divendres, 23 d’octubre de 2009

Mentides podrides


Des de ben menuts, als humans ens encanta jugar amb el llenguatge. Tothom —o totdon— recordarà la seua infantesa: sent nens i nenes, hem gaudit de valent contant sussoïts o endevinalles, fent embarbussaments... I amb l’escriptura s’esdevenia quelcom semblant abans que alguns mestres d’escola mataren —amb llur dèria per les graelles, el subjecte i el predicat, i els pronoms febles— la nostra creativitat d’infants. On vull anar a parar? Vull recordar que l’entreteniment és una de les funcions bàsiques de la literatura. Aquest blog n’és un bon exemple. Vegem, sense anar massa lluny, el cas de Capità Superflipo. Algú —el propi Capità?— assassina diversos autors (el Santíssim Pare, la senyora Palomino, Dionisos Papallona, sor Neguera) i llança una pista falsa: una nota de premsa on s’afirma que tots han aparegut morts en estranyes circumstàncies.

Mentida podrida! Entre els cinc han ordit un pla per a passar a la clandestinitat. És més, Superflipo ha tirat mà d’una argúcia barata: el truc del narrador editor que troba i publica una carta, uns apunts, el manuscrit d’un relat... S'ha inventat el personatge de Parry N’Dongo, receptor d’una tramesa literària de Dionisos Papallona. Què podem deduir d’aquests fets? Que Superflipo pateix “mono” i no tardarà a fer-se present de nou. I encara podem fer altra deducció: El Penjoll no és la cabina dels germans Marx, ni la caixa de Pandora. Tampoc no és la torre de Babel, malgrat la presència de diferents idiomes, com ara l’italà de Guido Mattei, o el francellonés d’Alain Citron. En realitat és —bé que, de vegades, alguns dels seus col·laboradors es posen transcendents— una colla de burletes que solen rifar-se de tot i de tots. Capità Superflipo, no estarà vostè també darrere de Mattei i Citron?

14 comentaris:

Anònim ha dit...

Qualsevol diria que Superflipo ha utilitzat un revòlver per a carregar-se els seus companys i altre per a suïcidar-se. Heu perdut cinc autors d’una tacada!

Tadeus ha dit...

El Capita Superflipo no fa cap falta en El Penjoll. Per tant, cal que torne!

¡Demane la ressurrecció immediata del Capità Superflipo!

¿Algú s'apunta a la petició?

Alietes el del Corralot ha dit...

La meua pregunta és: si Donya Reencarnación Palomino Castellano ja era una ressuscitada, com pot haver mort? I en cas que puga haver mort, pot donar-se el cas d'una segona ressurrecció?

Alietes el del Corralot ha dit...

Una altra pregunta que frega la indiscreció, si el que afirma el Superagent Pardo en l'última frase del seu post és veritat, ¿qué fa vosté, Superflipo, darrere de Mattei i Citron?

Anónimos Reunidos Geiper ha dit...

Ni cas, són cants de Sireno.

Del Sireno Calinco que apatrulla la ciutat!

Tadeus ha dit...

Oh! Per fi un anònim amb certa capacitat creativa!

Per cert, ¿no ens aniria bé una entrevista d'ultratomba al Capità Superflipo?

Superagent Pardo ha dit...

Jo no feia una afirmació; feia una pregunta.

Tadeus ha dit...

El que ens fa falta és algun valent que baixe als inferns a vore si troba a Superflipo and friends. Ja n'hi ha precedents al món literari: la Divina Commedia, el somni d'Escipió en "La República" de Ciceró o el conegut (i meravellós) episodi de l'Eneida, quan Enees baixa als inferns amb el Ramus Aureus (sí, la 'branca daurada' de James Frazer).

Aquil·les Sisternes ha dit...

Serà difícil fer-li una entrevista d’ultratomba al capità Superflipo. L’encarregat d’aqueixes entrevistes, el Santíssim Pare, també està desaparegut.

Anònim ha dit...

Resigneu-vos: han mort assassinats cinc autors d'El Penjoll. Davant esta situació crec que el que caldria que féreu és:

1) Incrementar la seguretat personal dels autors i autores d'El Penjoll, per exemple, portar algun arma (del tipus Winchester, Kalashnikov AK-47 o Magnum de xocolate i vainilla) per si pot haver algun intent d'assassinat més... No vull ficar-vos nerviosos però: no s'heu plantejat que puguem estar parlant d'un assassí en serio d'autors d'El Penjoll?

2) Fer un enterrament pel ritus cristià dels cinc cosos (que ja comencen a fer pudor). No seria d'estranyar que algun d'ells ressuscitara, i més si este ritus és fera a primeres hores del dia de Tots Sants (Omnia Sanctorum).

Alietes el del Corralot ha dit...

Gràcies, Anònim.

I ara parlant ben seriosament: he de posar en el coneixement de vostés que he rebut un correu electrònic de l'inspector Feliu Oyono.

L'inspector Oyono em fa arribar una nota que es va trobar en aquell xalet d'infausta memòria per als penjollaires. Més concretament la nota en qüestió va ser trobada dins del florí del ja difunt Capità Superflipo.

He imprés la nota-poema i estic intentant desxifrar-la.

Estic absolutament desfet. De moment no tinc paraules. Quan en tinga alguna vos la faré saber.

Tadeus ha dit...

Tot açò em preocupa vivament. Amb l'aparició de l'inspector Oyono estem sembrant les llavors d'un conflicte d'imprevisibles conseqüències: un conflicte... de competències!... Oyono pertany al cos de la policia, i el Superagent Pardo és un investigador privat... ¿Com pot acabar tot açò?...

Superagent Pardo ha dit...

Tinc amistat amb l'inspector Oyono. M'ha dit que encara és prematur parlar de la mort de Superflipo. No està clar que aquell cadàver, molt desfigurat, fos el del capità.

Per altra banda, jo trobe molt sospitós l'últim anònim. ¿A vostès no els sonen els trets estilístics i la manera absurda d'expressar-se?

Tadeus ha dit...

A mi el que en realitat m'esgarrifa és que l'anònim s'ha equivocat en la declinació. Ha escrit "Omnia Sanctorum" quan en realitat és "(dies) Omnium Sanctorum"!