dijous, 14 d’octubre de 2010

Ho sent, "La lluna hittita" ja no és un poema no escrit, ni per escriure, ni que es podria escriure

A Tadeus Cal·linca, versador en hittita (entre sidra i sidra)

Agrair a Terenci Gil el muntatge de la foto

Preludi a La lluna hittita

Oh, noble poble hittita!
El ferro forjàreu
i la poesia erudita.
A versos forma donàreu
de manera escrita.
Tabletes d’argila empràreu
i cunyes de canya de bona collita.

Mai s’han cantat a la lluna
versos nus com els vostres.
Mai amb la mateixa fortuna...
volant tan alts sostres
i de manera tan oportuna
De la rima fóreu il·lustres
i de la mètrica moruna.

Disculpeu la malaptesa dels meus versos;
només volen lloar-vos.
Perdoneu la grandària dels meus abscessos;
només volen afalagar-vos.
Excuseu el torcement dels meus aiguavessos;
només volen exalçar-vos
Eximiu-me del meus pobres excessos!
Absoleu-me de no poder ressuscitar-vos!
Indulteu-me per ser un afaitapagesos!


La lluna hittita

Oh, noble poble hittita!
He mirat aquesta lluna
i he vist la mona Xita
No li he dit ni pruna.
Podria ser antisemita…
o una veu sodomita.
Menuda dinamita!

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Eros, crec que estàs preparat per concursar als propers premis d'Alzira , Xàtiva i del Cap i Casal.
Tens el meu support total per tal de fer arribar aquesta veu profunda als pobles bàrbars i deixar bocabadats als llecs i als apanyats.
Si triomfes en aquests poblets, hauràs tastat el Cel i també tindràs obertes les portes de l'Infern.

Sempre entretingut i amb força apassionament pel que dius...

El pidolaire.

Tadeus ha dit...

Moltíssimes gràcies pel poema, Sr EROs. M'ha deixat vosté bocabadat.

Crec que a Hattusili, Arnuwanda i altres personatges hitites els hauria encantat el poema, encara que els costaria una mica identificar la bandera...

Anònim ha dit...

Després de llegir les últimes poesies d'EROs, tinc un somni: veure'l en un recital acompanyat per la Maraca Humana.

Príncep de les milotxes ha dit...

Escolteu amics, aquest astronauta té vida; ara mira a la dreta, ara mira a l'esquerra. A veure si ets tu, magnífic i magnànim Tadeus que ens vols assegurar l'estafa de l'anada a la Lluna.
Al teu costat tot és possible.

EROs Ramatxoto ha dit...

Gràcies, per la proposició, Sr. Pindolaire. Però crega'm si li dic que no hi ha premi més gran que publicar a El Penjoll. Encara no puc entendre com hi ha poetes i escriptors que presenten els seus treballs a concursos, certàmens, premis i demés reconeixements literaris, i no es donen d’alta com autors d’El Penjoll. Per a què vos valen tots eixos guardons, tall de cagarrines, si en este bloc no apareixen les vostres lletres?

Sr. Cal•linca, ja veu que sóc generós. A vore quan s’estira vosté. Ah, i, encara que vosté no es presenta a premis, també li val l’anterior reflexió. Per què no es dona d’alta a El Penjoll i organitza un concurs en varis posts de coneixement de la cultura hittita. Els descendents d’Anitta li ho agrairien.

Ai, anònim, què difícil veig això… La Maraca Humana és un home molt ocupat. Ara mateixa crec que es troba adaptant per a maraques la peça 4:33 de John Cage.

Sr. Príncep, tot és una il·lusió òptica.

Alietes el del Corralot ha dit...

Este poema és d'aquells inapel·lables o impepinables.

M'agradaria destacar les que per a mi són les quatre paraules fonamentals, a saber: "moruna", "afaitapagesos", "Xina" i "dinamita".
Així com la llepolia fònica: "i cunyes de canya" i el volantí en la rima de les paraules "vostres-sostres-... il·lustres".

Ah, sense passar per alt la citació-homenatge a Espriu que el poeta fa d'amagatotis: "He mirat aquesta lluna" amaga el famós "He mirat aquesta terra" del de Sinera.

Gràcies, EROs!

Alietes el del Corralot ha dit...

Quan he escrit "Xina" volia haver escrit "Xita", clar.
O no?