Carta de l'inspector Oyono

Havia decidit d’arxivar el cas, però em sembla que aquesta missiva de l’inspector Oyono introdueix a l’assumpte matisos interessants. Me l’he trobada al meu correu electrònic amb el prec que la faça pública.

A l’atenció dels penjollaires:

Em diuen Feliu Oyono i, com molts ja se n’haureu adonat, tinc el mateix nom que un dels protagonistes del llibre Els neons de Sodoma, del qual és autor Xavier Aliaga. Malgrat esta coincidència, i que sóc negre i inspector de polícia, no tinc res a vore amb el senyor Aliaga. Per tant, no seria correcte confondre el senyor Aliaga amb cap inspector de policia negre. També aprofite per aclarir que estic al càrrec del cas del quíntuple assassinat del xalet de Bixquert i que treballe en el mateix de manera autònoma; tot el que faig és sota la meua responsabilitat i no sota la creueta.

Fets estos aclariment previs, relatius a la meua persona, vaig a fer-ne alguns més per tal de donar resposta a interrogants i dubtes sobre el mencionat cas que han plantejat, recentment, els senyors Alietes del Corralot (en els posts Sobre l’assassinat del Capità Superflipo (I) i Sobre l’assassinat del Capità Superflipo (II)) i el Superagent Pardo (en els posts Mentides podrides! i Preguntes, preguntes i més preguntes), als quals agraïsc la seua col·laboració. Ací van:

a) Sobre la interpretació de la nota-poema del senyor Superflipo per part del senyor Alietes del Corralot: En el Departament de Policia Científica Municipal estàvem treballant sobre la hipòtesi que la garsa era El Penjoll, però ja estem atenent la nova possibilitat que la garsa siga n’Alietes del Corralot. En qualsevol cas, tenim quasi descartada la possibilitat suggerida d’un assassinat massiu i posterior suïcidi per part del senyor Superflipo.

b) Sobre les preguntes llançades per part del Superagent Pardo:

• Qui ha redactat la notícia apareguda a El Penjoll? No el tenim identificat però sabem que es tracta d’un col·laborador o col·laboradora del setmanari L’Informador de La Costera.
• S’està investigant qui és l’anònim que trucà advertint del succés? Sí, i sembla que és el mateix anònim que va fer un recent comentari en El Penjoll i que respon al nom de Charlton Heston.
• Qui és l’autostopista que afirmà, en roda de premsa, conèixer els resultats de l’autòpsia? Qui li havia dit que els cadàvers tenien els seus esfínters dilatats? Com sabia que les morts s’havien produït al transcurs d’una orgia? Com sabia que la causa directa de les morts fou un atac al cor patit durant la relació sexual? Responent a la primera qüestió queden respostes les altres: l’autostopista era el metge forense a qui se li va estropear el cotxe, prop del fatídic xalet, quan ja s’en tornava cap a casa.
• Quin resultat han donat les indagacions a prop de les diferents sectes locals? A hores d’ara, i per les proves que tenim, sembla que les sectes locals estan netes. No són sospitoses.
• Les altres preguntes plantejades pel Superagent Pardo: Des de quan compta l’ajuntament amb un CSI? Per a què el necessita Rus?... Crec que no venen al cas i que poden despistar. Per tant, no faré cap comentari al respecte.
• Quant a la pregunta del milió: hi ha cadàvers? Sí, hi ha cinc cossos sense vida que el Departament de Policia Científica Municipal pot mostrar en privat a qui ho sol·licite; públicament, no està permés mostrar els cossos.

Però encara vaig a fer més aclariments, perquè ningú puga pensar que em guarde cap carta sota la manega.

En la notícia del quíntuple assassinat, el metge forense (l’autoestopista) fa referència a l’autòpsia. Açò no és cert, no es va fer cap autòpsia. Dos preguntes sorgeixen d’açò: Per què no es va fer cap autòpsia? I per què es va dir que s’havia fet? Les responc:

Per què no es va fer cap autòpsia? Perquè els cossos estaven sense vida, però… no estaven morts! Com bé ha esbrinat el Superagent Pardo, hem trobat restes de digital, que no va ser inoculada per via oral sinó anal (prenent estes restes és quan vam descobrir la nota-poema al florí de Superflipo). Els cossos no tenen senyals vitals, però tampoc no es deterioren ni descomponen, com passaria en un mort. Per este motiu no s’han soterrat encara. Un cas d’assassinat? En sentit estricte, sembla que no, que es tracta, més bé, d’un robatori de les ànimes dels cinc personatges. En la meua opinió estem davant d’un fenomen paranormal... Alguna cosa sobrenatural... Un cas de vudú?... Qui sap! Vol dir açò que poden recuperar la vida els cinc cossos? No estic segur, però està clar que si hi ha alguna possibilitat passa per resoldre el cas.

Per què va dir el metge forense que s’havia fet l’autòpsia? Perquè li ho vaig manar jo amb la intenció de ficar nerviós l’assassí i vore si reaccionava fent alguna jugada en fals. Es va aconseguir? Sembla que sí: pistes, que no puc desvelar, confirmen que després de publicar-se la notícia, el lladre d’ànimes ha visitat i deixat empremta en este bloc.

Abans d’acomiadar-me, vull recomanar als penjollaires que vagen amb compte i siguen cauts: hi ha un lladre d’ànimes en El Penjoll. No es fien de ningú, qualsevol podria ser. I, per favor, no deixen de fer els seus esbrinaments, són claus per poder arribar a identificar-lo, capturar-lo i vore si podem recuperar les ànimes i tornar-les al cos que els correspon.

Esperant haver sigut d’utilitat,

L’inspector Feliu Oyono.

PD- Aprofite des d’ací per donar la meua enhorabona al senyor Corts pel magnífic post Orígens lúdics de la literatura.