Marie-Claire Fournier (Valls, 1932- Xàtiva, 1999)

És el nom artístic d’Enriqueta Baldoví i Castellano, una famosa vedette de la dècada de 1950.

Filla única del matrimoni entre el conegut esportista xativí Joan Baldoví i Serneguet i la infermera suecana Apolonia Castellano i Estruch, a la que se li atribueix l’autoria del llibre Memòries d’una infermera suecana a l’Astrid Lindgren Hospital d’Estocolm (1905-1915).

Des de ben menuda, Enriqueta va destacar com ballarina i cantant, guanyant en ambdues facetes diversos concursos infantils de caràcter tant nacional com internacional. L’internament de son pare al Sanatorio Psiquiátrico Nuestra Señora del Pilar de Saragossa en 1945, fa que sa mare decidisca presentar a Enriqueta a les proves de l’Escola del Ballet de l’Opera de Paris on ingressarà i rebrà classes durant tres anys, fins que l’expulsaren degut a l’exuberant creixement del seu cos i la seua inadequació per al ballet clàssic. Als setze anys, Enriqueta tenia un voluptuós cos d’1’82m i 69 kg.

Enriqueta decideix abandonar el ballet, però no França, on l’ebullició artística fa que prove com model fotogràfica d’Antoine LeBlanc utilitzant ja el nom de Marie-Claire Fournier. Les provocatives fotos del seu majestuós cos nu li proporcionen una fama que, conjuntament amb la seua formació com cantant i ballarina, li obriran les portes com primera vedette dels principals cabarets de Paris: el Moulin Rouge, el Folies Bergère, el Lido, el Crazy Horse... Però Marie-Claire no era només cos, la lleugera i atrevida vestimenta que utilitzava, la seua sexualitat desinhibida i l’erotisme dels seus moviments la convertiran en la vedette més glamourosa de la década de 1950. També va fer representacions a altres llocs importants d’Europa com el Cabaret Voltaire de Zurich, a Barcelona va actuar a Els Quatre Gats, El Molino i El Cangrejo, a Madrid ho va fer al Teatro Maravillas, al Lope de Vega (on va ser detinguda en una actuació per desordre públic) i al Teatro Martín, va arribar, fins i tot, a actuar al mític Kit Kat Club de Berlín...

En l'àmbit de la vida privada de Marie-Claire, també arribaren a tindre ressò els romanços que va mantindre amb alguns multimilionaris solters d’edat avançada, fins que en 1958 es va casar amb el productor grec de formatge feta, Sartoris Papallona, trenta anys major que ella. Eixe mateix any Marie-Claire va crear la seua pròpia companyia. En agost de 1961, la companyia va fer una gira de quatre mesos pels Estats Units. Allí va actuar al Cotton Club de Nova York. Una de les nits va acudir l’escriptor William Faulkner, qui sembla es va enamorar perdudament d’ella, assistint, a partir d’este moment, a totes les funcions on eixia Mari-Claire.

En acabar la gira, el matrimoni Papallona-Baldoví, decideix prendre’s unes vacances junts al Balneari de Bellús (prop de Xàtiva, on Marie-Clair havia de resoldre assumptes pendents relacionats amb l’herència familiar). Estes vacances es vorien allargades per l’estat de bona esperança de Marie-Claire. Els últims mesos d’embaràs, el matrimoni Papallona-Baldoví combatia la calor de la zona fent passejos amb el seu descapotable, un Porsche 550 Spyder. En un d’eixos passejos, el 7 de juliol de 1962, van tindre que parar a Alfarrasí on Marie-Claire va donar a llum un preciós xiquet, que li ficarien de nom Dionisos. A les poques setmanes del naixement, Sartoris Papallona va sofrir una embòlia cerebral que el deixaria depenent la resta de la seua vida. Este fet farà que Marie-Claire decidisca no tornar mai més a pujar als escenaris i es recloga en la mansió que el matrimoni tenia a l'illa de Lesbos a Grècia, on es dedicarà en cos i ànima a cuidar al seu marit i a criar al seu fill.

La mort del seu marit en 1983 i la difícil situació econòmica que travessaven fan que Enriqueta, amb 51 anys, i els seu fill, de 21, es muden a viure a Xàtiva, on la famosa vedette mantindra un absolut anonimat fins que es va morir d’una parada cardíaca en 1999, a l’edat de 67 anys.