dimarts, 15 de setembre de 2009

Cap d'ells no és un personatge de Faulkner


Podria ser Benjamin "Benjy" Compson, el xic autista dels Compson —un dels personatges d’El brogit i la fúria, de William Faulkner—, somniant que de major és policia. Però no, no és cap personatge de Faulkner. Per què li haurà entrat a tot el món aquesta dèria per Faulkner? Jo vull reivindicar Julio Cortázar. I no és per fer-li la contra a Calinca. És, senzillament, que m’agraden les músiques, les veus i la trama laberíntica de Rayuela, l’humor surrealista de Bestiario o d'Historias de cronopios i de famas, el desassossec inquietant d’Alguien anda por ahí... M’agrada la prosa de Julio Cortázar.

2 comentaris:

Calinca ha dit...

Sembla que, amb l'excepció de Superflipo i algun altre, en el Penjoll hi ha molts admiradors de Faulkner. ¿No serà que som una mica com els del poble de "Amanece, que no es poco"? És a dir, absurds i fabulosos.

"Rayuela" és una novela que he començat a llegir més d'una vegada per mai he passat de les primeres pàgines. En canvi, vaig llegir els relats complets de Cortázar quan tenia uns 19 o 20 anys, i em van meravellar. Més recentment, quan he llgit de nou alguna cosa d'este autor he comprovat que no m'impressiona tant. Potser la gran quantitat d'imitadors de Cortázar que han aparegut des d'aquells temps ha fet que la prosa 'à la Cortàzar' estiga ja molt vista. En tot cas, i en el meu cas, considere els relats de Cortázar una excelent lectura de joventut. A hores d'ara, però, no estic massa interessat en Cortázar ni en els autors de l'anomenat boom de la literatura hispano-americana.

Superagent Pardo ha dit...

Rayuela es pot llegir de moltes maneres. No és precís ni llegir-la sencera. El propi autor mostra, en un tauler, a l'inici de l'obra, uns suggeriments que van en aquesta línia.

Jo tampoc no estic massa interessat en William Faulkner. Preferisc, posem per cas, Cormac McCarthy. Ja se sap, les opinions són (segons va dir un editor nord-americà de revistes porno) com l'ull del cul: tothom en té.