague ja el servei a domicili.
Els hòmens van al sastre i les dones a la perruqueria: la qüestió és xafardejar. Hi ha coses que no canvien per més que passen els segles.
Ai, Andreo, estàs fet una peça!
Interessants comentaris, Alietes, inclòs el de la possible sordera de la xica.
Un altre moment destacable és l'escena en el llit, sumament expressionista i al mateix temps amb un toc de surrealisme. Una vegada acabada la 'tòrrida' escena, la xica li posa a Andreo un objecte blanc i allargat en la boca. A primera vista em pensava que era un termòmetre, per allò de la recent calentura, però es tracta d'un cigarro. Això sí, un cigarro ben pansit i aplanat, com si haguera estat quatre dies sota el pes d'un voluminós llibre.
He estat centrant-me en la carta que llig Andreo, però no entenc ni "jota". A més, els molt punyeteros no mostren qui firma la carta.
Al final del tercer episodi, per cert, descobrim que el pare-ferroviari té algun que altre vici. Mireu-lo si no amb les cartes en la mà i la cervesa ben a prop. Té pinta de ser una Pils, per cert.
Alto, Calinca, no s'enganye! El cigarret no li'l posa a la boca a Andreo la xica dels ulls grans, sinó una altra "pàjara" que Andreo ja s'ha beneficiat després de deixar la xica dels ulls grans en la seua caseta del poblet intentant escoltar el gramòfon. Observe vosté que Andreo ha viatjat a la ciutat. Andreo ha fet la típica jugada txeca (mai millor dit): "Si te he visto, no me acuerdo".
Sr Alietes, crec que se li escapa un detall. En realitat hi ha dos moments 'cigarro'.
1) El que jo descric, immediatament posterior a la unió carnal entre la xica del gramòfon i el "Txec-lover", on la cigarreta sembla veritablement 'esmirriada', i on Andreo apareix com una mena de 'Don Juan' envellit (segurament com a part de la seua estratagema, pense jo).
2) El que ha descrit vosté, on apareix una mà i després tot un braç des de la part de baix de l'enquadre, oferint al seductor Andreo, reviscolat, més cosmopolita que mai, un cigarro encés.
Poc després, la suposada pelandrusca, en aparença freda i calculadora, té una reacció que delata potser els seus sentiments podríem dir vertaders: quan Andreo rep la carta, ella s'enfada.
Ara bé, la pregunta queda en l'aire: ¿qui és l'home del bigot? ¿el marit de la que és amant d'Andreo? La manera com s'entera de l'affaire és d'una gran subtilesa: Andreo deixa sobre la taula la seua cartera, d'on apareix una enorme foto de la seua amant, visible a tres quilòmetres a la redona. Només li falta fer una presentació en power-point titulada: "Esta és la meua amant". Això denota potser certa torpesa per part seua. ¿És Andreo un conquistador nat o estem parlant d'un 'mujeriego' amateur, circumstancial? ¿Quins són els seus sentiments?
Acabe de vore la tercera part i he tingut una revelació: el del bigot és Toni de l'Hostal!!!
i a mi que em fa més por el paio aquest que el gos de la primera part!!!
serà que només he vist el trailer?
Publica un comentari a l'entrada