dijous, 6 de maig de 2010

Posteroanterior

El ressò de l’excel·lent text d’Artés, Una llibreria de futur, continua retrunyint
dintre el meu crani i pot ser haja influït a l’hora de ficar-me a escriure este post.


Abans de continuar la lectura, es recomana vore el següent vídeo:


La blocosfera és un espai que facilita nous plantejaments i possibilitats creatives. En l’àmbit de la literatura està permetent que molta gent s’anime a escriure fent públics els seus textos per a ser llegits i ser sotmesos al comentari dels lectors. Els blocs són prou adients per estimular eixa dimensió lúdica, a la que es va referir Ximo als Orígens lúdics de la literatura, i per fomentar eixa funció bàsica de la literatura que és l’entreteniment, i que va assenyalar el Superagent Pardo a Mentides podrides. I és que els blocs permeten als autors enriquir els seus textos amb enllaços a altres textos o informacions disponibles en la xarxa, o acompanyar-los d’imatges, vídeos o àudios. No recorde si va ser en algun correu o comentari fet ací a El Penjoll, Alietes també suggeria el post com una nova forma (o fórmula) literària. Com siga, els blocs i, per extensió, els posts són un bon mitjà d’expressió per a les inquietuds creatives dels seus autors. Alguns han anomenat esta nova fórmula expressiva multimèdia i interactiva com literatura 2.0 (en estos post de Jordi Ferré i de Toni Ibañez podeu saber més del tema). En este sentit, crec que els blocs tenen entitat literària per ells mateixos i distintiva, en tant que el post resulta ser alguna cosa més que un text, davant altres formes d’expressió escrita, com puga ser el llibre editat en paper.

Tot i això, molts blocaires acaben publicant en paper llibres de posts. La primera experiència en català d’este estil es va generar dins la taula rodona Blocs i Literatura de les I Jornades de la Catosfera, celebrades a Granollers, al gener del 2008. La idea era fer un llibre en paper a partir de les aportacions de tots els blocaires dels Països Catalans que volgueren col·laborar. 140 blocaires van enviar posts i un jurat es va encarregar de seleccionar els 100 posts que van conformar el llibre La catosfera literària 08. Primera antologia de blogs en català (on trobem textos de Josep Manel Vidal i Jesus Maria Tibau, per citar-ne dos ben coneguts a El Penjoll).

En novembre de 2008, s’obria el bloc poems&blogs amb la intenció d’organitzar una trobada de poetes blocaires que va tindré lloc al Penedès en març de 2009. Poc després va sorgir la idea d’editar un llibre en paper. El llibre serà presentat el proper 15 de maig a Vilafranca del Penedès. Per cert, enguany li han donat una nova utilitat a este bloc convertint-lo en un bloc participatiu semblant a El Penjoll (inclús he vist un post que cridava a col·laborar a La Lluna en un Cove) però centrat només en la poesia.

En novembre de l’any passat, Ramon Jordana, autor del bloc Opinalia, va tindre una idea semblant a l'organitzar un premi a la millor entrada de la blocosfera catalana 2009 amb la intenció de fer un llibre amb les 50 millors. S’en presentaren un total de 99 fetes per 37 blocaires. Per establir el guanyador, el finalista i la resta de textos que conformarien el llibre, Ramon, va establir un sistema on el mateixos participants votaven els que es semblaven els millors posts. Des de meitats d’abril està disponible en paper el llibre Un bloc de contes, relats i pensaments (on torna a repetir d’autor Josep Manel i on també vegem a una altra coneguda penjollaire: Clídice).

En l’actualitat, trobem obert un projecte, anomenat 365 contes, que està duent a terme bajoqueta. La iniciativa consistix en recollir contes, que pot enviar qualsevol, fins completar els 365 que veuran la seua recompensa eixint publicats en un llibre en paper. A dia de hui, hi ha recopilats un total de 338. Ací teniu les instruccions, per si algun o alguna penjollaire s’anima a participar (encara que, entre els autors dels contes, es troba a faltar a Josep Manel, sí que podem identificar un penjollaire morisc: Vicent Terol).

Com sabeu, El Penjoll va nàixer com una revista de caire literari en paper, quan alguns penjollaires estudiàvem a l’Institut Josep de Ribera (Xàtiva), allà pel 1987. Vint anys després ens vam tornar reunir obrint este bloc. Després del primer any de funcionament, va aparéixer la idea de fer un llibre en paper. Es va fer una selecció de posts. Es va maquetar el material. Es va dissenyar una portada... Es té tota la feina feta, però encara no s’ha materialitzat el llibre. A primers d’enguany, també vam fer una crida a la participació i a l'exploració de les possibilitats creatives dels posts amb un concurs de penjolls artísticoliteraris, que servirà per fer una selecció que conformarà un llibre en paper... Perquè, al cap i a la fi, resulta que no és el mateix vore El Penjoll per la pantalla d’un ordinador que tindre’l materialment entre les mans i poder-lo acariciar, sacsar i assaborir, pausadament, fins extreure-li tot el suc al seu contingut. Però, clar, també em pregunte... Com hauria de ser un llibre en paper d’El Penjoll?

Acabada la lectura es recomana vore este vídeo:



5 comentaris:

Príncep de les milotxes ha dit...

Ostres Ramatxoto, per pillar-li el punt al primer video crec que hauré de fer un master de post-grau a la U.J.I.
El segon video m'ha sorprés. A qui se li acut una història d'aquest tipus... Ben estranya als temps que corren; com dur una mistera al Plistocé.
Aquest segon video és massa innovador.
AL penjoll pengeu de tot, mâe meueta!

el pidolaire entretingut ha dit...

Ramatxoto, aquests paios del Penjoll semblen estar d'oposicions; mecagondena, quina mosca els haurà picat!

Alietes el del Corralot ha dit...

Tremendíssima entrada, EROs. Una espècie d'ITV necessària per saber com es troba l'estat del motor.
Molt bones les referències als penjollaires dispersos per la blocosfera.
El primer vídeo és collonut.
Quant al xicon del segon vídeo, no se li podria pujar la velocitat?

Açò és un post i la resta... postets (en tot cas).

josepmanel ha dit...

Caram, senyor EROS! Un no pot estar en tot! I li ha faltat nomenar el projecte AdArt, una plataforma per a la difusió i promoció culturals que també havia fet una proposta semblant a les que descriu i a la que sí que havia participat. El que passa és que la cosa sembla haver-se congelat...
Deixe ací l'enllaç: http://associacioadart.blogspot.com/

EROs Ramatxoto ha dit...

M'alegre que li haja agradat el post, senyor Alietes. En quant al xicon del segon vídeo, el que fa és parlar a ralentí com parlen els xarlatans-venedors de les noves tecnologies, perquè, així, els entendrà fins el més bovo dels seus espectadors. Segurament, quan més bovo (i, per tant, quan més espaiet i claret es parle millor) més possibilitats de pescar-lo (seduir-lo/enganyar-lo) hi ha. Fixeu-vos i veureu. És una bona paròdia, en tots els sentits.

Gràcies, Josep Manel, per l'enllaç. Desconeixia eixe projecte.

M'estranya que El Príncep de les Milotxes i el Pidolaire Entretingut no sàpien d'alguna iniciativa més...