Antoine LeBlanc (Paris, 1922-1951)

D’Antoine LeBlanc se sol contar, com anècdota, que va nàixer en 1922 al museu del Louvre, on els seus pares treballaven de porters. De menut, ell també va arribar a ser porter, però del Racing Club de Paris. Els LeBlanc van ser una família de porters fins 1939, any què els pares es jubilaren i Antoine va abandonar el futbol amateur per dedicar-se laboralment a la seua passió: la fotografia. Va començar treballant d’assistent de Man Ray, fins que este va abandonar Paris un any després, fugint de l’ocupació nazi. La coincidència d’este fet amb la mort dels seus pares en un accident de ferrocarril, va portar al jove Antoine a establir-se com fotògraf professional. Prompte s’especialitzarà en el retrat, on mostrarà un domini i perfeccionisme tècnic excepcional. Va ser el retratista dels oficials de la wehrmacht a Paris i la seua fama el va acabar portant a treballar a Berlín, arribant a ser fotògraf personal d’Adolf Hitler, junt amb Heinrich Hoffmamn i Hugo Jaeger. Mentre estos últims s’encarregaven de fer-li les fotos vestit, Antoine LeBlanc s’encarregava de fotografiar el cos nu del Führer. Segons testimoni del propi Antoine, "a Hitler li agradava posar com model mentre practicava sexe dur amb generals del seu exèrcit i amb animals, especialment borrecs". Esta faceta de Hitler mai no s’ha pogut demostrar perquè els negatius de les fotos fetes per Antoine es quedaven en poder del Führer i, fins a dia de hui, no n'ha aparegut cap.

En acabar la guerra, Antoine LeBlanc va tornar a Paris, on no va ser ben rebut. Considerat col·laboracionista dels nazis per als vencedors i traïdor per als derrotats, va tindre moltes dificultats per poder sobreviure professionalment de la fotografia. Tampoc va quallar l'intent que va fer per ser contractat com porter del Racing Club de Paris. La mala situació professional el va fer caure en l’alcoholisme (principalment d’absenta), encara que també el va portar a arriscar i començar a experimentar la fotografia des d’una vessant artística, en compte de tècnica. En 1948, va descobrir a la jove model Mari-Claire Fournier, qui es convertirà en la musa de la seua obra. L’exuberant cos de esta model i la forta càrrega eròtico-sexual de les fotografies li reporten èxit professional i un cert reconeixement artístic que es vorà truncat, només un any després, per la ceguera total que li provocarà la seua addicció a l’absenta. La beguda va acabar la seua faena als pocs dies que Antoine complira els 29 anys. Al seu soterrament va acudir el seu mestre Man Ray, qui decidirà instal·lar-se de nou a França per aprofundir en l’obra experimental del seu deixeble, descobrint-la com pionera del moviment patafísic en fotografia.