dijous, 16 d’abril de 2009

LA DISCOTECA DE LO POL


ARTHUR CARAVAN - Arthur Caravan (2008)


Els miracles, tot i que siguen laics, existeixen. No es podria entendre, si no, que en la fins ara poc imaginativa escena musical en valencià sorgisca un grup com els alcoians Arthur Caravan, una proposta prou inclassificable basada en l'excel·lencia, en la recerca d'un discurs musical i textual diferent del qual és difícil marcar les influències, des del desconcertant tall que obri el disc, Liberto i el redoble americà, presidit per una inquietant letania de noms.


La cadència acaronada per les cordes d'Àrides estances podria haver estat parida pels Tindersticks, o per qualsevol representant de la música d'autor anglosaxona. Perpètua desànima remet als racons més obscurs de la tradició indie espanyola, de Surfin Bichos o Los Planetas, però a continuació apareix un enorme instrumental, Voyage to Mèxic, que remet i fins i tot millora propostes frontereres com les de Calexico.


En despertar, per contra, ens retroba amb la tradició musical mediterrània. I arribem al millor tema del disc, L'amor és cec, una preciosa història d'amor, amb xiulit incorporat, tan extraordinari que allò accessori és vincular-lo a una determinada influència o tradició. Però encara hi ha més canvis de registre: el vigor, a l'estil Nick Cave, de Dolces respostes, o el piano mortificador de Christmas in China. Fragments que contrasten amb els Arthur Caravan més desimbolts a Scotland-Hrvatska i Menjars al llit, somnis a la taula, cançó amb una progresió instrumental i vocal que remet a Arcade Fire i amb una lletra d'explícita combativitat.


Totes les possibles influències citades són aproximades i, segurament, ells les negarien. Però hi ha alguna cosa que no té confusió possible: el disc es tanca amb Susanna, una relectura del Suzanne de Leonard Cohen. I aquesta pista no enganya.

6 comentaris:

el funambuliste ha dit...

vull escoltar-los ben tranquilet a casa només puga fer-me amb el cd... els vaig escoltar a un programa que fan a radio9, crec que s'anomena "el jardí de les delicies", on tocaven en directe i em van sorprendre i agradar plenament...
gràcies lo pol, per continuar oferint-nos noves propostes...

Cul de sac ha dit...

Amic LoPol, molt de nom il.lustre veig jo per açí a les ineludibles referències comparatives. I això, que vol que li diga, a mi em plau. Si fa deu anys m'haguérem parlat d'un (o d'uns) grup valencià cantant en valencià amb eixes influències i semblances, no m'ho haguera cregut. Per sort huí en dia tenim estes propostes. Ja sap vosté el que opine de l'excesiva eufòria, però cal gaudir del que tenim. Només un però, els alcoians han de millorar el seu directe. Digan "tikismikis".

Comtessa d´Angeville ha dit...

graaans alcoianets estos!! El dissabte els tenen a Barcelona!

Cul de sac no siga tan tikismikis! Té raó però a voltes està bé no ser massa objectius!

Alietes el del Corralot ha dit...

He seguit la pista que ha donat la Comtessa i sí, en principi demà actuen en Barcelona. Dic en principi perqué ahir també ho havien d'haver fet, però van anul·lar el concert, i crec que la cosa té a vore amb el fet horrorós que els han furtat l'instrumental!

És per flipar-la, però és així, els han entrar al local d'assaig i els han furtat gran part del material: instruments i amplis i pedals i coses d'eixes.
Mâe déu com està el pati! Pâ cagar-se i no torcar-se!

Ho podeu llegir al seu web.

Anònim ha dit...

Sincerament i sense ofendre a ningú : aquest tio canta fatal, estic per dir que hi ha moment que fins i tot desafina...canta millor el grup del meu cosí , però ells mai gravaran un cd. Així és la vida...

Alietes el del Corralot ha dit...

Va, Anònim, siga més benevolent, home, que són del rodal. I penge alguna cançoneta del grup del seu cosí pâ alegrar-nos el cap de setmana. La primavera musical d'El Penjoll!