dimarts, 3 de novembre de 2009

Preguntes, preguntes i més preguntes

En aquest cas —i d’acord amb la meua experiència— no ens hauríem de fiar de les aparences, ni empassar-nos tot allò que diguen uns i altres —tampoc, evidentment, el que diga jo—. Aquest cas està ple de pistes falses. Considerem, per exemple, la nota de premsa anunciant la trobada dels cossos. Qui l’ha redactada? S’està investigant qui és l’anònim que trucà advertint del succés? Qui és l’autostopista que afirmà, en roda de premsa, conèixer els resultats de l’autòpsia? Com sabia que les morts s’havien produït al transcurs d’una orgia? Qui li havia dit que els cadàvers tenien els seus esfínters dilatats? Com sap que la causa directa de les morts fou un atac al cor patit durant la relació sexual. Massa preguntes sense resposta!

Però encara se’n podrien fer més. Des de quan compta l’ajuntament amb un CSI? Per a què el necessita Rus? Qui és el cap d’aqueixa policia científica municipal que insinua la possibilitat del crim passional? Quanta gent està ficant el nas a l’assumpte? Per ventura hi ha dues, tres o quatre cerques paral·leles? Quin resultat han donat les indagacions a prop de les diferents sectes locals? Està amagant-se alguna carta sota la mànega l’inspector Feliu Oyono? Tenen aquests fets alguna relació amb el cas Gürtel? Recordem que, segons ha dit la premsa aquests dies, el jutge Pedreira ordenà que es retiraren del sumari del cas certs materials (filmacions fetes en prostíbuls i fotos d’alt contingut sexual), perquè podien afectar l’honorabilitat de persones alienes a la instrucció. Estaria enamorat Superflipo, la merla, de Francisco Camps, la garsa?






Finalment, està la pregunta del milió: hi ha cadàvers? La premsa no ha publicat cap foto de l’escenari del crim. No hem vist cap cos cobert per cap llençol (i si no hi ha cadàver, no hi ha crim). En definitiva, s’està seguint, en aquest afer, alguna estratègia d’intoxicació de l’opinió pública i dels lectors d'El Penjoll? Jo, per exemple, he intentat que Oyono fos més explícit sobre l’assumpte dels atacs al cor. Li he preguntat si s’han trobat, a l’autòpsia, restes d’alguna substància química: clorur potàsic, carbofuran, propofol, digital... La seua resposta ha estat un somrís. És possible que les dues primeres substàncies siguen desconegudes dels penjollaires.

En EEUU, el clorur potàsic s’injecta, per via intravenosa, als condemnats a mort, per a provocar-los una parada cardíaca. La substància té un color i una textura molt semblants a la cocaïna i a una de les varietats de l’heroïna. El carbofuran (C12H15NO3) s’utilitza com a insecticida i com a verí per a matar animals grans ferits (si s’apliquen dosis elevades, provoca la mort instantània; estalvia, per tant, molt de patiment). Les altres substàncies són més conegudes. El propofol és un anestèsic intravenós que se subministra combinat amb lidocaïna i analgèsics; és la droga que, presumiblement, causà la mort de Michael Jackson.

Quant al digital (denominació que ni pintada, per a gent afeccionada a navegar per la xarxa) és una substància obtinguda de la planta digitalis purpurea, de la qual deriven diferents glucòsids cardíacs; no té sabor i es pot subministrar per via oral (hom diu que fou el verí, mesclat amb altres medicaments, que matà l’efímer papa Joan Pau I). En nomenar aquesta substància, el somriure d’Oyono s’ha transformat en un rictus de serietat. «No puc aclarir-te qüestions que estan sota secret sumarial», ha tallat. Em veig obligat, per tant, a detenir momentàniament les meues perquisicions. Necessite reflexionar sobre alguna peça que no acaba d’encaixar en aquest trencaclosques. Quan tinga notícies noves, ja us les comunicaré.

11 comentaris:

casires ha dit...

sóc jo, o aquesta història dels assassinats és d'allò més avorrit que ha passat pel penjoll?

deltot ha dit...

seràs tu, perquè a mi està enganxant. En concret, a partir d'este post. No tindràs alguna cosa que vore tu en els assassinats?

D'això res ha dit...

Acò és un tostó!

Alietes el del Corralot ha dit...

És veritat: és un puto tostó! Havent-me tret de damunt els remordiments de consciència que m'afligien, m'he quedat més content que unes pasqües. Descarregat del pes, doncs, pegue este crit alliberador:
Vagen els cinc mortets a cagar a la platja!
O dit d'una manera més fina: Angelets, al cel!

el funambuliste ha dit...

justet el que pensava jo... i si els deixem descansar en pau? de vegades és molt millor no saber tota la veritat dels fets... ¿no?

el funambuliste ha dit...

m'aborrone només d'imaginar-me la veritat!

Lo Pol ha dit...

Per a mi que sí: sic transit gloria mundi, o com s'escriga això. Deixem els morts en pau.

Superagent Pardo ha dit...

Doncs... si tanta gent de seny està d'acord, arxivarem el cas i ens dedicarem a altres afers.

Anònim ha dit...

L'arxivament del cas... Això és el que pretendria l'assassí o assassins. Per cert, senyor Pardo, ha mirat el seu e-mail últimament... No es deixe enganyar per la gent de seny... És més: comence a sospitar d'ells.

Alietes el del Corralot ha dit...

No insistisca, Anònim, si és vosté una veu d'ultratomba i vol manifestar-se, avant, però prove una altra estratègia. A mamar!

Superagent Pardo ha dit...

Efectivament, he mirat el correu electrònic endarrerit i m'he trobat amb una sorpresa: Estic reflexionant sobre els passos a donar, "senyor anònim".