divendres, 28 de desembre de 2007

Ara fa vint anys

Ciclomotors aparcats a la porta per a lluïment de llurs propietaris, i quina propietat més preuada, una Vespino, una Derbi Variant, llarguíssims mano a manos als recreatius, els jugadors de futbolí es posaven en parella i movien els ferros entre suors, no valia passar-la en la davantera, sí arrastrar, música de fons: Barón Rojo, Leño, els Ramones, Mecano, Hombres G, eren els huitanta com si tal cosa.

Els creadors i col·laboradors d’El Penjoll vam nàixer tots al voltant de l’any 1970, enmig del baby boom. Vam anar a escoles massificades, a instituts massificats, a universitats massificades. Ens tocava fer el servei militar però també podíem substituir-lo amb el servei substitutori o evitar-lo per raons mèdiques o declarar-nos insubmissos. Als anys noranta vam conéixer les oficines de l’INEM i en aquelles llargues cues retrobàvem els vells amics de l’escola, de l’institut, de la facultat, i ens contàvem les penes contemporànies sense conéixer encara les del futur (trobar pis, trobar sentit a la vida). Qui sap, potser també ens espera, el dia de demà, una mateixa fossa comuna que ens acollirà a tots.

La nostra generació és també la de l’abisme amb els nostres pares. L’educació universitària, la societat de consum, els avanços tecnològics ens separen de la generació anterior, ens fan pensar que vivim en mons diferents. Però van passant els anys i semblen diluir-se poc a poc les anteriors fronteres. Per sort ens queda el temps, no només com una línia recta que ens du cap a algun lloc, sinó també com allò que ens retorna, que ens porta de nou allà on érem.

2 comentaris:

Capità Superflipo ha dit...

Jo a tu et conec!. Tu tenies una Derbi Variant negra amb una enganxina de l´Osasuna. L´òstia! Si tu ets el del rècord d´aquella maquineta de marcianets que hi havia que matar, en l´última pantalla, a un alien de cara verda disparant-li al cercle que tenia al front. Collons! Si tu vas marcar una època.... El Gran Calin! Què sort haver viscut aquells anys! Imagina´t que fora hui quan tenies divuit anys. Igual aniries amb un Audi 3 o un BMW amb una enganxina de “No Fear” i series el rei de la Play Station 3. I en lloc de cacau i tramús et tocaria picotejar pastilletes de colorets. Rebel.lent-nos! desempolvem les nostres vespinets, les derbis, inclús aquella vespeta blanca de 50cc. i juntem-nos a mode d´”àngels de l´infern” o de “dimonis del cel” Què rebente de salut El Penjoll! Perquè estem com fa vint anys.

El Penjoll ha dit...

Però...no eren dos?