Matrimoni entre catòlics

En obrir el correu electrònic, he trobat aquest text que m’havia enviat un amic —sembla que es tracta d’un de tants escrits que circulen per la xarxa. No puc resistir la temptació de penjar-lo.

«Estic completament a favor de permetre el matrimoni entre catòlics. Em sembla una injustícia i un error tractar de impedir-los-ho. El catolicisme no és una malaltia. A molts els desagradaran o els semblaran estranys, però els catòlics són persones normals i han de posseir els mateixos drets que els altres, como si foren, posem per cas, homosexuals o informàtics. Sóc conscient que molts comportaments i trets de caràcter de les persones catòliques, com la seua actitud quasi malaltissa envers el sexe, o la defensa a ultrança dels seus ministres pederastes i dels seus bisbes perseguits per delictes econòmics, poden semblar-nos estranys als altres. Sé que fins i tot es podria invocar el seu perill per a la salut pública, pel deliberat rebuig dels preservatius. Sé també que molts dels seus costums, com l’exhibició pública d’imatges de torturats, o les insinuacions de zoofília entre una dona i un colom, poden incomodar alguns. Repugna fins i tot que no hagen condemnat el seu passat banyat en la sang de nombroses víctimes que anomenaven —segons l’època— infidels, heretges, rojos o liberals, i empolsegat amb la cendra de científics, curanderes —bruixes, segons ells— o simples malalts mentals. Però tot això no és raó suficient per a impedir-los l’exercici del matrimoni.

Alguns podrien argumentar que unes noces entre catòlics no són un matrimoni real; són un ritual i un precepte religiós del seu déu, en comptes d’una unió entre dues persones. I encara més: com que tenir fills fora del matrimoni està greument condemnat per l’església, alguns podrien considerar que permetre que els catòlics es casen incrementarà el nombre de matrimonis pel què diran o per simple cerca de sexe (prohibit per la seua religió fora del matrimoni), augmentant així la violència a la llar i el nombre de famílies desestructurades. Però cal recordar que açò no passa sols a les famílies catòliques. A més, com que no podem clavar-nos en el cap dels altres, no hem de jutjar les seues motivacions. Tampoc no hem de jutjar-los per creure que la dona és inferior a l’home —indigna, per exemple, d’exercir el magisteri en la seua secta o església. I encara que tot açò violente els principis bàsics de qualsevol constitució civilitzada, no hem de ser amb els catòlics tan estrictes com ells intenten ser amb els altres. Per altra banda, afirmar que la unió de catòlics no és matrimoni i que hauria de dir-se d’altra manera és una forma un tant mesquina de desviar el debat a qüestions semàntiques que no vénen al cas: encara que siga entre catòlics, un matrimoni és un matrimoni, i una família és una família.

I aquesta al·lusió a la família em duu a altre tema candent: també estic a favor de permetre que els catòlics adopten fills —espere que el meu parer no semble radical. Alguns s’escandalitzaran davant d’una afirmació com aquesta. És probable que altres responguen amb exclamacions com ara “Catòlics adoptant fills? Els nens podrien fer-se catòlics!” Ës cert que els fills de catòlics —al contrari del que ocorre, per exemple, amb els fills d’homosexuals o informàtics—, són inscrits en la secta paterna sense que hagen assolit la majoria d’edat, sense ser consultats i sense que puguen esborrar-se més endavant —en clara infracció a la Llei de Protecció de Dades. I tot això es fa amb la finalitat d’obtenir beneficis fiscals de difícil justificació! Però ja he argumentat abans que els catòlics són persones com les altres. Malgrat les reaccions i els indicis que s’acaben d’esmentar, no hi ha proves evidents que uns pares catòlics estiguen menys preparats per a educar un fill, ni que l’ambient religiós esbiaixat d’una llar catòlica siga una influència negativa per al nen. A més, els tribunals d’adopció jutgen cada cas individualment, i la seua tasca és precisament determinar la idoneïtat dels candidats a pares. En definitiva, i malgrat les opinions d’alguns sectors, crec que se’ls hauria de permetre als catòlics tant el matrimoni com l’adopció. Exactament igual que als informàtics i als homosexuals.»