dilluns, 28 de setembre del 2009

Antoine LeBlanc (Paris, 1922-1951)


D’Antoine LeBlanc se sol contar, com anècdota, que va nàixer en 1922 al museu del Louvre, on els seus pares treballaven de porters. De menut, ell també va arribar a ser porter, però del Racing Club de Paris. Els LeBlanc van ser una família de porters fins 1939, any què els pares es jubilaren i Antoine va abandonar el futbol amateur per dedicar-se laboralment a la seua passió: la fotografia. Va començar treballant d’assistent de Man Ray, fins que este va abandonar Paris un any després, fugint de l’ocupació nazi. La coincidència d’este fet amb la mort dels seus pares en un accident de ferrocarril, va portar al jove Antoine a establir-se com fotògraf professional. Prompte s’especialitzarà en el retrat, on mostrarà un domini i perfeccionisme tècnic excepcional. Va ser el retratista dels oficials de la wehrmacht a Paris i la seua fama el va acabar portant a treballar a Berlín, arribant a ser fotògraf personal d’Adolf Hitler, junt amb Heinrich Hoffmamn i Hugo Jaeger. Mentre estos últims s’encarregaven de fer-li les fotos vestit, Antoine LeBlanc s’encarregava de fotografiar el cos nu del Führer. Segons testimoni del propi Antoine, "a Hitler li agradava posar com model mentre practicava sexe dur amb generals del seu exèrcit i amb animals, especialment borrecs". Esta faceta de Hitler mai no s’ha pogut demostrar perquè els negatius de les fotos fetes per Antoine es quedaven en poder del Führer i, fins a dia de hui, no n'ha aparegut cap.

En acabar la guerra, Antoine LeBlanc va tornar a Paris, on no va ser ben rebut. Considerat col·laboracionista dels nazis per als vencedors i traïdor per als derrotats, va tindre moltes dificultats per poder sobreviure professionalment de la fotografia. Tampoc va quallar l'intent que va fer per ser contractat com porter del Racing Club de Paris. La mala situació professional el va fer caure en l’alcoholisme (principalment d’absenta), encara que també el va portar a arriscar i començar a experimentar la fotografia des d’una vessant artística, en compte de tècnica. En 1948, va descobrir a la jove model Mari-Claire Fournier, qui es convertirà en la musa de la seua obra. L’exuberant cos de esta model i la forta càrrega eròtico-sexual de les fotografies li reporten èxit professional i un cert reconeixement artístic que es vorà truncat, només un any després, per la ceguera total que li provocarà la seua addicció a l’absenta. La beguda va acabar la seua faena als pocs dies que Antoine complira els 29 anys. Al seu soterrament va acudir el seu mestre Man Ray, qui decidirà instal·lar-se de nou a França per aprofundir en l’obra experimental del seu deixeble, descobrint-la com pionera del moviment patafísic en fotografia.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Te que vorer amb el nostre Tony Leblanc?

Capità Superflipo ha dit...

Hi ha moltes semblances: el nom, la data de naixement, ser fill d'un porter de museu, haver jugat al futbol... Però crec que ací acaben les coincidències.

Anònim ha dit...

Ai mare, no calia arribar a les amenaces... per cert, avui he cobrat

Alain Citron ha dit...

Per cert, la base quatre du concours se lit comme suit: «Faran referència [les biografies] a personatges ficticis però que estiguen relacionats amb Xàtiva o la contornada». Cet Antoine LeBlanc n'a de relacion avec Xative ou ses environs?

Hi hagué un célèbre criminel français du XIX siècle, Antoine le Blanc, émigré aux États-Unis. Il y a aussi le dramaturge marseillais Antoine Leblanc de Guillet (1730-1799), plusieurs pièces del qual foren condamnées par l'Església (et llur représentation interdite, pel seu caràcter patafisique).

Nous avons, finalment, l’acteur espagnol Tony leBlanc, madrileny. Je pense que seulement cet darrer a tingut une relation avec Xàtive. Je pense qu'il a travaillé a l'ancien Grand Théâtre xativien, avec la companyia de Celia Gámez.

Enfin: Pourquoi ne pas nous mostra des photos du période d'expérimentation de cet personatge inconnu com si étrange?

Capità Superflipo ha dit...

A l’atenció de Monsieur Citron:

És tot un plaer trobar un lector atent, interessat i preocupat en la biografia presentada. Moltes gràcies pel seu comentari que fica al descobert algunes (des)pistes utilitzades. Està clar que cercant al Google “Antoine Leblanc”, eixen totes les possibilitats per vosté apuntades, però ja li dic que el LeBlanc fotògraf és un personatge peculiar. Desconegut pràcticament fora de l'àmbit de la patafísica, inclús no massa conegut dins d'ella.

El seu nom ens porta a moltes referències, però només això… Cada referència a la que ens duu és, podríem dir, un camí sense eixida.

Fa un altre comentari ficant en dubte la relació d’Antoine Leblanc amb Xàtiva o la contornada. Però clar que té relació… ¿Com no va a tindre relació amb Xàtiva haver sigut el descobridor i qui va llançar cap a la fama a Marie-Claire Fournier?

La seua obstinació d'atent lector demana alguna evidència empírica del període d’experimentació patafísica d'Antoine LeBlanc. No li càpia cap dubte que els seus ulls voran en breu alguna foto penjollada en este bloc, perquè el seu comentari la mereix. Ara mateix tinc una foto davant de mi de la provocadora Marie-Claire Fournier... però haurà d’esperar, perquè és mitja nit i, com vosté sap, el primer dia de més, el primer post que es penja és el de l’editorial.

Li reitere la meua gratitud pel seu pertinent i encertat comentari. Només li demane que tinga un poc de paciència.... Ai! Marie-Claire Fournier... Quina dona!

Alain Citron ha dit...

Mais qualle Marie-Claire Fournier est la dona en question? Quina Marie-Claire Fournier c’est que vous voulez dire? En France, il y a beaucoup de Marie-Claire Fournier. Ce nom et ce prénom sont aussi communs que Mari Carmen Benavent en Quatretonde.

Capità Superflipo ha dit...

Monsieur Citron:

En un post recent comente de quina Marie-Claire Fournier estic parlant.