Casa de putes

Arran de l’últim editorial, la comtessa d´Angeville feia un apunt lingüístic d’orde semàntic: «Vostès no gasten l'expressió casa de putes?». He de dir que la pregunta em deixà pensarós i no he parat de pegar-li voltes a l’assumpte: «És El Penjoll una casa de putes?». La qüestió és àrdua. Primer, cal definir quina cosa és una puta (referint-nos, naturalment, a la prostituta que exerceix la seua activitat de forma lliure i voluntària); tot seguit, què és una casa de putes. S’han donat moltes definicions de puta. Hi ha dues molt clàssiques: «Dona que exerceix l’ofici més vell del món» i «Dona que ven el seu cos». Anem per parts. D’acord amb una vella especulació feta, entre d’altres, pel recordat Josep Vicent Marqués, ambdues asseveracions resultarien ser falses. Hi hauria un ofici més vell que el de la meuca: el del client que paga els serveis sexuals amb el salari o guany obtingut amb l’exercici de la seua professió o activitat econòmica. Tampoc no és cert que la marcolfa venga el seu cos; més bé el lloga per hores —les qui venen el seu cos de forma indefinida són algunes casades—. Puta seria, per tant, la dona que presta per gust serveis sexuals, guanyant de pas uns dinerets. Una segona accepció del diccionari diu: «Puta. Terme aplicat a tota mena de persones o de coses dolentes, astutes, difícils, perilloses, etc. Exemples: No et fies d'aquest home, que és molt puta. Feia un temps puta». o «Mala puta. Persona dolenta, astuta. Exemple: Quin mala puta està fet aquell!». Sincerament, jo no trobe paral·lelismes amb El Penjoll. Després està la qüestió del bordell, l’indret on es practica la prostitució. El nom de l’establiment presenta múltiples variants (algunes d’elles, barbarismes que haurien de figurar al diccionari per dret propi): lupanar, casa de tolerància, maison close, casa de plaers (maison de plaisirs), casa de cites... En català, hi ha una accepció, el meublé, amb unes connotacions molt concretes: prostíbul de preu mitjà o alt —a Barcelona, aquest terme té uns matisos propis, a cavall entre la casa de cites i l’hotel al qual poden acudir fins i tot parelles formals que busquen experiències “distintes”—. La temptació d’establir analogies (casa de tolerància, casa de plaer, casa de cites...) amb El Penjoll és molt forta. Tanmateix, tot i haver moltes diferències, la casa de putes “clàssica” té dos elements comuns que manquen al nostre blog: un bar, en què els clients descansen i es relaxen, i un seguit d’habitacions en què les prostitutes practiquen sexe amb ells. A més, el bordell sol estar regentat per una persona, generalment una dona denominada matrona o madame, encarregada de mostrar les xiques —abillades amb robes diminutes, com ara tangues o bikinis— al client, que haurà de decidir quina serà l’elegida per a proporcionar-li els serveis sexuals. Fan aquest paperot Refelet o el Capità Superflipo? No! Tenim bar en El Penjoll? Tampoc! Hi ha parelles formals que busquen experiències “distintes”? Hi ha trios en El Penjoll...? No sé, però jo continue preferint la metàfora de la cabina dels germans Marx, explicada l’altre dia per Escrivà de Cort.