divendres, 23 d’abril de 2010

Juan Antonio Samaranch



Este dimecres ha faltat Juan Antonio Samaranch a l’edat de 89 anys. Quasi tot el que he trobat als periòdics han estat lloances cap a la vida i miracles d’este home que va ser president del Comité Olímpic Internacional, de 1980 a 2001, president d’honor d'este organisme des del 2001 i marqués de Samaranch des de 1991. Ací vos deixe dos enllaços a notícies que ens fan vore que no és or tot el que rellueix:

L'article sobre Samaranch que van censurar a Josep Maria Huertas (Mails per a Hipàtia)

Juan Antonio Samaranch es mor sense haver passat comptes pel passat franquista (Vilaweb)

Però no es preocupeu que la saga continua: el seu fill, Juan Antonio, amb cap mèrit esportiu més que ser fill de qui era, és membre del COI (actualment, l’únic espanyol) i la seua filla, María Teresa, amb idèntics mèrits que el germà és presidenta de la Federació Espanyola d'Esports de Gel.

6 comentaris:

el pidolaire entretingut ha dit...

Redell, quines paraulotes més estranyes i "pecatoses" empreu.
Què Coi!

Podeu mirar també http://riellblvd.blogspot.com/2010/04/mort-de-juan-antonio-samaranch.html

T'ho passe bé oi Ramatxoto? Tu també actuaràs a la festa del Refalete i el de les maraquetes.

Mâ que teniu barra!

Ara ja puc respirar amb llibertat! Quin pes m'he tret de sobre....

el pidolaire entretingut ha dit...

Primer: he escrit el comentari, Bé.

Segon: he anat a passejar l'animal que sóc, Millor.

Tercer: he vist i escoltat el video, sort que he escrit abans, perquè...; ostres, m'he acabat de mossegar la llengua.
No puc parlar més.
(En boca serrada noen tranmos Kas).

EROs Ramatxoto ha dit...

Sr. Entretingut:

Pot mossegar-se la llengua i tancar la boca per a que no li entren mosques, però si vol que la resta de mortals desxifrem els seus comentaris haurà de soltar la mà i deixar brollar les paraules.

Per cert, “Alietes, ReFalete i el de les maraquetes” vam actuar anit a Manuel i tenim fotos i vídeos de l'esdeveniment. Es mereix El Penjoll un crònica del nostre debut?

Anònim ha dit...

Qui és el paio ixe que no alça el braç al costat de Samaranch,em dona igual qui siga, al PAREDÓN"!!!

Anònim ha dit...

Doncs jo pensava que era filipí o de per ahí (pel careto), i pel seu parlar rar com la Preysler. I ara resulta que era de totes le poyes feixistes que s´ha estacat el fill d´una puta.

el pidolaire entretingut ha dit...

Sr. Ramatxoto: hi ha una musiqueta al Penjoll de fons...Tabalets i dolçaines, Mira que bé! A la que fa 578 pot cansar... però es desconnecta ... i ja tot és pau galàctica.

Anem a les explicacions, per amor eròtic:

Antoniet deia que " la paraula és , de vegades, font dels més grans malentesos"... Antoniet de Saint Exuspéry, clar, qui creà el Petit príncep, no el nostre treballador caldeu...

Així doncs he fet bé d'escriure una broma amb l'expressió catalana Què Coi! -comparada amb el COI del finat.
Si no recorde mal em trobe submergit en una de les poques revistes satíriques, si no l'única que s'edita virtualment i real en català...

Ho he encertat?

Continuem... Estava com una mica transfigurat perquè tot el que escoltava, llegia - ja sap vosté que tan sols llisc allò que el vent em duu a l'ull del pont on visc- era una obra fabulosa i fantàstica del senyor Samaranch. Sense ser un investigador privat, alguna coseta haurà fet...
Però vaig trobar allò al Riell i també a Flux i la meua tensió arterial es normalitzà.

Clar, hom és de carn i os (no ós, iep, que te veo Clodoveo)i després d'aquestes sucoses declaracions - les colocaria al costat del meravellós poema que va recitar a Flaix Fm el supercalifragilístico Ernest Cotino per tal de celebrar el Sant jorDIET patufet 2010, puaaag!, aniré a l'infern- desp´res de les declaracions tan patafísiques, estava tan astorat que el meu moviment mental va fer un tirabuixó que ordenà a les dents mossegar la llengua.

I més val així, car... ja no puc dir res més... A perro mordedor pocas palabras bastan.
Ostres, no sé si se'm mesclen les dites i faig com l'ensaladilla rus - aHH.

I de l'assumpte de Manuel, podríeu penjar algun video per augmentar la la meua misèrrima colt-tura?

Pam, Pam! Mort.

No m'estireu tant la llengua que fareu dubtar el meu amor errròtic i erràtic.
Tingueu fe en l'home del pont.

Us estime, com les meduses la mar.