Només hi ha una cosa més meravellosa que la censura; saber-se-la botar. Quin goig que ens va fer. Quina alegria poder arribar a Xàtiva amb cotxe oficial i omplir de públic el Gran Teatre. Omplir-lo de gom a gom i fins les esmolades d'espectadors disposats a riure's dels tripijocs i les mamonades miserables dels polítics corruptes que aspiren a ser déus que conduïxen un Infiniti, podem per cas, o que somien truites i visites a Barack Obama.
El gust va ser nostre!
3 comentaris:
Només per esta escena ja val la pena tot l'esforç que heu fet en el muntatge de l'obra. Teatre en estat pur, teatre en un context que el fa possible i li dóna sentit! Això síq ue és una rara avis.
I per cert, la que fa de Mònica Oltra ho fa superbé!
Gràcies, Tadeus.
No ens ho havien posat fàcil. Ens van vetar al novembre quan van saber de què anava l'obra. No abans. Perquè abans de conéixer títol i sinopsi no hi havia entrebancs i hi havia dos dates lliures (11 i 18 de desembre). En assabentar-se de què anava l'obra van argüir incompatibilitat amb les presentacions falleres. Vam respondre que només necessitàvem un dels dies que ens havien donat com lliures. Després van posar com a excusa l'assaig de la comapnyia resident de dansa, utilitzant com a escut humà la ballarina Alícia Herrero. Com que la data se'ns tirava damunt vam trobar l'espai alternatiu de l'Olleria. Ramon Vila, regidor d'educació (sic) i teatre (sic) va dir als mitjans que a febrer i març no hi hauria inconvenient, de manera que vam tornar a demanar el Gran Teatre per instància entrada al registre el dia 28 de desembre de 2010. Sabíem que sumirien la petició en el lamentable silenci administratiu. La jugada del PSPV no se l'esperaven. I quan se la van trobar de cara també la van intentar avortar.
Què voleu que us diga? Que són bona gent? Doncs no. No són bona gent. Són mala gent.
Té vosté tota la raó, Sr Alietes. Els fets són els que són i cal denunciar-los.
Publica un comentari a l'entrada