Ignasi se'n va anar al front i ja no va tornar. No va tindre dona ni fills. Ningú va plorar la seua mort perquè, oficialment, no és mort, però tampoc desaparegut. Ningú no li pot portar flors a la seua tomba perquè no en té. D'ací uns anys passarà a un estat molt clar: inexistent.
9 comentaris:
Se'n va anar de putes al Brasil i allí es va quedar. Putero!
Sóc un votant habitual del pp i m'agrada anar de putes al Brasil i el comentari anterior no m'ha fet gens de gràcia.
perdoneu però no entenc res i em sembla de molt mal gust tot açò
l'anònim primer; podries tenir un poc més de vergonya i demanar disculpes.
per desgràsia una història de rabiosa actualitat
Discrepe de la indignació generada pel primer comentari. Em sembla un gir preciós. Un corrent d'aire fresc i divertit que fa d'Ignasi (el protagonista) un home vital i despert, com sense dubte havien de ser-ho tots aquells homenots.
El punt de tragèdia que apuntava el microrelat a mi em deixa absolutament fred, sobretot perqué ningú de nosaltres ha estat en el front.
Tal vegada no hauria d'haver-me afectat el comentari, tens raó. Però és que Ignasi és mon tio, germà de la meua àvia. Rafelet em va dir que el despersonalitzara i així vaig fer, però en el fons no puc desconnetar per aixó, supose que ho entens.
I com vol que entenguem que l'Ignasi en qüestió és son tio si no ho diu? De tota manera, el viatge a Brasil (la ficció) seguix sent molt més interessant (i per tant millor literàriament) que la realitat. En un concurs de microrelats la realitat a mi no m'interessa gens.
Respecte totalment la seua opinió Sr. Alietes però precisament a mi el que més m'inspira és la realitat. Visions diferents? Estils diferents? diga-li vosté com vullga.
Publica un comentari a l'entrada