Poca vergonya

Afortunadament en un sistema democràtic els ciutadans i ciutadanes tenim la possibilitat d'escollir els nostres representants polítics, tot i que hauríem de dir els nostres partits polítics. I dic partits perquè és el què fem, doncs no ens deixen votar a persones concretes. Si fos així, segurament, alguns dels mals endèmics de la política podrien solucionar-se o, si més no, millorarien. Perquè caldrà recordar que els nostres representants en les institucions de govern han estat escollits per defensar els interessos de tots aquells que els han votat. En algun lloc hauria d'estar escrit i penat, que els governants tenen l'obligació de defensar els interessos del poble, i no els dels seus partits polítics. Segurament aquesta pseudo -democràcia que tenim encara no està preparada per assumir que la política l'haurien de fer les persones i no els partits, doncs passa que, dia si dia també, els partits governen pensant en el seu interés partidista, perjudicant evidentment els interessos del poble, fins i tot d'aquells que els hi van votar.
Exemples en tenim a dojo, a casa nostra l'enfrontament entre el PP, que governa el Consell i el PSOE que governa a l'Estat, és el pa de cada dia. Quantes subvencions, projectes i ajudes no ha volgut acceptar el Consell perquè venien del Govern de Zapatero? Moltes, més de les que ens imaginem. I quina explicació ha donat als valencians el president Camps? Cap, excuses demagògiques. Aquestes decisions han beneficiat els interessos dels valencians? No, de ninguna manera. El PP té la consigna donada que tot allò que vinga del Govern del president Zapatero ha de ser rebutjat o, com a molt, minimitzat, difuminat. L'objectiu és que el poble no identifique una millora en sanitat, educació, infraestructure, etc amb el Govern central.
Aquesta estratègia, partidista,egoista, hipòcrita, no exclusiva del PP, doncs en altres ocasions també la practica el PSOE i altres partits, és una vergonya per al sistema democràtic. El cas de la Llei de la Dependència és encara més punyent, tot i si tenim en compte que s'està jugant amb la salut de les persones.
De “poca vergonya” qualificaven els dependents del País Valencià, amb la prestació social reconeguda, l'endarreriment de la Conselleria de Benestar Social en l'abonament de les mensualitats. I és que l'aplicació a casa nostra d'aquesta llei estatal, promoguda pel Govern de Zapatero, és la més mal gestionada de tot l'estat. Uns vint mil valencians estan a l'espera que es resolguen els seus expedients per poder cobrar l'ajuda que els pertoca. Però la Conselleria de Benestar Social, encapçalada pel conseller Juan Cotino, estan fent el possible i l'impossible perquè aquesta llei, que pretén millorar la vida de les persones dependents i els seus familiars, no es generalitze. Així, s'han perdut expedients, no s'atenen requeriments d'informació, s'han de repetir valoracions per extraviar-se documentació, ajudes que arriben quan la persona ja ha mort, etc. Milers de valencians han hagut de reclamar davant el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià per exigir la concessió de les ajudes.
Miren fins on arriba la misèria de la política que el PP en les comunitats que governa, en especial al País Valencià i a Madrid, està presentant el mínim possible de dictàmens de persones dependents. Al País Valencià, amb una població de 5.029.601 habitants, només es presentaren 38.332 sol·licituds, el que representa només el 0,69%, a Madrid el 0,64%, mentre que al País Basc representa el 2,69 % o a Andalusia el 2,61%.
Fet i fet, 23.000 famílies valencians no es podran beneficiar de la Llei de Dependència, doncs per culpa del Consell el País Valencià ha perdut 32 milions d'euros dels fons de l'Estat per l'endarreriment de les valoracions, 20 corresponents al 2008 i 12 al 2009. Segons el portaveu socialista de Política Social a les Corts, Antonio Torres “no hi ha cap interés en valorar a persones que porten més d'un any i mig en llista d'espera” . Aquesta actuació del Consell, que acaba també afectant als governs municipals, és de vergonya. Però, temps al temps. Aquesta actitud hipòcrita, aquest joc de fer la puta i la Ramoneta, aquesta prepotència que els hi dóna la majoria, i que pensen que el País Valencià és casa seua i tot els està permés, algun dia els hi passarà factura.Els valencians i valencianes, fins i tot molts d'aquells que els hi van votar, comencen a veure de quina pasta estan fents els nostres governants, que en lloc de pensar en el benestar de la població, només miren per l'interés del seu partit i que els seus projectes són d'aparador, són foc d'encenall.

Alcoi, 17 d'abril del 2009