En un recent post, el Sr. Santíssim Pare feia una recensió del llibre El dia que sempre era Setembre, dient d’ell que era “un bon exemple de la nova novel·la satírico-romàntica grega” i atorgant-li l’autoria al Sr. Dionisos Papallona. En un comentari al post, vaig denunciar la no correspondència atribuïda pel Sr. Santíssim Pare entre el títol de l’obra, la seua temàtica i el seu autor. Malgrat que a este comentari li va seguir un del propi Sr. Papallona desmentint la seua autoria sobre el llibre, el Sr. Santíssim Pare em va desafiar a que diguera de què va el llibre i qui és el seu l’autor. Doncs ací ho té: la història està basada en fets reals i narra l’experiència de la Dra. Elizabeth Saw sobre l’ús d’un bloc a Internet com teràpia rehabilitadora en pacients amb desdoblament de la personalitat que va tindre al Centre Psiquiàtric de Yoknapatawpha (Mississippi, EEUU), i l’autor del llibre és, com hauran endevinat ja: William Faulkner. Ací tenen la prova:
7 comentaris:
Ja l'he pillada! William Faulkner va morir en 1962. A l'època que va viure Faulkner no hi havien blocs, ni Internet. No quadra.
Dª Reencarni i altres alter-egos: ¿No serà que estan vostés en una espècie de realitat paralela?
Crec que he donat amb la clau. William Faulkner i Papallona són el mateix personatge. Si són personatges, no persones, perque ningú els ha conegut, ningú els ha vist mai en persona. Tothom fa referéncia a ells com si foren semideus o algo semblant. Peró realment em pareix que són fruit de la imaginació d´algún monstre de la escena, segurament Papallona i Faulkner són els mateix si si si ho veig...i qui és eixe geni que va coneixer Capità a Grecia?
Sr. Santissim Pare:
Evidentment, "El dia que sempre era Setembre" és un obra de ciència ficció.
Sr. Cal·linca:
En este bloc, tots estem en la mateixa realitat: la virtual.
Sr. Anònim:
Suggeridor plantejament. S'imagina que tot El Penjoll responguera al mateix?
Ciència ficció? Explique'ns com? Perquè vosté diu de la història que es conta en el llibre "està basada en fets reals".
Notícia: ja he acabat de llegir "The Sound and the Fury", i em queden més ganes de seguir llegint a Faulkner.
He trobat en el text d'esta novela un breu episodi que, curiosament i per si no hi havia prou embolic existencial, em recorda el títol del llibre de Papallona:
"trees whose very burgeoning seemed to be the sad and stubborn remnant of September, as if spring had passed them by".
En este fragment l'autor està descrivint els arbres d'un carrer, i ho fa de manera sublim, dient que, amb el seu aspecte pobre i trist, estos arbres sembla que floreixen en septembre, i no en primavera.
Arbres florits en setembre, o detinguts en el mes setembre, el mes trist per excelència.
De vegades no és fàcil llegir a Faulkner, sobretot quan parlen alguns dels seus personatges. Vegem una mostra:
"Whut got into you dis mawning? Here I sont you fer wood en you ain't never brought mo'n six sticks at a time to save yo life twell today. Whut you fixin to ax me kin you you do now? Ain't dat show lef town yit?"
¿On queda l'anglés estàndard? Els protagonistes de Faulkner parlen, en major o menor grau, una variant no-estàndard de l'anglés, en particular els negres amb la seua parla particular (exemple anterior). Ací tenen ara les paraules d'un predicador negre:
"I tells you, breddren, en I tells you, sistuhn, dey'll come a time. Po sinner sayin Let me lay down wid de Lawd, lemme lay down my load. Den whut Jesus gwine say, O breddren? O sistuhn? Is you got de ricklickshun en de blood of de Lamb? Case I ain't gwine load down heaven?"
En fi, no apte per a qui estiga començant a aprendre anglés... Com deia l'altre dia, no sé com s'ho han fet per a traduir este llenguatge en altres llengües.
Sra. Palomino: He fet les meues indagacions i el llibre "El dia que sempre era Setembre" no està entre les obres de William Faulkner.
Publica un comentari a l'entrada