diumenge, 4 de gener de 2009

Brossa, l'any vell, l'any nou...

[Recomane obrir els enllaços d'esta entrada fent botó dret ratolí + obrir en nova pestanya]

Si alguna cosa marca els ritmes de la blogosfera (i del seu correlat físic, que és la vida) és el pas del dies i dels anys. Així, com cada Nadal des de fa un temps, saltant de pàgina en pàgina podem trobar resums de l'any finit i reculls de bones intencions per al nou. Ací va una tria, arbitrària i incompleta - esteu advertits.

Si figureu a la llista de "pendents" de Lucrècia, potser aquest siga un any afortunat per a vosaltres. No hauríeu d'esperar, però, fer més de dues menjades seguides amb ella: amb un bon crit us expulsarà... de la taula i del llit! La Comtessa també té desigs, potser més a mig termini: esperem que puga satisfer les seues fantasies piràtiques, a Noruega o a Somàlia. Marta espera grans canvis, que no riscs: amb la possible excepció de superar la seua addicció als videojocs, crec que podrà acomplir la resta dels seus propòsits. Enric, que és un home de ciència, metòdic i seriós, ens ajuda a entrar de la millor forma possible en el que serà (és!) l'Any Internacional de l'Astronomia: convidant-nos a fer-li un tast al cel preciós de Gener.

Però hi ha hagut més que resums de l'any i bons propòsits durant aquests darrers dies de blogosfera. Si els números han estat "2008" i "2009", el nom que ha omplit la blogosfera aquest final d'any ha estat el de Joan Brossa, homenatjat per aproximadament dos-cents blogaires en el desé aniversari de la seua mort. Se'm va passar participar, i el meu va ser un comiat d'any despreocupadament estellesià...

Són molts, massa, els qui han expressat les seues bones intencions o el seu homenatge per a citar-los a tots en aquesta meua primera col·laboració amb El Penjoll. Com que un dels meus propòsits és que n'hi haja una segona, una tercera... ja trobarem l'ocasió. Bon any!

12 comentaris:

vpamies ha dit...

Emili, pel que fa a l'homenatge a Joan Brossa, potser serem més de 200 blogaires: les participacions entre blogaires i artistes o altres especialistes en Brossa sense blog ja depassen les 250.

No cal dir que no seria un problema insalvable que et volguessis afegir a la festa encara que sigui a misses dites.

Els organitzadors hem xalat de valent amb la iniciativa i el resultat ha estat molt superior a les millors expectatives que ens havíem imaginat.

Bona estrena al blog!

Comtessa d´Angeville ha dit...

Sembla que El Penjoll també s'ha fet els seus propòstis d'any nou, avant!

Gràcies per la referència als meus pirates somiats!

Anònim ha dit...

Jo faré una festa literària en homenatge a Joan Brossa el 11 de setembre d'aquest entrant 2009 a ma casa del raval de Gandia, hi esteu convidats tota la bloggeria de les CCCC, em reservo el post-homenatge per aleshores, doncs per manca de temps no l'he pogut fer ara...
Roger
http://blocs.mesvilaweb.cat/rogersafor

Anònim ha dit...

Se claveu en la Lucre perque sou un tall de TALIBANS, ja vos agradaria ja, reprimits! Emiliet! Guapo! jajaja

Emili Morant ha dit...

No sé si amb tantes feines a mitges podré apuntar-me a l'homenatge a Brossa, però ho tindré present per al futur - sempre està bé tindre posts pendents. Però això de Roger és fort: el tio es planifica la "vidilla" cultural a 9 mesos vista! Un crac! Sobra el temps per xarrar-ho.

Ep, que ací ningú s'ha clavat amb la Lucre! Ens reprimim, sí, és cert, com ha estat sempre i ha de ser: però sense fer-ne ostentació pública ni motiu per a la censura talibànica...

Tarsan, President de la República de les Mones ha dit...

Benvingut Emili!

Anònim ha dit...

que fa Tarsan, pensava que estava fent un documental a la selva?

calinca ha dit...

Sóc lector habitual i polemista del Penjoll i, francament, estic sorprés amb aquesta entrada d'Emili Morant. No sé quin interés hi pot haver en un repàs d'allò que diuen diversos bloggers als seus blogs. Crec que el Penjoll no és el lloc per este tipus de coses, i crec que si entrem en esta deriva el nostre blog perdrà bona part del seu encant. Una cosa és que s'organitze un concurs de blogs de les Comarques Centrals, i que això permeta establir vincles amb altra gent i obrir portes a coses que poden ser (potencialment) interessants, però una altra molt diferent és convertir el Penjoll en una espècie de plataforma de blogs. El Penjoll és una revista de creació literària que ha optat per renàixer en un format que li va molt bé, com és el dels blogs. No ha nascut com a blog. Recordem-ho.

Emili Morant ha dit...

Bona vesprada, senyor Calinca: queda clar, això de "polemista"... :-) Dues cosetes, només per al·lusions.

En primer lloc, crec que està sobreestimant, exageradament, l'impacte real que poden tindre aportacions com aquesta meua primera dins el to general de la pàgina del Penjoll. La seua preocupació sembla ser que notes com esta puguen alterar l'essència d'aquest projecte. La meua "preocupació", a hores d'ara, és saber quan dimonis tindré el temps i les ganes de tornar a col·laborar escrivint alguna altra collonada com esta. Això deuria deixar-lo més tranquil... :-)

En segon lloc, tinc la sospita que està considerant el format blog que té aquesta revista com un simple contenidor, actual i convenient, per a un projecte que és anterior, té altres fonaments, metes i participants. Crec que és una idea legítima, però possiblement ingènua, en el següent sentit: el "mitjà" sempre acaba condicionant el "missatge", i és millor ser conscient d'això que viure-hi al marge. Un blog col·lectiu literari de Xàtiva i que convoca uns premis de blogs perdria una oportunitat magnífica de no connectar amb la resta del fenomen de què forma part. No sóc jo qui hauria de decidir si aprofitar eixa oportunitat o no: només m'he oferit als membres d'El Penjoll per si els podia ser d'alguna utilitat. Espere que no tinguen cap mirament a l'hora de dir-me que no em necessiten per a res: no m'ha faltat mai un lloc on dir les meues xorrades...

Em consta que coneix molt millor que jo i té un accés més directe al "nucli dur" que gestiona aquesta pàgina: en la mesura en què ells pensen que aquesta és una desviació que posa en risc l'encant de la pàgina, només hauran de fer-m'ho saber. No m'ho prendria malament: a diferència del que passa en altres àmbits, aquest nou món digital ofereix més oportunitats de les que ens és possible aprofitar.

Salut, i bon any!

calinca ha dit...

Sr Emili, evidentment el que faig en el meu comentari és expressar la meua opinió personal, i el que haja de ser o deixar de ser el Penjoll serà decisió de tot el colectiu penjoller. Comprenc els seus comentaris i és cert que potser he exagerat la crítica. Però sí que he volgut posar l'èmfasi en el detall que per a mi continua sent important: El Penjoll no és un blog de naixement. El Penjoll és una altra cosa, i a mi personalment no m'agradaria que el conducte, el mitjà, acabara per diluir la proposta inicial del Penjoll: un projecte políticament incorrecte, lliure, una mica caòtic, i on prima sobretot l'originalitat i l'esperit creatiu. Més que integrar el Penjoll en la blogosfera, crec que el Penjoll és i hauria de ser una proposta diferent. Sempre diferent. Jo tinc importants reserves respecte a aquesta "blogosfera". Crec que hi ha molts blogs i molts bloggers però costa trobar-hi alguna cosa que valga la pena.

El Penjoll és un lloc per a la creació artística, les inquietuds socials, els pensaments metafísics, les propostes de caire mediambiental, i moltes més coses, inclosos els textos inclassificables de Superflipo. A mi m'agrada així.

Emili Morant ha dit...

Sr. Calinca, sospite que estem més d'acord un amb l'altre del que jo podria haver pensat després de llegir el seu primer comentari, que sincerament em va desconcertar. Fa temps que escric a la meua pròpia pàgina personal unes poques notes al mes, i ningú em diu mai que el que escric no té interés. I no és perquè les meues anotacions resulten especialment intel·ligents, sinó perquè els milions de persones als quals no els interessa no em llegeixen i ací pau i allà glòria. Tinc clar que en una pàgina col·lectiva com aquesta això no té perquè ser així, però tampoc esperava rebre "la primera en la frente"...

Cite del seu propi comentari: "un lloc per a la creació artística, les inquietuds socials, els pensaments metafísics, les propostes de caire mediambiental, i moltes més coses, inclosos els textos inclassificables de Superflipo". No puc deixar de pensar que una dispersió i obertura de metes i interessos com eixa és perfectament coherent amb la "forma de fer" pròpia dels blogs: però això em sobta que vosté aconselle mantenir una distància. Probablement vulga mantenir una distància amb l'escassa qualitat que vosté troba als blogs, en general: fabulós, però això acaba limitant-se a fer un blog millor, no a fer un-blog-que-en-realitat-no-ho-és-si-això-és-possible...

Imaginem, per un moment, que la seua valoració de la qualitat o interés general dels blogs fóra encertada; o millor, imaginem que la compartim, cosa de la qual crec que no estem tan lluny. Una actitud coherent amb eixa percepció seria la d'assumir una tasca de selecció, de filtre positiu, de tria: sense ser l'únic, eixe és un dels objectius d'aquesta secció que, a hores d'ara, només consta d'una sola contribució i aquest apèndix de comentaris. Jo no em sent especialment legitimat per a una tasca així, però sempre és més constructiu oferir-se a fer alguna cosa que posar-se a discutir qui hauria de fer-la o com hauria de fer-se. Tampoc puc dir que aquesta primera entrada siga cap "antologia" de les excel·lències de la xarxa: des del moment que era deliberadament "temàtica" (l'any nou i coses així), difícilment podia ser-ho. Hi ha temps per a tot.

Lamente, per últim, ser tan "políticament correcte": eixa és una de les formes en què la xarxa condiciona el que pensem i el que diguem. Molts dels habituals del Penjoll són coneguts de tota la vida, entenen cadascú les manies de l'altre i saben de què fer broma, amb qui ficar-se i com i fins on. No és el meu cas: i la combinació de bona voluntat i falta de tracte personal amb els altres col·laboradors accentua la meua prudència instintiva. Per a pixar fora de test, sempre tindré temps, si els companys del Penjoll me'l concedeixen.

Salutacions cordials. Emili Morant
http://emilimorant.blogspot.com

Anònim ha dit...

És increïble, per una vegada estic d'acord amb Calinka, no m'ho puc ceure!

Molt bé calinka!